Districte d'Altona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaDistricte d'Altona
Altno
Escut de Districte d'Altona
Black Form White House.jpg

Localització
Bezirkskarte Hamburg-Altona.png
53° 33′ 00″ N, 9° 56′ 00″ E / 53.55°N,9.9333°E / 53.55; 9.9333
Estat Alemanya
Estat federat Hamburg
Municipis 14
Conté
Rissen (1 juliol 1927)
Sülldorf (1 juliol 1927)
Blankenese (1 juliol 1927)
Iserbrook (1951)
Osdorf (1 juliol 1927)
Nienstedten (1 juliol 1927)
Lurup (1 juliol 1927)
Bahrenfeld (1 abril 1890)
Groß Flottbek (1 juliol 1927)
Othmarschen (1 abril 1890)
Altona-Nord
Altona-Altstadt
Eidelstedt (1 juliol 1927-11 maig 1951)
Q33019826 (1871-1 abril 1889)
Ottensen (22 setembre 1867-1871)
Ottensen (1 abril 1889)
Q1980940 (22 setembre 1867-1871)
Q1980940 (1 abril 1889)
Població
Total 253735 hab. (2012)
• Densitat 3.278,23 hab/km²
Geografia
Superfície 77,4 km²
Altitud 34 m
Limita amb
Història
Fundació 1535
Indicatius
Fus horari
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Districte d'Altona, en baix alemany Altno, és un bezirk, una divisió administrativa típica de l'estat federat alemany d'Hamburg. El 2012 tenia uns 253.735 habitants.[1] Té 14 barris o Stadtteile, que tret de la Sternschanze, corresponen més o menys a antics municipis o pobles.

Fins al 1844, quan sota el regne de Dinamarca va construir-se el ferrocarril Ostseebahn[2] que connectava Altona amb la ciutat portuària de Kiel al mar Bàltic, tret de l'antic centre urbà la resta de l'actual districte era rural i poc habitat. La primera industrialització va desenvolupar-se al barri d'Ottensen, al qual queden molts vestigis del passat industrial. Només el 1866, dos anys després de l'annexió per Prússia aquesta estació va obtenir una connexió ferroviària amb l'estació central d'Hamburg. El 1937, en aplicació de la llei de l'àrea metropolitana d‘Hamburg o (Groß-Hamburg-Gesetz), Altona va fusionar amb Hamburg.

Des dels anys 1970, la indústria va migrar més cap al nord de l'Àrea metropolitana d'Hamburg o a proximitat del port nou al marge esquerre de l'Elba. Els barris obrers entorn de l'antiga ciutat van transformar-se en barris vius, com que estudiants i artistes van estimar els lloguers relativament baixos. La gent benestant d'Altona i d'Hamburg va emigrar vers els barris verds al marge de l'Elba més a l'oest. Al centre del bezirk, hom hi troba una certa intimitat urbana i originalitat de negocis i locals d'ambient absents al centre d'Hamburg, envaït per les cadenes internacionals omnipresents. Des de 2004[3][4] la gentrificació que va seguir aquest moviment és subjecte de controvèrsia i d'inquietud creixents.[5]

Barris[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Bezirk Altona», Hamburger Stadtteil-Profile 2012, Hamburg, Statistikamt Nord, 2012, pàgina 56, ISSN 1863-9518
  2. traducció: Ferrocarril del mar Bàltic
  3. Daniel Herder, Szeneviertel Schanze: Ein Stadtteil kurz vor dem Umkippen, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 31 de març de 2011
  4. Holmer Stahncke, Begehrte superficie n in Elbnähe, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 5 de juny de 2010
  5. «Gentrifizierung in der Großen Bergstrasse: Altonas große Baustelle», Tageszeitung, 9 de maig de 2012

Enllaços externs[modifica]