Àngels Martínez i Castells

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÀngels Martínez i Castells
Àngels Martínez Castells 2011 (cropped).jpg
Biografia
Naixement (ca) Àngels Martínez Castells
9 maig 1948 (70 anys)
Mollet del Vallès
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

26 octubre 2015 – 28 octubre 2017
Circumscripció electoral: Barcelona

Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Camp de treball Assaig
Ocupació Economista, professora, assagista i política
Ocupador Universitat de Barcelona
Partit polític Som Alternativa (2017–)
Esquerra Unida i Alternativa (1998–)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (1968–)
Podem (–2017)

Twitter: angelsmcastells
Modifica les dades a Wikidata

Àngels Martínez i Castells (Mollet del Vallès, 9 de maig de 1948) és una professora de política econòmica i activista catalana. Presidenta i fundadora de l'organització Dempeus per la Salut Pública,[1][2] fou diputada al Parlament de Catalunya en l'11a legislatura (2015-2017) pel partit Catalunya Sí que es Pot.

Biografia[modifica]

Doctora en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, té a més estudis de comerç, filosofia i lletres i dret. Va dirigir la seva tesi Fabià Estapé, una recerca sobre els governs provisionals a Portugal després de la Revolució dels Clavells.[3] De 1976 al 2008 va ser professora de política econòmica de la Universitat de Barcelona. Va ser titular del Departament de Política Econòmica i Estructura Internacional de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona i ha impartit també l'assignatura "Dona i Economia".[4]

Ha investigat sobre gènere, economia, salut pública, immigració i ciutadania i publicat treballs sobre les conseqüències del neoliberalisme, el principi de subsidiarietat i sobre dona i democràcia. Ha realitzat treballs sobre història del pensament econòmic i ha traduït al català i al castellà una trentena de llibres de política i economia.

Va ser vicepresidenta de la Fundació Pere Ardiaca (2000) i va dirigir la revista teòrica Realitat editada per aquesta fundació.[5][6]

Trajectòria política[modifica]

Va començar a militar al PSUC l'any 1968 i el 1982 va participar en la fundació del PCC. El 1971 va participar en la fundació de l'Assemblea de Catalunya i en fundació de la secció d'educació de CCOO de Catalunya. El 1998 va ser membre fundadora d'Esquerra Unida i Alternativa.

El 1999 es va convertir en la primera dona candidata d'EUiA a les eleccions al Parlament Europeu representant al PCC[4] en la candidatura presentada per IU-EUiA i el 2004 va ocupar el segon lloc de la candidatura d'ICV-EUiA que va encapçalar Raül Romeva però no va sortir escollida.[7]

Del 2005 al 2012 va formar part del consell nacional d'EUiA.[8] A partir de juny de 2012 Martínez Castells va continuar afiliada a Esquerra Unida sense càrrecs de responsabilitat.

El 2009 va ser cofundadora de Dempeus per la Salut Pública, organització que presideix.[2]

El 2011 va ser una de les autores de Reacciona, sota la direcció de Rosa María Artal, un llibre a manera de manifest vinculat al moviment 15M que va tenir continuïtat amb l'edició el 2012 d'Actúa i el 2015 de Reacciona Dos.[9]

El 2013 va ser triada com a membre del consell científic d'ATTAC.[10]

En les eleccions municipals de maig de 2015 va ocupar el lloc 32 de la llista Barcelona en Comú liderada per Ada Colau.[11]

El juliol de 2015 es va presentar a primàries en Podem formant part de la llista 'Equip Albano. El canvi a Catalunya' i va ser escollida per al lloc número dos de la candidatura en les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre del mateix any. A l'agost de 2015 es va anunciar que ocuparia el quart lloc de la llista per la circumscripció de Barcelona de la candidatura de Catalunya Sí que es Pot liderada per Lluís Rabell a proposta de Podem, després del pacte entre els partits Iniciativa, Podem, Esquerra Unida i Equo.[12]

El novembre de 2017 va anunciar que abandonava Podem, amb vuit membres més del consell ciutadà,[13] després que el secretari general Albano Dante Fachin presentara la seua dimissió, com a protesta pel tracte rebut des de la direcció estatal de Pablo Iglesias, denunciant "menyspreu" a les decisions preses per Podem Catalunya.

