Albano Dante Fachin Pozzi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlbano Dante Fachin Pozzi
Albano Dante Fachin 2014 (cropped).jpg
Albano Dante Fachin (2014) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Albano Dante Fachin Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 abril 1976 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Bahía Blanca (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària)
Circumscripció electoral: Barcelona

Logo Podem.svg Secretari general de Podem Catalunya
octubre 2015 – 6 novembre 2017
← Gemma Ubasart i González – Xavier Domènech i Sampere → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona . filologia anglesa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista, polític i activista social Modifica el valor a Wikidata
PartitSom Alternativa (2017–)
Podem (2015–2017)
Procés Constituent a Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
14 gener 2014Moure fitxa: convertir la indignació en canvi polític Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaMarta Sibina i Camps Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6125089 Facebook: albanodante76 Twitter: AlbanoDante76 Telegram: AlbanoDante Modifica el valor a Wikidata

Albano Dante Fachin Pozzi (Bahía Blanca, 22 d'abril de 1976)[1] és un polític català d'origen argentí. Va ser diputat al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura per la coalició Catalunya Sí que es Pot. El 2017 va fundar el partit Som Alternativa.[2] Es va presentar com a cap de llista de la coalició Front Republicà a les eleccions generals espanyoles de 2019.[3]

Biografia[modifica]

Va néixer a Bahía Blanca, una ciutat de la província de Buenos Aires, Argentina l'any 1976. El 4 d'abril de 1992, poc abans de complir els 16 anys, va arribar a Catalunya amb els seus pares i els seus dos germans. Va estudiar a l'IES Sa Palomera de Blanes i posteriorment Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona però no va arribar a finalitzar els seus estudis.

El 2004 va fundar a Blanes amb la seva parella Marta Sibina i Camps la revista Cafè amb llet, de distribució mensual gratuïta a Catalunya. El 2011 comença a investigar i publicar sobre el funcionament de la sanitat pública catalana i el 2013 publica juntament amb Marta Sibina el llibre "Artur Mas: on són els meus diners" amb el resultat de tota la recerca i denunciant l'opacitat sanitària. El 2014 participa en el llibre "Conversación entre Alberto San Juan y Cafèambllet. El placer de pasar a la acción" editat per Icaria.[4]

L'any 2018 publicà, amb Àngels Martínez i Castells, el llibre autoeditat Informe urgent des dels escons 4 i 5, després del final de mandat d'ambdós com a diputats del Parlament de Catalunya.

A finals del 2019 va fundar, juntament amb la seva parella Marta Sibina i Camps, la plataforma Octuvre amb la missió de fer front al monopoli informatiu i manipulació dels mitjans de comunicació de masses.[5]

Trajectòria política[modifica]

Va iniciar l'activisme al carrer amb el moviment 15M i des de llavors compagina l'activisme amb el periodisme. Ha participat en diversos col·lectius en defensa de la sanitat pública com Units Pel CAP (en defensa dels centres d'atenció primària de la Selva) o Dempeus per la Salut Pública presidit per Àngels Martínez Castells i ha col·laborat amb el Cercle de Sanitat de Podem Catalunya.

És membre i impulsor del moviment Procés Constituent a Catalunya, creat a l'abril de 2013 per promoure un canvi de model polític, econòmic i social, liderat per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades.[6][7] Al gener de 2014 va ser un dels signants del manifest "Mover ficha" llançat per intel·lectuals i activistes fent una crida per convertir la indignació en canvi polític i crear una candidatura popular per a la recuperació de la sobirania popular per a les eleccions europees.[8]

Al juny de 2015 va guanyar les primàries a Podem Barcelona per ser cap de llista a les eleccions catalanes del 27S amb un 64% dels vots.[9] Dante Fachin va ser elegit candidat de Podem amb un suport de 1.534 vots, d'un total de 2.448 electors, obtenint el segon candidat més votat menys de 400 vots. Les eleccions internes en el partit van durar del 5 al 10 de juny i van ser gestionades per l'empresa Agora Voting.[10]

Fachin es va presentar de número cinc de la coalició d'esquerres Catalunya Sí que es Pot a la llista de la circumscripció de Barcelona en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.[10]

El juliol de 2016 va guanyar les eleccions primàries celebrades per constituir la nova executiva de Podem a Catalunya. Va obtenir un 42% dels gairebé 7.000 vots emesos, per davant de la també diputada catalana Jéssica Albiach, del diputat al Congrés, Raimundo Viejo; el senador Óscar Guardingo i l'activista de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Rafael García.[11]

Com a conseqüència de la intervenció i la destitució de càrrecs a la Generalitat de Catalunya per la proclamació d'independència (article 155 de la Constitució Espanyola), l'empresonament d'activistes i de bona part del Govern de Catalunya, i l'exili del President i la resta del Govern, Fachin pren una posició de defensa dels drets civils, tot i mantenint la defensa de la unitat de l'Estat. Amb tot, la direcció estatal de Podemos considera que és excessivament propera als partits independentistes, i obre un procés de destitució del líder.[12] El 6 de novembre de 2017 va dimitir com a secretari general de Podem a Catalunya.[13]

El 12 de novembre del 2017 presenta, juntament amb altres ex-membres de Podem, la plataforma política Som Alternativa.[2] Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates de Catalunya van fundar la coalició Front Republicà per a presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 2019 i Albano Dante en va ser el cap de llista per Barcelona.[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ Rafa Julve. «Les cinc cares més visibles de Podem». El periódico, 12-06-2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Fachin impulsa Som Alternativa per «trencar amb el règim del 78»». Nació Digital, 12-11-2017. [Consulta: 17 desembre 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Albano-Dante Fachin, candidat de Front República el 28A en una llista amb Roger Español». 3/24, 24-03-2019. [Consulta: 24 març 2019].
  4. ↑ «Conversación entre Alberto San Juan y Cafèambllet». Arxivat de l'original el 2015-09-28. [Consulta: 12 agost 2015].
  5. ↑ «Octuvre.cat». [Consulta: 14 gener 2020].
  6. ↑ «Albano Dante, editor de Cafèambllet, es presentarà candidat a cap de llista de Podem Catalunya». Catalunya Plural, 12-05-2015.
  7. ↑ «Albano Dante es presenta a les primàries de Podem per ser el candidat el 27-S». Ara, 12-05-2015. [Consulta: 12 agost 2015].
  8. ↑ «Intelectuales y activistas llaman a "recuperar la soberanía popular" con una candidatura para las europeas». Público, 14-01-2014. [Consulta: 12 agost 2015].
  9. ↑ «Albano Dante Fachin gana las primarias a cabeza de lista de Podemos Catalunya». El Diario, 12-06-2015. [Consulta: 12 agost 2015].
  10. ↑ 10,0 10,1 «El periodista Albano-Dante Fachin, escogido cabeza de lista de Podem para el 27S». La Vanguardia. [Consulta: 12 juny 2015].
  11. ↑ García, Fernando «El crítico y anticapitalista Albano Dante Fachin liderará Podem». La Vanguardia, 26-07-2016.
  12. ↑ «Dante Fachin acusa a Pablo Iglesias de actuar como Rajoy con el 155 y de someter a Podem a una "intervención inaceptable"». eldiario.es, 31-10-2017. [Consulta: 4 novembre 2017].
  13. ↑ «Albano Dante Fachin dimite de Podem tras ser desautorizado por Pablo Iglesias». El Mundo, 06-11-2017. [Consulta: 6 novembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albano Dante Fachin Pozzi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Albano_Dante_Fachin_Pozzi&oldid=26222885»