Diego Pérez de los Cobos Orihuel

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDiego Pérez de los Cobos Orihuel
Dades biogràfiques
Naixement 1964 (53/54 anys)
Iecla
Activitat professional
Ocupació Militar
Ocupador Ministeri de l'Interior
Arma/servei Guàrdia Civil
Rang tinent coronel
Dades familiars
Pare Antonio Pérez de los Cobos Cuadrado (1924-2011)[1]
Germans
Modifica dades a Wikidata

Diego Pérez de los Cobos Orihuel (Iecla, 1964)[2] és un tinent-coronel de la Guàrdia Civil espanyola,[3][4] vinculat al Ministeri de l'Interior del mateix Estat, on des de 2011 ha treballat com a director del Gabinet tècnic de la Secretaria d'Estat de Seguretat.

Biografia[modifica]

La seva família originària de la regió murciana,[5] ha ocupat llocs de responsabilitat dins l'administració espanyola des de mitjan segle XIX.[6] El seu pare Antonio Pérez de los Cobos Cuadrado fou candidat de Fuerza Nueva a les eleccions generals de 1977.[7] És germà de Francisco Pérez de los Cobos, expresident del Tribunal Constitucional.[8]

Cop d'estat del 23 de febrer de 1981[modifica]

Va simpatitzar amb partits de l'extrema dreta espanyola durant la seva joventut.[9] El dia del cop d'estat del tinent coronel Tejero, el 23 de febrer de 1981, Diego Pérez de los Cobos es va presentar voluntari a la caserna de la Guàrdia Civil d'Iecla uniformat com els militants de Falange per donar suport a la insurrecció militar.[9][10]

Cas Urra[modifica]

El 1992 va ser un dels sis guàrdies civils acusats de torturar l'activista basc Kepa Urra, detingut per la seva suposada vinculació amb el comando Biscaia, dins del que es va conèixer com el Cas Urra. Pérez de los Cobos fou acusat de maltractar el detingut mentre aquest estava ingresat a l'Hospital de Basurtu-Zorrotza, a Bilbao.[11][12][13] El cas va captar l'atenció de diverses organitzacions en defensa dels drets humans, i finalment l'Estat Espanyol va ser declarat culpable d'una violació dels articles 2, 4 i 14 de la Convenció contra la tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumans o degradants[14] pel Comitè de les Nacions Unides contra la Tortura (CAT, per les seves sigles en anglès). El 1997 l'Audiencia Provincial de Bilbao jutge va condemnar tres dels guàrdies civils a quatre anys de presó, tot i que acabarien sense entrar-hi per una rebaixa de pena ordenada pel Tribunal Suprem i per un posterior indult parcial fet pel Consell de Ministres.[15] Els altres tres guàrdies civils –entre els quals figurava Pérez de los Cobos– van ser exonerats el 1997.[16]

Ministeri d'interior[modifica]

El juliol de 2006 va començar a treballar com a assessor personal d'Alfredo Pérez Rubalcaba, pel que fou nomenat alt càrrec del Ministeri de l'Interior. Posteriorment, l'1 d'agost de 2011 fou nomenat Director del Gabinet de Coordinació de la Secretaria d'Estat de Seguridad pel llavors Secretari d'Estat de seguretat, Justo Zambrana Pineda, durant l'executiu de Zapatero.[17] És dels pocs directius que va sobreviure al canvi de govern, i mantenir el càrrec amb l'executiu de Mariano Rajoy.[18] Ha treballat com a assessor en matèria penitenciaria del ministre del Interior Jorge Fernández Díaz[8] També ha treballat com a mà dreta Francisco Martínez Vázquez i posteriorment de José Antonio Nieto, secretaris d'Estat de Seguretat.[19]

Entre les seves competències està la creació dels anomenats DNI reservats, identitats falses reservades a agents especials que s'infiltren en organitzacions criminals i que permeten no deixar rastre de les seves activitats.[20]

Des del seu lloc de director del Gabinet tècnic de la Secretaria d'Estat de Seguretat ha influït per aconseguir més poder per a la Guàrdia Civil incorporant competències d'altres àrees del mateix ministeri, com en el cas de reclamar l'accés d'aquest cos a la base de dades d'estrangeria ADEXTRA creada per la Policia Nacional. Aquest fet el va enfrontar amb el comissari Francisco Vidal Delgado Roig, qui acabaria essent destituït pel Secretari d'Estat, Francisco Martínez Vázquez, de qui era assessor.[21]

Se li atribueix haver dissolt la polèmica Brigada d'Anàlisi i Revisió de Casos (BARC), que va elaborar, sota mandat d'Eugenio Pino, informes sobre el 11-M, Marta del Castillo o el cas Faisán.

