Ernesto Ekaizer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaErnesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer - Lacaffe Video Magazine - 2013 (cropped).jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1949 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Director Cinco Días
dècada del 1990 – dècada del 1990 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme d'investigació Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPeriodista i escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEl País (2013–)
Ara (dècada del 2010–)
Público (2008–2008) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Twitter: ernestoekaizer Modifica el valor a Wikidata

Ernesto Ekaizer Wolochwianski (Buenos Aires, 1949), més conegut com a Ernesto Ekaizer, és un periodista i escriptor argentí establert a Madrid[1][2][3] des del 1977[4] o els anys 1980.[5] treballa al Diari Ara i a El País i és col·laborador assidu a ràdio i televisió. Com indica la Universitat de València, actualment (2020), col·labora amb la Cadena Ser, RAC1 i el Diari Ara com a analista de la realitat política i expert en tribunals.[5]

Trajectòria professional[modifica]

Nascut a Buenos Aires, en el si d'una família emigrant d'origen jueu asquenazita per línia paterna, quan ell tenia 8 mesos van emigrar a Israel.[6] Posteriorment va retornar a Argentina, on va estudiar economia. Va començar a treballar en la revista Panorama i el diari La Opinión (entre altres publicacions argentines), però se sentia amenaçat per la Triple A i es traslladà a Espanya,[6] on fou redactor en cap del diari barceloní La Vanguardia a Madrid, columnista de la revista Cambio 16, subdirector de la revista El Globo i director del diari econòmic Cinco Días. En aquest període es va especialitzar en periodisme econòmic, però a partir dels casos De la Rosa i Mario Conde es va anar especialitzant progressivament en tribunals.

En 1998 va ser contractat pel diari espanyol El País com enviat especial per cobrir els esdeveniments relacionats amb el cas Pinochet. Ekaizer va narrar els episodis judicials de l'exmandatari xilè a Londres, i va seguir l'evolució política i diplomàtica del cas, que es va desenvolupar en Madrid, Santiago de Xile, Londres, Nova York i Washington. Aquest seguiment del cas li va permetre realitzar el guió del documental Augusto Pinochet, prisionero de la ley, per al canal Telecinco, col·laborant també en la seva direcció; com a conseller tècnic col·laborà amb Patricio Guzmán en la realització de la pel·lícula El caso Pinochet. Ekaizer va obtenir el premi Ortega y Gasset de periodisme en maig de 2000 pels seus treballs sobre el cas Pinochet. Tres anys després publicà el llibre Yo, Augusto sobre el dictador xilè.[7]

Des d'El País, Ekaizer va qüestionar el tractament donat als atemptats de l'11-M a Madrid per altres mitjans de comunicació, amb dures crítiques a Pedro J. Ramírez, director del diari El Mundo i a Federico Jiménez Losantos, director del programa La mañana de la cadena de ràdio COPE i vicepresident de Libertad Digital.[8]

També va publicar les actes de la reunió en un ranxo de Crawford del llavors president espanyol José María Aznar amb el president dels Estats Units George W. Bush tres setmanes abans de l'atac nord-americà a l'Iraq, en les quals el president espanyol sol·licitava al seu homòleg nord-americà arguments per contenir la pressió de l'opinió pública espanyola.[9]

En 2008, després d'aconseguir el lloc d'adjunt al director de El País, Ekaizer va abandonar el diari per incorporar-se l'1 de febrer al nou diari Público, fundat en 2007. Va assumir el lloc d'editor executiu, coordinant també el consell assessor a la direcció en la seva línia editorial i escrivint com a analista i columnista.[10] Hi va estar vuit mesos, però se'n va anar per desavinences amb l'equip directiu.

Des de principis de la dècada de 2000 participa assíduament en tertúlies periodístiques sobre actualitat política per a televisió i ràdio, en programes com La mirada crítica, Ruedo ibérico, Al rojo vivo, Las mañanas de Cuatro, Madrid opina, Versió RAC 1 i Espejo público. Actualment escriu articles per a El País i el Diari Ara.

Obres[modifica]

Els seus llibres d'assaig (anàlisis polític, periodisme d'investigació) publicats son:

Referències[modifica]