Publicacions[modifica]

  • 1991 Introducció i edició de La riquesa de les nacions, d'Adam Smith, en versió catalana, en la col·lecció Clàssics del Pensament Modern, Diputació de Barcelona i Ed. 62 (1991). ISBN 84-297-3217-9 (vol I) i per a la mateixa col·lecció d'edició de Capitalisme, Socialisme i Democràcia, de Joseph Schumpeter, amb Fabià Estapé.
  • 1996 De l’exercici de la sobirania nacional al principi de subsidiarietat, A La qüestió nacional: un debat obert Fundación Pere Ardiaca
  • 1997 Las escisiones del neoliberalismo Ediciones del Serbal
  • 1999 Liberalització, socialització a Comer, beber, arder CEiRV, Centre d’Estudis i Recursos Veïnals, CONFAV i Fundación Jaume Bofill, Barcelona.
  • 1999 Autentificación de necesidades i género, a Mujeres y economía, Icaria, Barcelona
  • 2002 Tiempos, trabajos i flexibilidad: una cuestión de género amb Cristina Carrasco, Anna Alabart i altres. Instituto de la Mujer, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales
  • 2004 De política, cuina, revolució i tendresa, en el llibre d'homenatge a Margarita Abril D’un roig encés, DeBarris, Barcelona.
  • 2005, Coneixement i perspectives d’emancipació, editat a Ciutadanbía i participació política, Imatges de Societat, retalls d’emancipació, Fundació pere Ardiaca i Generalitat de Catalunya
  • 2005 Ciutadania i participació política amb Raül Digón i Lluis Juberias
  • 2006 Entorn a la immigració, l’economia i l’Estatut, capítol del llibre Inmigració i Ciutadania Fundació Pere Ardiaca
  • 2006 Estudi de gènere sobre els tancaments d'empreses a Catalunya Editat per CCOO-Institut de les Dones Generalitat de Catalunya[14]
  • 2009 ¿Puede sobrevivir la democracia al capitalismo financiero? El Viejo Topo[15]
  • 2010 La crisis en femenino plural. amb Annalí Casanueva Artís. Revista de Economía Crítica. nº 9[16]
  • 2011 Reacciona Capítol Las estafas cotidianas que conmocionan nuestras vidas. Privatizaciones, corrupción, invisibilidad de los cuidados y economía sumergida, amb José Luis Sampedro, Baltasar Garzón, Federico Mayor Zaragoza, Javier Pérez de Albéniz, Javier López Facal, Carlos Martínez Alonso, Ignacio Escolar, Rosa María Artal, Juan Torres López i Lourdes Lucía. Ed. Aguilar
  • 2011 Yes, We Camp, Trazos para una (R)evolución Dibbuks
  • 2012 Utopías Ed. del Páramo
  • 2012 Actúa Capítol “La sanidad como mercancía, la salud como botín”. Ed.Debate
  • 2013 Perspectives. Espai Fàbrica
  • 2014 El preu de la salut. Espai Fàbrica
  • 2015 Reacciona Dos. Ed. Aguilar
  • 2018 Informe urgent des dels escons 4 i 5, amb Albano Dante Fachín. Autoedició

Referències[modifica]

  1. «Àngels Martínez Castells» (en català). Catalunya Sí que es Pot [Consulta: 24 novembre 2017].
  2. 2,0 2,1 Àngels, Martínez Castells; Sergi, Raventós Panyella. «Una propuesta de mínimos por la soberanía sanitaria» (en català). Público, 26-07-2014. [Consulta: 8 agost 2015].
  3. ««No s’ha de caure en el parany de fer-se d’una mútua»» (en catalan). Caféamllet.com, 20-05-2014. [Consulta: 8 agost 2015].
  4. 4,0 4,1 «El hallazgo del concepto de género», 2006. [Consulta: 8 agost 2015].
  5. «Fundación Pere Ardiaca. Patronato». [Consulta: 8 agost 2015].
  6. «Realitat» (en catalán). Biblioteca de Ciències Socials, junio 2011. [Consulta: 8 agost 2015].
  7. «Catalunya Sí que es Pot ficha a una activista de la sanidad pública». El País, 08-08-2015. [Consulta: 8 agost 2015].
  8. «Listado de miembros del Consejo Nacional». PSUC, 2005. [Consulta: 8 agost 2015].
  9. «Web de Rosa María Artal». [Consulta: 8 agost 2015].
  10. «Lista Consejo Científico ATTAC». [Consulta: 8 agost 2015].
  11. «Lista de Barcelona en Comú». [Consulta: 8 agost 2015].
  12. «La economista Àngels Martínez Castells será la segunda en la lista de Podem». El Periódico de Cataluña, 14-07-2015. [Consulta: 8 agost 2015].
  13. «Vuit baixes més a Podem Catalunya: l'exdiputada Àngels Martínez Castells encapçala els adeus».
  14. «Estudi de gènere sobre els tancaments d’empreses a Catalunya». CCOO, 2006. [Consulta: 8 agost 2015].
  15. «¿Puede sobrevivir la democracia al capitalismo financiero?», febrero 2009. [Consulta: 8 agost 2015].
  16. «La crisis en femenino plural», 2010. [Consulta: 8 agost 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àngels Martínez i Castells Modifica l'enllaç a Wikidata