Josep Lluís Trapero Álvarez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Josep Lluís Trapero)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Lluís Trapero Álvarez
El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, a la compareixença informativa del 21 d'agost de 2017.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 desembre 1965 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Comissari en cap dels Mossos d'Esquadra
12 novembre 2020 –
← Eduard Sallent i Peña
Escut Mossos d’Esquadra.png Major dels Mossos d'Esquadra
11 abril 2017 –
Comissari en cap dels Mossos d'Esquadra
2013 – 28 octubre 2017
← Josep Milán i SánchezFerran López i Navarro → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia de l'FBI (2012–2012)
Institut de Seguretat Pública de Catalunya (1989–1990)
Universitat Oberta de Catalunya . llicenciatura en Dret (–2006) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMosso d'esquadra i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMossos d'Esquadra (1990–)
Universitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
21 octubre 2020absolució (Audiència Nacional) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Firma de Josep Lluís Trapero Álvarez.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm9264069 Modifica el valor a Wikidata

Josep Lluís Trapero Álvarez (Badalona, 12 de desembre de 1965), que ha crescut i viscut a Santa Coloma de Gramenet,[1][a] és actualment, i de forma vitalícia, el major dels Mossos d'Esquadra, la categoria jeràrquica més alta del cos.[2] Va estar-ne al capdavant entre 2013 i 2017 (fins a l'abril de 2017 en tant que comissari en cap i a partir d'aleshores, i fins al seu cessament, com a major). El dia 28 d'octubre de 2017, el Govern d'Espanya, en virtut de l'article 155 de la Constitució Espanyola va publicar, al Butlletí Oficial de l'Estat, el seu cessament en el càrrec de màxim comanament del cos policial, per una ordre del Ministeri de l'Interior.[3] Després de ser encausat per un presumpte delicte de sedició,[4] el 21 d'octubre de 2020 fou absolt de tots els càrrecs,[5] i tres setmanes després, fou restituït oficialment al capdavant dels mossos pel conseller Miquel Sàmper.[6]

Biografia[modifica]

La seva família és originària de Valladolid, on el seu pare treballava de taxista, tot i que ell va créixer al barri del Singuerlín a Santa Coloma de Gramenet.[7] Format a l'Escola de Policia de Catalunya, on va ingressar l'any 1989, comença com a agent l'any 1990 i més endavant, l'any 2006, es llicencia en dret a la Universitat Oberta de Catalunya. També compta amb un postgrau en "Programa superior de direcció i Gestió de la Seguretat Pública". Entre les seves especialitzacions destaquen cursos en criminalitat informàtica, blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. El 2012 va ampliar els seus coneixements a l'acadèmia de l'FBI, amb el curs Latin American Law Enforcement Executive Development Seminar (LALEEDS).[8]

Trapero va ser agent de l'Àrea Bàsica Policial de Girona i també de Vielha, on s'encarregava de l'Oficina de Denúncies. També va ocupar el càrrec de caporal d'escamot al Centre Penitenciari Quatre Camins. Més tard, a Blanes i Figueres, s'ocupà del Grup d'Investigació fins a especialitzar-se en aquesta matèria, que ha desenvolupat a la Regió Policial de Girona, a la Regió Metropolitana Nord, a la Comissaria General Territorial a Barcelona i a la Regió Policial Metropolitana (Barcelona). L'any 2008 va ser Cap de la Divisió d'Investigació Criminal, CGIC. Un any més tard, ocupà el càrrec de sotscap de la Comissaria General d'Investigació Criminal per passar a ser-ne el cap el gener del 2012, càrrec que va ocupar fins a ser nomenat comissari en cap.[8]

En el seu currículum també destaca la coordinació del primer seminari de Crim Organitzat a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), el novembre del 2011 i professor tant a la UAB com a la UB.[8]

El 2013 fou nomenat Comissari en cap dels Mossos d'Esquadra[9] i quatre anys després ascendit a la categoria de Major, vacant des del 2007.[10][11]

Atemptats de Catalunya de 2017[modifica]

L'agost del 2017 va guanyar certa popularitat per la seva gestió dels atemptats a Catalunya d'aquell mes.