És un dels quatre representants del Ministeri de l'interior a la Junta de Seguretat de Catalunya. El 23 de setembre de 2017 es va fer públic que el Ministeri d'Interior volia que Pérez de los Cobos prengués el control dels Mossos d'Esquadra en substitució del major Josep Lluís Trapero com a mínim fins a la celebració del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya.[22][23] El conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Forn, s'hi va negar.

Referències[modifica]

  1. laverdad.es. «D. Antonio Pérez de los Cobos Cuadrado | Esquelas | laverdad.es» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2017].
  2. «Alto cargo del ministerio desde la etapa Rubalcaba». Atlántico, 23-09-2017 [Consulta: 24 setembre 2017].
  3. Carranco, Óscar López-Fonseca, Rebeca «Un coronel de la Guardia Civil coordinará también a los Mossos para evitar el referéndum» (en castellà). EL PAÍS, 23-09-2017.
  4. Número de registre personal 2906737957 A4101
  5. Jumilla: repertorio heráldico (en castellà). Editora Regional de Murcia, 2003. ISBN 9788475642482. 
  6. «MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE - Portal de Archivos Españoles» (en spanish). [Consulta: 23 setembre 2017].
  7. «ABC (Madrid) - 13/05/1977, p. 68 - ABC.es Hemeroteca» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2017].
  8. 8,0 8,1 «Un magistrado atípico: hijo de un ultra, defensor de las bodas gay y enemigo del nacionalismo. Noticias de España» (en castellà). El Confidencial.
  9. 9,0 9,1 «Desvelan el pasado golpista y de apoyo a Tejero de Pérez de los Cobos, al que el gobierno del PP envía a mandar a los Mossos» (en castellà-es). insurgente.org. Tu diario de izquierdas.
  10. Món, El «[REPORTATGE Diego Pérez de los Cobos, un camisa blava contra Catalunya]» (en en). El Món.
  11. Directa. «L'Estat espanyol posa al capdavant dels Mossos el germà de l'expresident del Tribunal Constitucional» (en ca-es). [Consulta: 24 setembre 2017].
  12. A., G. «Els mossos, en mans d'un coronel de la Guàrdia Civil». El Món, 23-09-2017.
  13. País, Ediciones El «El caso Urra» (en castellà). EL PAÍS, 18-10-1993.
  14. «SELECTED DECISIONS OF THE COMMITTE AGAINST TORTURE» (en anglès). Organización de las Naciones Unidas, 2008. [Consulta: 27 febrer 2017].
  15. [1]
  16. País, Ediciones El «Penas de cuatro años para tres guardias civiles por torturar al etarra Urra» (en castellà). EL PAÍS, 11-11-1997.
  17. «Disposiciones Generales». BOE, 04-08-2011. [Consulta: 23 setembre del 2017].
  18. Quintans, Rebeca. Juan Carlos I: La biografía sin silencios (en castellà). Ediciones AKAL, 2017-02-02. ISBN 9788446043133. 
  19. «Los sucesores de Galindo - GARA» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2017].
  20. «Identidades falsas: así se gestionan en España los 'DNI reservados' para espías y policías infiltrados» (en castellà). Información Sensible, 16-03-2014. [Consulta: 23 setembre 2017].
  21. «Interior destituye a un alto asesor del secretario de Estado por falta de confianza. Noticias de España» (en castellà). El Confidencial.
  22. 20Minutos «El coronel de la Guardia Civil Pérez de los Cobos asumirá la coordinación de los Mossos para impedir el referéndum del 1-O - 20minutos.es». 20minutos.es - Últimas Noticias.
  23. «Diego Pérez de los Cobos coordinará las actuaciones policiales del 1-O» (en castellà). eldiario.es.