Diego Pérez de los Cobos Orihuel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDiego Pérez de los Cobos Orihuel
(Diego Pérez de los Cobos) Toma posesión Guardia Civil.jpg
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1963 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Gandia (Safor) Modifica el valor a Wikidata
EscudoGuardiaCivil.svg Cap de la Guàrdia Civil a la Comunitat de Madrid
6 març 2018 – 3 juny 2020
← Santiago Caballero MendañaDavid Blanes González → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupadorMinisteri de l'Interior Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAntonio Pérez de los Cobos Cuadrado (1924-2011)[1]
GermansFrancisco Pérez de los Cobos Modifica el valor a Wikidata

Diego Pérez de los Cobos Orihuel (Gandia, 1963)[2] és un tinent-coronel de la Guàrdia Civil espanyola,[3][4] vinculat al Ministeri de l'Interior del mateix Estat, on des de 2011 ha treballat com a director del Gabinet tècnic de la Secretaria d'Estat de Seguretat.

Biografia[modifica]

Nascut a Gandia l'any 1963, es traslladà a viure a Iecla quan era un infant.[2] La seva família era originària de la regió murciana,[5] ha ocupat llocs de responsabilitat dins l'administració espanyola des de mitjan segle xix.[6] El seu pare Antonio Pérez de los Cobos Cuadrado fou candidat de Fuerza Nueva a les eleccions generals de 1977.[7] És germà de Francisco Pérez de los Cobos, expresident del Tribunal Constitucional.[8]

Joventut[modifica]

Va simpatitzar amb partits de l'extrema dreta espanyola durant la seva joventut[9] i segons alguns testimonis anònims no confirmats, el dia del cop d'estat del 23 de febrer de 1981, encapçalat pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, Pérez de los Cobos, en aquell moment menor d'edat, s'hauria presentat voluntari a la caserna de la Guàrdia Civil de Iecla uniformat com els militants de Falange Espanyola de les JONS per donar suport a la insurrecció militar.[9][10][11]

Cas Urra[modifica]

El 1992 va ser un dels sis guàrdies civils acusats de torturar l'activista basc Kepa Urra, detingut per la seva suposada vinculació amb el comando Biscaia, dins del que es va conèixer com el cas Urra. Pérez de los Cobos fou acusat de maltractar el detingut mentre aquest estava ingressat a l'Hospital de Basurtu-Zorrotza, a Bilbao.[12][13][14] El cas va captar l'atenció de diverses organitzacions en defensa dels drets humans, i finalment l'Estat Espanyol va ser declarat culpable d'una violació dels articles 2, 4 i 14 de la Convenció contra la tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumans o degradants[15] pel Comitè de les Nacions Unides contra la Tortura (CAT, per les seves sigles en anglès). El 1997 l'Audiència Provincial de Bilbao jutge va condemnar tres altres guàrdies civils a quatre anys de presó, tot i que acabarien sense entrar-hi per una rebaixa de pena ordenada pel Tribunal Suprem espanyol i per un posterior indult parcial fet pel Consell de Ministres.[16] Els altres tres guàrdies civils –entre els quals figurava Pérez de los Cobos– van ser exonerats i declarats finalment innocents el 1997.[17]

Ministeri de l'Interior[modifica]

El juliol de 2006 va començar a treballar com a assessor personal d'Alfredo Pérez Rubalcaba, pel que fou nomenat alt càrrec del Ministeri de l'Interior. Posteriorment, l'1 d'agost de 2011 fou nomenat Director del Gabinet de Coordinació de la Secretaria d'Estat de Seguretat pel llavors secretari d'Estat de Seguretat, Justo Zambrana Pineda, durant l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero.[18] És dels pocs directius que va sobreviure al canvi de govern, i mantenir el càrrec amb l'executiu de Mariano Rajoy.[19] Va treballar com a assessor en matèria penitenciària del ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz.[8] També va treballar com a mà dreta de Francisco Martínez Vázquez i posteriorment de José Antonio Nieto, tots ells secretaris d'Estat de Seguretat.[20]

Entre les seves competències estaven la creació dels anomenats DNI reservats, identitats falses reservades a agents especials que s'infiltraven en organitzacions criminals i que permetien no deixar rastre de les seves activitats.[21]

