Districte de Nordfriesland

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Districte de Nordfriesland
	Kreis Nordfriesland
Tipus	districte rural de Schleswig-Holstein i municipi Optionsmodell
Lloc
	54° 35′ N, 9° 00′ E / 54.58°N,9°E
Estat	Alemanya
Estat federat	Slesvig-Holstein
Capital	Husum
Municipis	133
Població humana
Població	165.507 (2019) (79,44 hab./km²)
Idioma oficial	alemany ; frisó septentrional
Geografia
Superfície	2.083,3 km²
Punt més alt	Sandesberg (en) (53,5 m)
Limita amb	Districte de Slesvig-Flensburg ; Dithmarschen
Dades històriques
Anterior	Südtondern (en)
Creació	1970
Organització política
• Cap de govern	Dieter Harrsen
Membre de	Aliança per el medi ambient (2012–)
Codi NUTS	DEF07
Lloc web	nordfriesland.de

El districte de Nordfriestland és un landkreis (districte) a l'estat federal de Slesvig-Holstein (Alemanya). El districte comprèn la major part de la Frísia Septentrional i té com a capital la ciutat de Husum. El nom en alemany és Kreis Nordfriestland, baix alemany Kreis Noordfreesland, també en les varietats de frisó septentrional Kris Nordfraschlönj en mooring, Kreis Nuurdfresklun en fering i Nordfrislands amt en danès.

És juntament amb els districtes de Rendsburg-Eckernförde i Slesvig-Flensburg el tercer en superfície de l'estat federal de Slesvig-Holstein. Hi viuen minories de nordfrisons i danesos i s'hi parlen cinc varietats lingüístiques, a part de l'alemany: baix alemany, danès, südjütisch i les diverses varietats de frisó septentrional.

Geografia

El Districte de Nordfriesland és al nord-oest de l'estat federal i limita al nord amb Dinamarca, a l'est té frontera administrativa amb el districte de Slesvig-Flensburg (el Fluss forma part d'una de les fronteres naturals i al sud limita amb el districte de Dithmarschen (l'Eider fa de frontera natural). A l'oest té costa amb la Mar del Nord. Un dels penya-segats més septentrionals és l'illa Sylt o Ellenbogen, un dels territoris més al nord d'Alemanya. Els punts més alts són el Sandesberg al municipi d'Ostenfeld (Husum) amb una altitud de 54 m sobre el nivell del mar i la duna Uwe-Düne a Kampen amb 52,5 metres sobre el nivell del mar.

Història

Sempre hi ha hagut una forta influència de la mar a la regió, que sovint va patir molt de danys per les marors ciclòniques, amb plenamar fins a cinc metres demunt la mitjana. A l'edat mitjana els dics i les rescloses de desguàs no sempre resistien la força de la natura. Des del segle xix es va començar a construir un sistema de dics més sòlids, combinat amb estacions de bombatge i rescloses antimarejades protegeixen el districte contra la pèrdua de terres i vides.

Molts pobles que alguna vegada van existir, ara són al fons del mar. L'exemple més conegut és el petit port de Rungholt, que va ser destruït per una maror ciclònica el 1362.^[1] L'illa de Strand es va esvair a la inundació Burchardi, una altra tempesta desastrosa el 1634: arran d'aquesta marea de tempesta, hi ha moltes illes petites en lloc de Strand.

Fins a 1864, l'àrea que ara és Nordfriesland formava part del Ducat de Slesvig, que en si no era part del regne danès, però vinculada als reis de Dinamarca per la unió personal com una entitat separada. Després de l'annexió per Prússia el 1864, es van organitzar tres districtes a la regió: Amt Südtondern al nord, Husum, al centre, i Eiderstedt al sud. El 1970 aquests tres districtes es van fusionar per formar el districte de Nordfriesland.

Nordfriesland és un districte multilingüe: hi ha gent que parla alemany estàndard, el baix alemany, el frisó septentrional i el danès jutlandès del sud. El frisó septentrional es divideix en nou dialectes lleugerament diferents, però és utilitzat principalment per la gent gran a Nordfriesland continental. Encara existeix una comunitat relativament activa de parlants de frisó septentrional a les illes de Föhr i Amrum.