En el transcurs dels dies posteriors als atemptats, Trapero va participar en diverses rodes de premsa, en les quals hi havia mitjans d'arreu del món. Durant una d'aquestes sessions, un periodista va queixar-se que el major dels mossos respongués preguntes en català. Quan Trapero li contestà que responia en l'idioma en què li remetien la pregunta, aquest periodista va decidir abandonar la sala, moment en què el mosso d'esquadra va expressar «Bueno, pues molt bé, pues adiós». En poc temps aquesta frase es va popularitzar a les xarxes socials, inclosa la reproducció en samarretes i gorres.[12][13]

Posteriorment, Trapero asseguraria que la informació publicada per El Periódico, segons la qual els Mossos d'Esquadra sabien que es preparava un atemptat a Catalunya gràcies a un avís de la CIA, era falsa, afegint que el cos de policia català tenia problemes per accedir a la informació internacional perquè no hi tenia competències.[14]

Referèndum de l'1 d'octubre[modifica]

El 12 de setembre del 2017 va participar, conjuntament amb els comandaments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, en la reunió convocada per la Fiscalia Superior de Catalunya per demanar-los que evitessin el referèndum de l'1 d'octubre de 2017.[15][16]

Judici a l'Audiència Nacional, cessament i absolució[modifica]

El dia 4 d'octubre del mateix any fou citat com a imputat per Carmen Lamela, jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, com a investigat per un presumpte delicte de sedició.[4]

En una segona compareixença el 16 d'octubre del mateix any, la fiscalia va demanar presó incondicional per la inacció dels Mossos durant l'1 d'octubre.[17] Arran d'aquests fets, la jutgessa li imposà la retirada del passaport i l'obligació de compareixences quinzenals com a mesures cautelars.

El 28 d'octubre de 2017 el BOE va publicar el seu cessament en aplicació de l'Article 155 de la Constitució Espanyola,[6][18] i el ministre de l'Interior de l'estat Juan Ignacio Zoido va nomenar com a substitut el comissari dels mossos Ferran López.[19]

L'abril de 2018 la jutge Carmen Lamela va tancar la instrucció i va ordenar el processament de Josep Lluís Trapero, Pere Soler; el número dos de Joaquim Forn, Cèsar Puig, i la intendent Teresa Laplana per sedició. Lamela defensa que Trapero, Soler i Puig van formar part d'una organització criminal liderada per Puigdemont.[20] El 27 de juny la Sala Penal de l'Audiència Nacional va confirmar el seu processament per dos delictes de sedició i un d'organització criminal.[21]

En aixecar-se l'aplicació de l'article 155, el govern de Quim Torra va oferir a Trapero el càrrec de cap dels Mossos, i ell el va rebutjar per no perjudicar el cos policial en vista del procés penal.

El 3 de novembre de 2018 la Fiscalia General de l'Estat el va acusar de rebel·lió en el seu escrit del judici al procés independentista català, demanant-li 11 anys de presó i inhabilitació.[22]

El 21 d'octubre l'Audiència Nacional va comunicar la seva sentència absolutòria pels delictes de sedició i de desobediència al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, a la intendenta Teresa Laplana; a l'exdirector general de la Policia, Pere Soler; i a l'exsecretari general d'Interior, Cèsar Puig.[5] Una setmana després, la Fiscalia va assegurar que no presentaria recurs contra l'absolució de Trapero perquè creu que no prosperaria.[23]

Restitució en el càrrec[modifica]

Immediatament després de la seva absolució, el conseller d'Interior, Miquel Sàmper li oferí la restitució al capdavant dels Mossos d'Esquadra, càrrec que acceptà el 12 de novembre de 2020.[6][24]

Premis i reconeixements[modifica]

Entre les condecoracions que li han estat atorgades destaquen la Medalla de Bronze al mèrit policial del Cos de Mossos d'Esquadra, en dues ocasions, la Creu al mèrit policial amb distintiu blanc del Cos Nacional de Policia, en tres ocasions, i la Creu de l'Orde del Mèrit de la Guàrdia Civil amb distintiu blanc, en dues ocasions.[8]

Notes[modifica]

  1. El fet que oficialment consti nascut a Badalona, tot i que la seva família vivia a Santa Coloma de Gramenet, explicaria que algunes referències el considerin badaloní i moltes gramenenc.

