Jean Cavaillès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean Cavaillès
Jean Cavaillès.jpg
Biografia
Naixement 15 maig 1903
Saint-Maixent-l'École (França)
Mort 17 febrer 1944 (40 anys)
Arràs (França)
Causa de mort Afusellament
Formació Universitat de París
École Normale Supérieure
agregació de filosofia
Activitat
Director de tesi Léon Brunschvicg
Ocupació Filòsof, professor d'universitat i matemàtic
Ocupador Universitat de París
Professors Léon Brunschvicg
Obra
Estudiant doctoral Jean-Toussaint Desanti
Família
Germans Gabrielle Ferrières
Modifica les dades a Wikidata

Jean Cavaillès (Saint-Maixent-l'École, Deux-Sèvres, 15 de maig de 1903 - Arràs, 17 de febrer de 1944) va ser un matemàtic i filòsof de les matemàtiques francès. També va ser un heroi de la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i cofundador de la xarxa sud d'alliberament. Va morir afusellat pels nazis el 1944.

Biografia[modifica]

Era fill d'Ernest Cavaillès, tinent coronel. Va ser educat pel seu oncle i padrí, Henri Cavaillès (1870-1951), que era professor de geografia a la Universitat de Bordeus. Va entrar a l'Escola Normal Superior el 1923. Es va llicenciar en matemàtiques i en filosofia, i va ser professor agregat d'aquesta disciplina des de 1927.

El 1929 va participar com a oient al famós debat de Davos, entre intel·lectuals francesos i alemanys (Cassirer, Heidegger). Va visitar sovint Alemanya, concretament Berlín, Hamburg, Göttingen, Tübingen i Munic. Allà, a més d'obtenir una bona formació acadèmica, va poder observar l'ascens al poder del NSDAP.

Va treballar en la teoria de conjunts, que li va ser útil per a la seva tesi de filosofia de les matemàtiques. Va estudiar a Richard Dedekind i Georg Cantor, la correspondència del qual edità. El 1931, va visitar a Edmund Husserl i va escoltar a Martin Heidegger. A Altona, el 1936, va conèixer els opositors al règim hitlerià.[1]

El 1937, a la Sorbona va defensar dues tesis doctorals: Méthode axiomatique et formalisme i Remarquis sud la formation de la théorie abstraite donis ensembles, dirigides ambdues per Léon Brunschvicg. D'aquesta manera, va quedar inscrit entre els grans lògics francesos, com Louis Couturat i Jacques Herbrand. Va ser professor universitari de lògica i de filosofia a Estrasburg i el 1941 de la Sorbona.

Durant la Segona Guerra Mundial, davant la invasió alemanya de França, va formar part de Resistència, com a cofundador de la xarxa sud d'alliberament, que posteriorment s'uniria a la del nord, en ser ell a París. Va ser detingut el 1942 però en escapar-se va poder contactar amb Charles de Gaulle a Londres el febrer de 1943; en aquest mateix mes, va volar a França, però va ser denunciat i, el 28 d'agost de 1943, novament detingut. Va ser afusellat a Arràs el 17 de febrer de 1944.

És un heroi reconegut. La seva germana, Gabrielle Ferrières (1900-2001), que també formà part de la Resistència, en va escriure la seva biografia. El seu cunyat, Marcel Ferrières (1897-1977), detingut amb ell, va ser deportat a Buchenwald.

Obra[modifica]

  • Briefwechsel Cantor-Dedekind, ed. per I. Noether i J. Cavaillès, París, Hermann, 1937.
  • Méthode axiomatique et formalisme, París, Hermann, 1938.
  • Remarquis sud la formation de la théorie abstraite donis ensembles, París, Hermann, 1938.
  • Essais philosophiques, París, Hermann, 1939.
  • «Du collectif au pari», Revue de métaphysique et de morale, XLVII, 1940, pàg. 139-163.
  • «La pensée mathématique», discussió amb Albert Lautman (4-2-1939), Bulletin de la Société française de philosophie, t. XL, 1946.
  • Transfini et continu, París, Hermann, 1947.
  • Sud la Logique et la théorie de la science, París, PUF, 1947.
  • Œuvres complètes de philosophie donis sciences, París, Hermann, 1994.
  • Libération: organe donis Français lliures, setmanari, París, 1940-1944.

Referències[modifica]

  1. Georges Canguilhem, Vie et mort de Jean Cavaillès, p. 15