Josep Enric Millo i Rocher
Josep Enric Millo i Rocher (Terrassa, 24 de novembre de 1960) és un polític català del Partit Popular Català, exmilitant d'Unió Democràtica de Catalunya. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UAB. Professor d'Economia i Estructures Organitzatives a la UPC (1987-1988), i de l'Escola Superior de Turisme (1987-1989). Delegat Territorial del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, a Girona (1991-1995). Entre novembre de 2016[1] i juny de 2018[2] va ser el Delegat del Govern Espanyol a Catalunya.
Carrera política[modifica]
Millo, que va iniciar la seva carrera política com a dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya,[3] ha estat Diputat al Parlament de Catalunya en la V, VI, VIII i IX legislatures. Va ser diputat al Parlament per Convergència i Unió entre 1995 i 2003, i va arribar a ser portaveu adjunt del grup parlamentari convergent entre 1999 i 2003.[3] Posteriorment, i quan a les eleccions catalanes de 2003 el partit va decidir que no fos cap de llista per Girona, es va passar al PP.[3] Segons Joan Puigcercós, el pas al PP s'hauria produït després d'haver intentat suposadament entrar a les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya per Girona infructuosament, cosa que Millo desmenteix.[4][5] Des de 2010 és portaveu del grup parlamentari del PP català al Parlament.
Ha estat membre del Comitè Executiu del PP català, des del 2004; Secretari Executiu de Comunicació Interna del PP català (2006); president del PP català de Girona des de 2008;[6] i vicesecretari d’acció política i econòmica del PPC des de 2012. Va ser el cap de llista del PP a Girona per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.[3]
El novembre de 2016 va substituir María de los Llanos de Luna com a delegat del Govern d'Espanya a Catalunya.[1]
Estava en el càrrec l'octubre de 2017, quan es va produir el Referèndum sobre la independència de Catalunya i la subsegüent vaga general en protesta per la violència de les actuacions de la policia espanyola per intentar impedir les votacions, i les seves declaracions justificant l'actuació policial varen causar gran rebuig al país.[7] Diversos ajuntaments catalans varen aprovar mocions per declarar-lo persona non grata, com ara Montblanc, Vic[8] o Girona.[9]
El juny de 2018 va ser substituït per Teresa Cunillera i Mestres com a delegat del Govern d'Espanya a Catalunya.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Enric Millo substitueix Llanos de Luna com a delegat del govern espanyol a Catalunya». VilaWeb.cat. [Consulta: 21 novembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 324cat «Teresa Cunillera serà la nova delegada del govern espanyol a Catalunya» (en ca-es). CCMA.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Ferrer, Bernat. «Enric Millo va intentar afiliar-se a ERC abans de fer el salt al PP». El Gerió Digital, 27-11-2010. [Consulta: 3 novembre 2012].
- ↑ «Puigcercós relata com Enric Millo (PP) li va demanar d'anar a les llistes d'ERC». Vilaweb, 17-05-2013. [Consulta: 19 maig 2013].
- ↑ «Puigcercós insisteix que Millo li va demanar anar a les llistes d'ERC». Ara, 18-02-2014.
- ↑ «Enric Millo és reelegit president del PP de Girona». El Gerió Digital, 17-06-2012. [Consulta: 19 maig 2013].
- ↑ «Benvolgut Enric Millo». 324.cat. [Consulta: 5 octubre 2017].
- ↑ «Vic declara persona 'non grata' Enric Millo i exigeix la retirada dels cossos policials i militars de l'Estat». 324.cat. [Consulta: 5 octubre 2017].
- ↑ «Girona declara Felip VI i Millo persones no grates i s'oposa a l'aplicació del 155» (en català). 324.cat, 25-10-2017. [Consulta: 25 octubre 2017].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Enric Millo i Rocher  |
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: María de los Llanos de Luna |
Delegat del Govern espanyol a Catalunya.svg){kind=small} 2016 – 2018 |
Succeït per: Teresa Cunillera i Mestres |
| Barcelona | Carme Chacón Piqueras · Daniel Fernández González · Joan Rangel i Tarrés · Esperança Esteve i Ortega · José Zaragoza i Alonso · Isabel López i Chamosa · Albert Soler i Sicília · Meritxell Batet i Lamaña · Román Ruiz Llamas · Juan Carlos Corcuera Plaza · Josep Antoni Duran i Lleida · Pere Macias i Arau · Mercè Pigem i Palmés · Carles Campuzano i Canadès · Inmaculada Riera i Reñé · Josep Sánchez i Llibre · Antoni Picó i Azanza · Lourdes Ciuró i Buldó · Feliu Guillaumes i Ràfols · Jorge Fernández Díaz · Jorge Moragas Sánchez · Àngels Esteller Ruedas · José Luis Ayllón Manso · Dolors Montserrat i Montserrat · Antonio Gallego Burgos · Daniel Serrano Coronado · Joan Coscubiela i Conesa · Laia Ortiz i Castellví · Joan Josep Nuet i Pujals · Alfred Bosch i Pascual · Joan Tardà i Coma · Joan Canongia i Gerona · Germán Rodríguez Sánchez · Lourdes Muñoz Santamaría · Maria Carme Sayós i Motilla · Josep Pérez i Moya |  |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