Referències[modifica]

  1. «Entrevista d'Antoni Bassas a Josep Lluís Trapero» (vídeo). Ara, 03-05-2017. [Consulta: 29 octubre 2020]. «Jo vaig néixer a Badalona, però he viscut tota la vida a Santa Coloma de Gramenet (min. 25:31)»
  2. Segons l'article 18 de la: «Llei 10/1994, de l'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 octubre 2020].
  3. Mateo, Anabel Díez, Juan José «El Gobierno destituye a Trapero al frente de los Mossos» (en castellà). EL PAÍS, 28-10-2017.
  4. 4,0 4,1 «La Audiencia Nacional imputa al Mayor Trapero por un delito de sedición y le cita a declarar» (en castellà). El Mundo.
  5. 5,0 5,1 324cat. «Sentència Trapero: no estava alineat amb el govern i va intentar impedir l'1-O», 21-10-2020. [Consulta: 21 octubre 2020].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Sàmper restitueix Trapero al capdavant dels Mossos d'Esquadra». 324.cat, 12-11-2020 [Consulta: 13 novembre 2020].
  7. Carranco, Rebeca «El ‘mosso’ más poderoso» (en castellà). El País, 18-04-2017 [Consulta: 23 agost 2017].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Josep Lluís Trapero, nou comissari en cap dels Mossos d'Esquadra». Departament d'Interior, Generalitat de Catalunya, 03-04-2013. [Consulta: 15 gener 2015].
  9. Navarro, Mayka «El fill gran de la Luisa i el Lino mana en la policia catalana». La Vanguardia, 22-04-2017 [Consulta: 23 agost 2017].
  10. «Josep Lluís Trapero serà el nou major dels Mossos, després d'una dècada de càrrec vacant». Ara.cat, 13-04-2017 [Consulta: 23 agost 2017].
  11. Gutiérrez-Rubí, Antoni «La temprança de Trapero». El País, 23-08-2017 [Consulta: 27 agost 2017].
  12. Torresi, Guillermina «Las redes sociales se rinden a favor de Trapero» (en castellà). La Vanguardia, 22-08-2017 [Consulta: 29 setembre 2017].
  13. «"Bueno, pues molt bé, pues adiós”: la respuesta viral (y bilingüe) del mayor de los Mossos a un periodista» (en castellà). Verne (El País), 22-08-2017 [Consulta: 29 setembre 2017].
  14. «Los tres desmentidos del Govern y los Mossos sobre el aviso de la CIA» (en castellà). El Periódico, 31-08-2017 [Consulta: 29 setembre 2017].
  15. «La Fiscalia cita Trapero pels preparatius del referèndum». Nació digital.
  16. «La fiscalia demana a la policia espanyola, la Guàrdia Civil i els Mossos que retirin les urnes per a impedir el referèndum». [Consulta: 13 setembre 2017].
  17. López-Fonseca, Fernando J. Pérez, Óscar «La Fiscalía pide prisión incondicional para Trapero por la inacción de los Mossos» (en castellà). EL PAÍS, 16-10-2017.
  18. «El BOE publica el cese de Trapero y en la aplicación del artículo 155». La Vanguardia.
  19. «Zoido nomena Ferran López nou cap dels Mossos». ElNacional.cat, 28-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017].
  20. «L'Audiència jutjarà Trapero per organització criminal i sedició». Ara.cat.
  21. Calleja, Tono «La Audiencia procesa a Trapero por ser la "correa de transmisión" entre Puigdemont y los Mossos» (en castellà). [Consulta: 29 juny 2018].
  22. Pérez, Fernando J. «La Fiscalia acusa Trapero de rebel·lió i demana 11 anys de presó». EL PAÍS, 02-11-2018.
  23. «La Fiscalia no presenta recurs contra l'absolució de Trapero perquè creu que no prosperaria». Diari Ara, 28-10-2020. [Consulta: 29 octubre 2020].
  24. «Trapero torna a ser el cap dels Mossos». Ara, 12-11-2020. [Consulta: 12 novembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Josep Lluís Trapero Álvarez
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Lluís Trapero Álvarez