Frisó septentrional

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaFrisó septentrional
Frasch / Fresk / Freesk / Friisk
Parlants
10.000 principalment a Bandera de l'estat de Slesvig-Holstein Schleswig-Holstein (Europa nord-occidental)
Parlants nadius 10.000 (1976)
Rànquing No entre les 100 primeres
Parlat a Alemanya
Oficial a Nordfriesland Nordfriesland
Helgoland Helgoland
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües germàniques occidentals
llengües anglofrisones
frisó
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització Associació nord-frisona
Codis
ISO 639-1 frr
ISO 639-2 frr
ISO 639-3 frr
SIL FRR
Glottolog nort2626
UNESCO 394
IETF frr
Modifica dades a Wikidata
Zona de parla frisona septentrional

El frisó septentrional és una llengua minoritària, varietat del frisó, parlada a l'estat de Schleswig-Holstein (Alemanya), a la part de la costa entre els rius Eider al sud i Wiedau al nord i a les illes properes de Föhr (Fering), Amrum (Imömrang), Sylt (Sölring), Nordstrand (Noordströön), Pellworm, les deu illes del grup Halligen, i l'illa de Helgoland (Halunder), al districte de Nordfriesland. Té aproximadament 10.000 parlants.[1]

Divisions[modifica]

Hi ha dues principals divisions dialectals: els de la part continental (mooring, goesharder, wiedingharde, karrharder, halliger) i els dialectes insulars (fering, Öömrang, söl'ring). No hi ha varietat estàndard, encara que alguns han suggerit que el dialecte mooring continental.[2][3]

Situació[modifica]

El frisó septentrional és una llengua en perill d'extinció, ja que a molts llocs els nens ja no l'aprenen. Les excepcions són unes poques aldees a les illes de Föhr i Amrum i l'àrea de Risum-Lindholm. Molts són trilingües (frisó septentrional, alemany estàndard i baix alemany) i, sobretot al llarg de la frontera danesa, quadrilingües (frisó septentrional, alemany estàndard, baix alemany i del jutlàndic meridional).

El 24 de desembre de 2004 una llei estatal que va entrar en vigor a Schleswig-Holstein reconeix el frisó septentrional per a ús oficial al districte de Nordfriesland i a l'illa de Helgoland.[4]

Hi ha diverses associacions culturals i polítiques que defensen els seus drets i cultura. La principal associació dels frisons septentrionals és la Nordfriesischer Verein ("Associació de frisons septentrionals"). La Nordfriesischer Verein ajuda a mantenir l'idioma i la cultura de Frísia septentrional.

Referències[modifica]

  1. «Minderheiten in Schleswig-Holstein – Friesen» (en alemany). Government of Schleswig-Holstein. [Consulta: 4 abril 2017].
  2. Nielsen, Hans Frede. «Frisian and the Grouping of the Older Germanic Languages». A: Horst H. Munske. Handbuch des Friesischen – Handbook of Frisian Studies (en german, English). Tübingen: Niemeyer, 2001. ISBN 3-484-73048-X. 
  3. Århammar, Nils. «Das Nordfriesische, eine bedrohte Minderheitensprache in zehn Dialekten: eine Bestandsaufnahme» (en alemany). Sterben die Dialekte aus? Vorträge am Interdisziplinären Zentrum für Dialektforschung an der Friedrich-Alexander-Universität Erlangen-Nürnberg. University of Erlangen-Nuremberg, 2007.
  4. «Gesetz zur Förderung des Friesischen im öffentlichen Raum» (en alemany). Wikisource.

Bibliografia[modifica]

  • Walker, Alastair G.H.; Ommo Wilts. «Die nordfriesischen Mundarten». A: Horst H. Munske. Handbuch des Friesischen – Handbook of Frisian Studies (en german, English). Tübingen: Niemeyer, 2001. ISBN 3-484-73048-X. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frisó septentrional Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una edició en frisó septentrional
de la Viquipèdia