Des del seu lloc de director del Gabinet tècnic de la Secretaria d'Estat de Seguretat ha influït per aconseguir més poder per a la Guàrdia Civil incorporant competències d'altres àrees del mateix ministeri, com en el cas de reclamar l'accés d'aquest cos a la base de dades d'estrangeria ADEXTRA creada per la Policia espanyola. Aquest fet el va enfrontar amb el comissari Francisco Vidal Delgado Roig, qui acabaria essent destituït pel Secretari d'Estat, Francisco Martínez Vázquez, de qui era assessor.[22]

Se li atribueix haver dissolt la polèmica Brigada d'Anàlisi i Revisió de Casos (BARC), que va elaborar, sota mandat d'Eugenio Pino, informes sobre l'11-M,el cas Marta del Castillo o el cas Faisán.[23]

És un dels quatre representants del Ministeri de l'interior a la Junta de Seguretat de Catalunya. El 23 de setembre de 2017 es va fer públic que el Ministeri de l'Interior va establir que Pérez de los Cobos coordinés el dispositiu amb Mossos d'Esquadra, amb l'oposició del major Josep Lluís Trapero fins a la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya.[24][25] Tot i que el conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Forn, també s'hi va negar, Pérez de los Cobos va ser el responsable del dispositiu policial durant la convocatòria referendària realitzada l'1 d'octubre de 2017.

Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid[modifica]

A l'abril de 2018 va assumir la direcció de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid,[26] però en fou destituït el 25 de maig de 2020 pel llavors ministre de l'Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska que alegà "pèrdua de confiança",[27] tot i que posteriorment s'especulà amb la motivació per un informe de la Guàrdia Civil enviat a la titular del Jutjat d'Instrucció núm. 51 de Madrid, Carmen Rodríguez-Medel. EN aquest informe s'investigava per prevaricació el delegat del Govern a Madrid, José Manuel Franco, per haver autoritzat actes multitudinaris a Madrid com el del 8 de març d'aquell mateix any, la celebració del congrés de Vox en les mateixes dates, o la disputa d'un partit de futbol a l'estadi Wanda Matropolitano que congregà més de 60.000 persones. En aquest document policial a més, s'hi abocaren greus acusacions contra el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, Fernando Simón, al que inclús se li atribuïa la comissió de delictes.[28]

El 29 de juny de 2020, pocs dies després de la seva destitució, el diari El País va publicar un notícia sobre un cas de conflicte d'interessos quan estava al capdavant de la comandància. Concretament, l'11 de desembre de 2018 va concedir la Creu de Plata de l'Orde al Mèrit de la Guàrdia Civil, la tercera condecoració més alta del cos, al sergent S. i a tres agents més de la comandància com a reconeixement de fets que «revesteixen un caràcter o mèrit excepcional». Quatre mesos després, a l'11 d'abril de 2019, va signar un informe de recomanació de cessament del sergent S., perquè «no reuneix les condicions necessàries d'idoneïtat» i per «la manca de confiança dels seus comandaments immediats». Si bé és cert que l'any 2014, en el moment de la seva incorporació, havia tingut problemes d'adaptabilitat, el propi informe reconeixia que la seva actitud no havia empitjorat dràsticament. De la mateixa manera, l'expedient del sergent recollia una trajectòria de reconeixements dins del cos amb 15 creus de la Guàrdia Civil i 18 felicitacions. Un altre element destacat de l'informe és que incorporava opinions i valoracions d'altres agents del cos. Una d'elles era la del tinent A., nebot polític de Pérez de los Cobos i que, aparentment no tenia vincles amb el sergent. En canvi, no apareixien a l'informe comentaris dels superiors jeràrquics de l'expedientat, tal com succeeix en casos similars. No obstant, per entendre en conflicte en origen, cal remuntar-se al 17 d'octubre de 2018, quan el sergent S. va discrepar manifestament de la decisió del tinent A. d'expulsar un dels agents. L'enfrotament es va dirimir el 13 de març de 2019 davant la jurisdicció militar, en la qual el sergent va testificar davant del jutge a favor del company expulsat i en contra del tinent. Aquesta mesura li va comportar al sergent l'obertura d'un expedient disciplinari cinc dies després de la declaració.[29][30]

Referències[modifica]

