Sylvia Sidney

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSylvia Sidney
Sylvia Sidney.JPG
Sylvia Sidney a Fury (1936)
Biografia
NaixementSophia Kosow
8 d'agost de 1910
Nova York, Nova York (EUA)
Mort1 de juliol de 1999(1999-07-01) (als 88 anys)
Nova York (EUA)
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer d'esòfag Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatEstats Units
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu, actriu de teatre, actriu de televisió i actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929 Modifica el valor a Wikidata –  1998 Modifica el valor a Wikidata
PartitCalifornia Republican Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBennett Cerf (1935-1936)
Luther Adler (1938-1946)
Carlton Alsop (1947-1951)
Premis
Globus d'Or
Millor actriu secundària - Sèrie, minisèrie o telefilm
1986 - An Early Frost
Signatura
Sylvia Sidney signature.jpg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0796662 Allocine: 794 Allmovie: p65554 TCM: 177223 TV.com: people/sylvia-sidney IBDB: 60043
Find a Grave: 23457 Modifica els identificadors a Wikidata

Sylvia Sidney (Bronx, Nova York, 8 d'agost de 1910Nova York, 1 de juliol de 1999) va ser una actriu estatunidenca.[1]

Biografia[modifica]

Filla d'immigrants jueus vinguts de Rússia i Romania, va assistir a escoles públiques de Nova York, i després a l'Escola de Teatre Guild de Manhattan.

Actuà en els escenaris teatrals a Washington als setze anys abans de destacar a Broadway, on debutà amb The Squall.[2][3] Contractada pel prestigiós estudi Paramount el 1931, treballà amb Marlene Dietrich, Carole Lombard, Kay Francis, Mae West, Claudette Colbert, i altres estrelles femenines de la firma els anys trenta.

Segons Christian Viviani, "suggereix idealment la noia d'origen pobre, angoixada, tipus clàssic del cinema mut que encara es va allargar un temps". Especialitzada en papers de víctima, com a Fay Wray, té el seu millor paper en aquesta vena interpretant una mare soltera a Jennie Gerhardt (1933), de Theodore Dreiser. Actua igualment a Madame Butterfly, Mary Burns, Fugitive, Thirty Day Princess...

Encadena les prestigioses col·laboracions amb Rouben Mamoulian (City Streets, Josef von Sternberg (The Trail of the Lonesome Pine, King Vidor, Mitchell Leisen, Wesley Ruggles, Henry Hathaway, Alfred Hitchcock, William Wyler, més tard Frank Lloyd, William Dieterle i Lewis Milestone. Sobretot Fritz Lang li ofereix dues de les seves pel·lícules més famoses: You Only Live Once i You and Me.

Sylvia Sidney, lògicament, porta una gran carrera de seductora a la pantalla, passant de Gary Cooper i Cary Grant a Henry Fonda, col·leccionant els joves (Fredric March, Robert Young, Herbert Marshall, Melvyn Douglas) i alguns durs (George Bot, Spencer Tracy, Humphrey Bogart, James Cagney), una llista que es clou amb John Hodiak. Interpreta també les heroïnes de Dashiell Hammett i de Victor Hugo (paper de Fantine).

Al començament dels anys 1950, l'actriu es dedica gairebé exclusivament a la televisió. A l'atzar dels rodatges, es creua amb Christopher Plummer, Lee Remick, Mary Astor (supervivent del mut), Farley Granger, George Brent o Ronald Reagan, és dirigida per Arthur Penn i George Roy Hill, amb guions per al telefilm Escape de Bruce Geller i Gene Roddenberry. El 1985, el telefilm An Early Frost, amb Gena Rowlands, Ben Gazzara i Aidan Quinn, que tracta de l'homosexualitat i de la sida, és unànimement aplaudit i suposa per a Sylvia Sidney un premi d'interpretació.

En el cinema, les seves participacions de tant en tant en films de suspens com Violent Saturday (1955) i la terrorífica Damien: Omen II (1978) són en el record dels cinèfils més joves. Però l'antiga glòria de la Paramount està més acostumada a les sèries com Starsky and Hutch (1976), The Love Boat, Magnum, Thirtysomething, Diagnosis Murder (1993)...

Al final de la seva carrera, la seva presència a les pel·lícules Beetlejuice (1988) i Mars Attacks! (1996), de Tim Burton, li van suposar una recuperació de la popularitat. Apareix per l'última vegada a la pantalla en els set episodis de la nova sèrie Fantasy Island el 1998.[3]

Filmografia[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Sylvia Sidney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 juny 2020].
  2. (Dictionnaire du cinéma américain, Larousse, 1988).
  3. 3,0 3,1 Gallin Steinberg, Alyssa. «Sylvia Sidney». Jewish Women's Archive. [Consulta: 8 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sylvia Sidney