Portocolom

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPortocolom
10 Portocolom.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 39° 25′ 02″ N, 3° 15′ 28″ E / 39.4172°N,3.2578°E / 39.4172; 3.2578
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca
MunicipiFelanitx Modifica el valor a Wikidata

Portocolom és un nucli costaner que pertany al municipi de Felanitx. Està ubicat al sud-est de l'Illa de Mallorca i n'és un dels pocs ports naturals, el més abrigat i i gran de tota la costa occidental amb una extensió total de 60 hectàrees. És l'indret privilegiat d'estiueig per molts felanitxers, que el coneixen com "es Port", així com per gent de l'illa sencera, d'arreu d'Espanya i d'altres països europeus.

Toponímia[modifica]

El nom de "Portocolom" deriva molt probablement del romanç andalusí parlat a Mallorca o mossàrab mallorquí, és a dir, la llengua romànica diferent del català que parlaven els habitants de l'illa com a evolució del llatí i extint durant l'època de dominació àrab (902-1229). El nom original d'aquest indret sembla esser ''Portu columbi'' (el Port del colom).[1]

Història[modifica]

Les evidències de població més remotes que s'han trobat a la zona daten de l'Edat del bronze, devers el 1700aC, al jaciment arqueològics del Closos de Can Gaià. Es creu que aquest poblat de navetes fou contínuament habitat fins al 850 aC, moment en què la cultura talaiòtica s'imposava a la naviforme.

De l'època de la romanització i de l'edat mitjana en general se'n sap ben bé poc, tot i que hi ha constància de l'ús del lloc privilegiat com a punt de comerç com a mínim fins al segle xv. L'any 1570 es construí una torre de vigilància, destruïda l'any 1919, i el port fou gairebé abandonat fins ben entrat el segle XVIII, que l'activitat comercial revifà. Al 1715 es construí l'antic Fortí de Portocolom com a punt de defensa i al 1808 s'erigí l'església del Carme (patrona dels pescadors), d'estil neogòtic, a la Plaça de Sant Jaume, temple que finals del segle XIX fou íntegrament reconstruït. L'any 1828 es construí un moll i l'adjacent duana per a facilitar el comerç puixant i durant les dècades següents la població s'incrementà considerablement.

A partir del 1885 i fins l'arribada de la fil•loxera a l'illa (1891), Portocolom es convertí en un dels punts més importants del comerç illenc degut a l'enorme producció de vi i d'aiguardent a la capital del municipi, que era enviada sobretot a França, però també per l'exportació de carbó i productes agrícoles. Durant la Primera Guerra Mundial, el període d'entreguerres mundials i durant les dues primeres dècades de postguerra civil, el comerç de Portocolom tornà a prendre força arran de l'exportació de garrofes, fruita, carbó i materials de construcció vers diversos ports dels Països Catalans.

L'any 1961, per mor del boom turístic arreu de la costa mediterrània ibèrica, s'eliminà la duana i l'activitat comercial decaigué absolutament, deixant lloc a la pesca tradicional i la d'arrossegament, així com l'incipient sector terciari, com a activitats econòmiques primordials. Amb l'arribada massiva de turistes, la població patí un enorme augment per la forta immigració estacional que patí.

Geografia[modifica]

Física[modifica]

Portocolom s'ubica al sud-est de l'illa de Mallorca, a la vessant marina del sector més meridional de les Serres de Llevant. Des de la badia es distingeix, com a estampa típica juntament amb el far característic que en presideix l'entrada, el Puig de Sant Salvador,[2] l'històric castell de Santueri[3] i altres pics de diferent alçada, que separen el nucli del pla mallorquí. Dins la pròpia badia, entrant per vía marítima per "sa Boca", s'hi troba a ma esquerra "sa Bassa Nova", punt de desembocadura del Torrent des Corso que, junstament amb el de Ca n'Alou, és el més important del port. A mà dreta s'hi ubiquen les platges des Bado, s'Arenal Gran, s'Arenal Petit i es Banys de na Cleo, just devora l'illot adjacent al far, "es Penyal Roig". Fora de la badia hi trobam també les platges de Cala Marçal, Cala Barbacana i es Caló des Manuells a la punta sud, i s'Algar a la punta nord.

Humana[modifica]

En nucli poblacional s'ubica a uns 12 quilòmetres de Felanitx i a les proximitats de s'Horta, Cala Ferrera, es Carritxó (Felanitx), Calonge, Cala d'Or, (Santanyí) i Cala Murada (Manacor). Compta amb un total de 4.483 habitants, segons el cens del 2019,[4] tot i que la població durant la temporada estival es duplica per l'afluència de turistes, habitadors de segones residències i treballadors temporals. Es divideix en cinc grans zones: la urbanització de Cala Marçal, caracteritzada pels locals de restauració, hotels i lleure dedicat sobretot al turisme; la urbanització de Cas Corso, eminentment residencial però també amb considerable afluència turística; el barri de sa Duana, construït l'any 1880 degut a la rellevància comercial del port, marcat ara per considerables llocs de restauració i per la infraestructura del Club Nàutic; el barri de sa Capella, sorgit el 1877 com a colònia agrícola a la petita península propera al pla de sa Sina, al voltant de l'església; i es Tancat de sa Torre, proper del far, indret on s'hi ubiquen les construccions més luxoses de Portocolom.

Cultura[modifica]

Els actes culturals més rellevants del poble tenen lloc sobretot durant l'època estival. Durant el mes de juliol, coincidint amb la celebració dels dos sants patrons (la Mare de Déu del Carme i Sant Jaume), s'organitzen sovint concerts de diversa naturalesa arran de mar (com la cantada d'havaneres del 16 de juliol), col·loquis i xerrades, activitats esportives (una carrera popular o la Travessia al port nedant) i altres actes socials com el sopar a penyes, la fira marinera o la processó de barques.

Imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Aguiló, Cosme «La toponímia com a eina d'aproximació al romanç andalusí». Caplletra 51, 2011, pàg. 159-182.
  2. «Sant Salvador de Felanitx». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «castell de Santueri». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «"Portocolom" a Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional» (en castellà). Instituto Nacional de Estadística, 2019. [Consulta: 19 juliol del 2020].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Portocolom