Langenhorn (Nordfriesland)
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Estat federat | Slesvig-Holstein | ||||
| Districte rural | Districte de Nordfriesland  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 3.368 (2022) (71,05 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | alemany frisó septentrional | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 47,4 km² | ||||
| Altitud | 12 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 25842 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 04672 | ||||
| Lloc web | langenhorn.de | ||||
Langenhorn (frisó septentrional goesharder Hoorne, danès Langhorn, baix alemany Langenhoorn)[1] és un municipi del districte de Nordfriesland, dins l'amt Mittleres Nordfriesland, a l'estat alemany de Slesvig-Holstein. Es troba al mig entre Niebüll i Husum a la línia ferroviària Hamburg-Westerland (Sylt).
El primer esment escrit del poble data del 1352. Els primers assentaments van crear-se al llarg de la carretera L13 Dorfstraße que connecta West- i Ost Langenhorn. El 1681 va obtenir el dret d'organitzar tres vegades l'any un mercat que va donar-li una funció de centre regional. Va atreure artesans i menestrals. Fins que el 1864 Prússia va annexionar el ducat de Slesvig-Holstein, el poble pertanyia a la corona danesa. Després de diverses reorganitzacions administratives, finalment va crear-se el 1934 el municipi de Langenhorn en ajuntar els nuclis de Loheide, Mönkebüll, Oster-Langenhorn, Wester-Langenhorn i Efkebüll, un antic hallig (illa costanera pòlderitzada) al Bongsieler Kanal.
Des dels anys1970 unes pimes d'artesania i de serveis van establir-se al poble rural. L'agricultura va esdevenir l'activitat econòmica segona. Des del 2005 el govern de Kiel va reconèixer-lo com lloc de lleure, per a la qualitat de l'aire i del paisatge, el que va contribuir al turisme rural. Els senders passen a través una variació de landa, boscs, prats humits i pòlders. La proximitat del mar del nord amb platges arenoses i ports esportius contribueix a l'atractivitat.
La tranquil·litat del poble sense gaire història va trencar-se quan el 2009 un projecte de construcció de vuit aerogeneradors va escindir la població.[2] Finalment quatre s'estan construint, els quatre més queden controvertits.[3]
Toponímia[modifica]
Ans al contrari de molts pobles al nord d'Alemanya, Langenhorn va mantenir molts noms de carrers originals en baix alemany: Markstraat, de Straat, Ole Karkweg, Schoolstieg, Schoolstraat, Muusweg, In de Bargen, Möhlenbarg...
Llista de burgmestres[modifica]
- Christian Giencke (1945-1946): CDU
- Magnus Feddersen (-1990), CDU, ciutadà d'honor
- Hellmut Lorenzen, (1990 - 1994), SPD
- Godber Carstensen, (1994 - 2008), CDU
- Host Petersen, (2008-…), ABW
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Langenhorn |
- ↑ Schleswig-Holsteinische Heimatbund, Ortsnamen von Schleswig-Holstein/Oortsnaams vun Sleswig-Holsteen Arxivat 2014-03-10 a Wayback Machine., Langenhoorn, 2010, (en català: Topònims en baix alemany a Slesvig-Holstein) (baix alemany) (alemany)
- ↑ Langenhorn: Der Kampf um den Windpark Arxivat 2012-10-27 a Wayback Machine., NDR, consultat el 21 de febrer de 2012 (en català: Langenhorn: el combat del parc dels aerogeneradors)
- ↑ Mario di Mattia, Fotos – Aufbau der Windkraftanlagen in Langenhorn – Nordfriesland, Windkraft-Journal, 4 d'august de 2011 (en català: Fotos - construcció dels aerogeneradors a Langenhorn-Nordfriesland)
