Pere Soler i Campins
_(cropped).jpg) (2019)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1967 (56/57 anys) Terrassa (Vallès Occidental) |
 Director General de Policia | |
| 17 juliol 2017 – 27 octubre 2017 (aplicació de l'article 155 a Catalunya) ← Albert Batlle i Bastardas | |
 Regidor de l'Ajuntament de Terrassa | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - llicenciatura en Dret |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, polític |
| Partit | Partit Demòcrata Europeu Català |
   | |
Pere Soler i Campins (Terrassa, 1967) és un advocat i polític català, director general de Serveis Penitenciaris entre 2013 al 2016 i regidor per Convergència i Unió (CiU) en el consistori egarenc. És llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ha desenvolupat la seva activitat professional com a advocat a Terrassa i des del 1992 amb despatx propi.[1][2] El 17 de juliol de 2017 fou nomenat Director General de la Policia. Durant el seu període va gestionar la coordinació i investigació policial en relació als atemptats de Catalunya de l'agost de 2017. Era el càrrec inferior immediat de Josep Lluís Trapero.[3]
Després de la declaració d'independència del dia 27 d'octubre, va ser destituït el 28 d'octubre de 2017, després de l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució.[4]
El febrer del 2018 el Jutjat Central d'Instrucció 3 de l'Audiència Nacional d'Espanya va obrir diligències contra soler durant la investigació de la cúpula dels Mossos d'Esquadra, en relació al referèndum d'independència de l'1 d'octubre de 2017, acusat de sedició.[5] Des de llavors ha d'acudir al jutjat cada quinze dies i no disposa de passaport.[3] El mes de març del mateix any l'Agència Tributària Espanyola va incloure el seu nom en una llista de persones suposadament relacionades amb el procés sobiranista català.[6][7][8] Després de l'aplicació del 155 Andreu Joan Martínez fou nomenat director de la policia.
L'abril de 2018 la jutge Carmen Lamela va tancar la instrucció i va ordenar el processament de Josep Lluís Trapero, Pere Soler; el número dos de Joaquim Forn, Cèsar Puig, i la intendent Teresa Laplana per sedició. Lamela defensa que Trapero, Soler i Puig van formar part d'una organització criminal liderada per Puigdemont.[9]
El 3 de novembre de 2018 la Fiscalia General de l'Estat el va acusar de rebel·lió en el seu escrit del judici al procés independentista català, demanant-li 11 anys de presó i inhabilitació.[10] Finalment, el 21 d'octubre de 2020, la sentència el va absoldre de tots els càrrecs, juntament amb els altres processats.[11]
Referències[modifica]
- ↑ «Pere Soler, nou director general dels Mossos d'Esquadra en substitució d'Albert Batlle». El Punt Avui, 17-07-2017.
- ↑ «Pere Soler, nuevo director de los Mossos d'Esquadra y convencido del referéndum independentista». La Vanguardia, 17-07-2017.
- ↑ 3,0 3,1 Pérez, Fernando J. «El exdirector de los Mossos admite que hizo manipular las actas del día del referéndum» (en castellà). EL PAÍS, 09-03-2018.
- ↑ «Real Decreto 945/2017, de 27 d'octubre, por el que se dispone, en virtud de las medidas autorizadas con fecha 27 d'octubre de 2017 por el Pleno del Senado respecto de la Generalitat de Cataluña en aplicación del artículo 155 de la Constitución, la adopción de diversas medidas respecto de la organización de la Generalitat de Cataluña, y el cese de distintos altos cargos de la Generalitat de Cataluña.». BOE.
- ↑ «La Audiencia Nacional cita como imputado por sedición al exdirector de los Mossos Pere Soler» (en castellà). abc.
- ↑ «Principales ayudas en Cataluña». [Consulta: 8 març 2018].
- ↑ «Hacienda reclama a la Generalitat que detalle los pagos a empresas vinculadas al 'procés'». [Consulta: 8 març 2018].
- ↑ «El BOE publica el cese de Trapero y en la aplicación del artículo 155». La Vanguardia.
- ↑ «L'Audiència jutjarà Trapero per organització criminal i sedició». Ara.
- ↑ Pérez, Fernando J. «La Fiscalia acusa Trapero de rebel·lió i demana 11 anys de presó». El País, 02-11-2018.
- ↑ 324cat. «Sentència Trapero: no estava alineat amb el govern i va intentar impedir l'1-O», 21-10-2020. [Consulta: 21 juny 2021].