  1. «Llarena, amb l'orgull ferit, voldria portar la decisió d'Alemanya al tribunal de Luxemburg.Així ho ha explicat avui el periodista Ernesto Ekaizer», directe!cat, La República, 18 de juliol del 2018. [Accedit el 24-09-2020].
  2. «El cas ‘Bárcenas' arriba a Tarragona de la mà d'Ernesto Ekaizer», redacció, Diari La República Checa, 13 d'octubre del 2015. [Accedit el 24-09-2020].
  3. Fitxa d'Ernesto Ekaizer a Casa del Libro (castellà). [Accedit el 24-09-2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Ernesto Ekaizer presenta hoy en la UVA su nuevo libro, 'Cataluña, año cero'», La Vanguardia, edició Castella i Lleó, 30-01-2020 (castellà). [Accedit el 24-09-2020].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 «Ernesto Ekaizer presenta en La Nau el seu llibre sobre el ‘procés', ‘Cataluña año cero’», UV notícies, Universitat de València, 21 de febrer del 2020. [Accedit el 24-09-2020].
  6. 6,0 6,1 Amiguet, Lluís «Ernesto Ekaizer: La Contra». La contra (La Vanguardia), 22-09-2015.
  7. «Los internautas preguntan a Ernesto Ekaizer». ElPaís.com, 11-09-2003. [Consulta: 22 març 2009].
  8. Raúl Vilas. «Soy Ernesto Ekaizer, del diario El País». Libertad Digital, 22-01-2008. [Consulta: 21 març 2009].
  9. vegeu
    ElPaís.com "ACTA DE LA CONVERSACIÓN ENTRE GEORGE W. BUSH Y JOSÉ MARÍA AZNAR - CRAWFORD, TEJAS, 22 DE FEBRERO DE 2003 "
    ElPaís.com "La prueba de cargo contra Bush y Aznar"
    ElPaís.com "Llegó el momento de deshacerse de Sadam"
    «Los internautas preguntan a Ernesto Ekaizer». ElPaís.com, 02-10-2007. [Consulta: 22 març 2009].
  10. «Ernesto Ekaizer se incorpora a 'Público'» (en castellà). Público, 22-01-2008. [Consulta: 21 març 2009].
  11. Fitxa de José María Ruiz Mateos, el último magnate a la Universitat de Navarra (castellà). [Accedit el 24-09-2020].
  12. Entrada pel llibre a GoodReads.com (pàgina en anglès amb descripció en castellà). [Accedit el 24-09-2020].
  13. «Presentado el libro 'Vendetta', que desvela el entramado del 'caso Banesto'», El País, 4-07-1996. [Accedit el 24-09-2020].
  14. Fitxa de Vendetta a Google Books. [Accedit el 24-09-2020].
  15. Fitxa de El farol. La primera condena de Mario Conde a Google Books. [Accedit el 24-09-2020].
  16. Fitxa de Yo, Augusto, a La Llar del Llibre (Sabadell) - (pàgina en català, text descriptiu en castellà). [Accedit el 24-09-2020].
  17. Fitxa de Guerra y castigo a Google Books. [Accedit el 24-09-2020].
  18. Fitxa de Indecentes. Crónica de un atraco perfecto a la llibreria Laie (pàgina en català, text descriptiu en castellà). [Accedit el 24-09-2020].
  19. «Ekaizer publica ‘Indecentes': ¿Por qué a la estafa la llaman crisis? Un viaje al interior de los acontecimientos que han llevado a España y al resto del mundo a una crisis sin precedentes», El Confidencial, 22-05-2012 (en castellà) [Accedit el 24-09-2020].
  20. Fitxa de Sed de poder. La verdadera historia de Mario Conde, a La Llar del Llibre (Sabadell) - (pàgina en català, text descriptiu en castellà). [Accedit el 24-09-2020].
  21. «Un libro desgrana el caso Bárcenas y la supuesta financiación ilegal del PP» (en castellà). eldiario.es.
  22. Fitxa d' El caso Bárcenas, a La Llar del Llibre (Sabadell) - (pàgina en català, text descriptiu en cstellà). [Accedit el 24-09-2020].
  23. País, El «La investigación sobre Bárcenas» (en castellà). El País [Madrid], 24-05-2013. ISSN: 1134-6582.
  24. Fitxa de Queríamos tanto a Luis, a La Llar del Llibre (Sabadell) - (pàgina en català, text descriptiu en castellà). [Accedit el 24-09-2020].
  25. Fitxa de El libro negro: la crisis de Bankia y las cajas, a La Llar del Llibre (Sabadell) - (pàgina en català, text descriptiu en castellà). [Accedit el 24-09-2020].
  26. Fitxa de El libro negro: la crisis de Bankia y las cajas a la llibreria Laie (pàgina en català, text descriptiu en castellà). [Accedit el 24-09-2020].
  27. Fitxa de La novel·la de la rebel·lió. Cròniques del judici, a La Llar del Llibre (Sabadell). [Accedit el 24-09-2020].
  28. Fitxa de La novel·la de la rebel·lió. Cròniques del judici a la llibreria Laie (pàgina en català, text descriptiu en català). [Accedit el 24-09-2020].
  29. Fitxa de Cataluña año cero a la llibreria Laie (pàgina en català, text descriptiu en castellà). [Accedit el 24-09-2020].
  30. Fitxa de Cataluña año cero. El proceso, el juicio y la sentencia, a La Llar del Llibre (Sabadell) - (pàgina en català, text descriptiu en castellà). [Accedit el 24-09-2020].
  31. 31,0 31,1 «Ernesto Ekaizer: “Els cossos de seguretat de l'Estat marquen l'agenda informativa i política d'Espanya”. Entrevista al periodista, que aquest estiu ha publicat dos llibres, 'Cap de turc' i 'El crispavirus'», Antoni Bassas, Ara Balears, 19-09-2020. [Accedit el 24-09-2020].
  32. Fitxa de Cap de turc, a La Llar del Llibre (Sabadell) - (pàgina en català, text descriptiu en català). [Accedit el 24-09-2020].
  33. Fitxa de Cap de turc a la llibreria Laie (pàgina en català, text descriptiu en català). [Accedit el 24-09-2020].
  34. Fitxa de El crispavirus. Crónica de la conspiración, a La Llar del Llibre (Sabadell) - (pàgina en català, text descriptiu en castellà). [Accedit el 24-09-2020].

Bibliografia[modifica]