  1. «D. Antonio Pérez de los Cobos Cuadrado | Esquelas» (en castellà). LaVerdad.es. [Consulta: 23 setembre 2017].
  2. 2,0 2,1 «El alcalde de Yecla apoya el nombramiento de Pérez de los Cobos como Hijo Adoptivo» (en castellà). LaVerdad.es, 29-05-2020. [Consulta: 29 maig 2020].
  3. Carranco, Óscar López-Fonseca, Rebeca «Un coronel de la Guardia Civil coordinará también a los Mossos para evitar el referéndum» (en castellà). ElPaís.com, 23-09-2017.
  4. Número de registre personal 2906737957 A4101
  5. Jumilla: repertorio heráldico (en castellà). Editora Regional de Murcia, 2003. ISBN 9788475642482. 
  6. «Ministerio de Educación, Cultura y Deporte - Portal de Archivos Españoles» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2017].
  7. «ABC (Madrid) - 13/05/1977, p. 68 - ABC.es Hemeroteca» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2017].
  8. 8,0 8,1 «Un magistrado atípico: hijo de un ultra, defensor de las bodas gay y enemigo del nacionalismo. Noticias de España» (en castellà). El Confidencial.
  9. 9,0 9,1 «Desvelan el pasado golpista y de apoyo a Tejero de Pérez de los Cobos, al que el gobierno del PP envía a mandar a los Mossos» (en castellà). Insurgente.org, 25-09-2017. [Consulta: 21 juny 2020].
  10. «Diego Pérez de los Cobos, un camisa blava contra Catalunya». ElMón.cat, 25-09-2017. Arxivat de l'original el 29 setembre 2017. [Consulta: 21 juny 2020].
  11. «El president del TC que no s'estimava la Constitució». ElTemps.cat. [Consulta: 6 març 2019].
  12. Lorente, Maties. «L'Estat espanyol posa al capdavant dels Mossos el germà de l'expresident del Tribunal Constitucional». Directa.cat, 23-09-2017. Arxivat de l'original el 29 setembre 2017. [Consulta: 24 setembre 2017].
  13. A., G. «Els mossos, en mans d'un coronel de la Guàrdia Civil». El Món, 23-09-2017.
  14. «El caso Urra» (en castellà). ElPaís.com, 18-10-1993.
  15. «Selected Decisions of the Committe Against Torture» (en anglès). Organización de las Naciones Unidas, 2008. [Consulta: 27 febrer 2017].
  16. Duva, Jesús. «Indultados tres guardias civiles condenados por torturar a un etarra» (en castellà). ElPaís.com, 24-07-1999. [Consulta: 21 juny 2020].
  17. «Penas de cuatro años para tres guardias civiles por torturar al etarra Urra» (en castellà). ElPaís.com, 11-11-1997.
  18. «Disposiciones Generales». BOE, 04-08-2011. [Consulta: 23 setembre del 2017].
  19. Quintans, Rebeca. Juan Carlos I: La biografía sin silencios (en castellà). Ediciones AKAL, 2017-02-02. ISBN 9788446043133. 
  20. «Los sucesores de Galindo - GARA» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2017].
  21. «Identidades falsas: así se gestionan en España los 'DNI reservados' para espías y policías infiltrados» (en castellà). Información Sensible, 16-03-2014. [Consulta: 23 setembre 2017].
  22. «Interior destituye a un alto asesor del secretario de Estado por falta de confianza. Noticias de España» (en castellà). El Confidencial.
  23. «Quién es Diego Pérez de los Cobos, el mando que coordinará a los Mossos d'Esquadra» (en castellà). LaVanguardia.com, 23-09-2017. [Consulta: 21 juny 2020].
  24. 20Minutos «El coronel de la Guardia Civil Pérez de los Cobos asumirá la coordinación de los Mossos para impedir el referéndum del 1-O - 20minutos.es». 20minutos.es - Últimas Noticias.
  25. «Diego Pérez de los Cobos coordinará las actuaciones policiales del 1-O» (en castellà). eldiario.es.
  26. «El responsable del dispositivo policial del 1-O toma las riendas de la Guardia Civil de Madrid» (en castellà). LaVanguardia.com, 12-04-2018. [Consulta: 21 juny 2020].
  27. «Destituït el coronel Pérez de los Cobos, responsable del dispositiu contra l'1-O». Vilaweb, 25-05-2020 [Consulta: 25 maig 2020].
  28. López-Fonseca, Óscar. «Marlaska destituye a Pérez de los Cobos, jefe de la Guardia Civil en Madrid, por un informe sobre el 8-M y la covid-19» (en castellà). ElPaís.com, 25-05-2020. [Consulta: 25 maig 2020].
  29. González, Miguel. «Pérez de los Cobos avaló el cese de un sargento que testificó contra un pariente suyo» (en castellà). ElPaís.com, 29-06-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  30. Casas, Núria. «Pérez de los Cobos va destituir un sergent per afavorir el seu nebot». ElNacional.cat, 29-06-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].