Només es viu una vegada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: You Only Live Once)
Infotaula de pel·lículaNomés es viu una vegada
You Only Live Once Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFritz Lang Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Sylvia Sidney
Henry Fonda
Barton MacLane
Jean Dixon
William Gargan
Margaret Hamilton
Guinn Williams
Jerome Cowan
John Wray
Lon Poff
Warren Hymer
Ward Bond
Jonathan Hale
Jack Carson
James Flavin
Don Brodie
Frank Mills
Ethan Laidlaw
Franklyn Farnum
Charles C. Wilson
Wade Boteler
E. Alyn Warren
Frank Hagney
Jack Cheatham
Edgar Dearing
George Burton
Chic Sale
David Clyde Modifica el valor a Wikidata
ProduccióWalter Wanger Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAlexander Toluboff Modifica el valor a Wikidata
GuióCharles Graham Baker i Gene Towne Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlfred Newman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLeon Shamroy Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDaniel Mandell Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena29 gener 1937 Modifica el valor a Wikidata
Durada82 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema de ficció criminal i cinema negre Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0029808 Filmaffinity: 463354 Allocine: 27565 Letterboxd: you-only-live-once Allmovie: v55916 TCM: 96472 AFI: 4517 Archive.org: 1937-you-only-live-once-solo-se-vive-una-vez-fritz-lang-vose TMDB.org: 52758 Modifica el valor a Wikidata

Només es viu una vegada[1] (You Only Live Once en el seu títol original en anglès) és una pel·lícula de l'any 1937 dirigida per Fritz Lang i protagonitzada per Henry Fonda i Sylvia Sidney,[2] la qual fou emesa per primera vegada a TV3 el 17 de gener del 1986.[1]

Argument[modifica]

Eddie Taylor (Henry Fonda) surt de la presó federal després d'haver complert condemna per complicitat en un atracament. Accepta un treball honrat i es casa amb una noia, Joan (Sylvia Sidney), ajudant del fiscal. Si bé troba certa hostilitat en persones que coneixen els seus antecedents, Eddie se sent feliç al costat de Joan. Però tot es complica quan és injustament acomiadat del treball. D'altra banda, té lloc un atracament i la policia, en trobar el seu barret al lloc dels fets, el deté. És jutjat i condemnat a mort. Fugirà.[2]

Context històric i artístic[modifica]

Eddie i Joan es petonegen amb desfici, s'abracen i esguarden l'arribada de la mort. Així conclou aquest colpidor drama de fondària criminal i esdevenir tràgic. En aquest film, només un any després de Fury (1936), Fritz Lang hi reincideix en la més aferrissada crítica contra la societat en general i els estaments jurídics en particular. Si en aquella primera obra americana mostrava amb cruesa els foraviats mecanismes psicològics i la latent perversitat del col·lectiu civil, en aquesta retorna a l'elemental tramat del fals culpable per a denunciar la incomprensió, intolerància i ferocitat de la gent cap als homes estigmatitzats per un passat delictiu. Argument de base que li va molt bé al precís i formalment rigorós cineasta per a establir, més enllà del discurs moral, l'autèntica motivació del film: la molt discutible fiabilitat de policies, jutges i altres representants de la llei i de l'ordre establert. Així, la pel·lícula obre una incisiva reflexió sobre els abusos, fraus i injustícies legalitzades d'una societat que es pretén democràtica i civilitzada.[2]

Un aleshores encara gens famós Henry Fonda i la fràgil actriu d'origen rus i ulls entristits Sylvia Sidney caracteritzen el penalitzat matrimoni d'aquest negríssim relat criminal. Ells, sense merèixer-ho, se situen a l'epicentre d'una història tremendament malaurada i pessimista, però no exempta de romanticisme i poètica. Imperen de nou les a vegades fosques forces del destí (les funestes premonicions i la insalvable adversitat), temes predilectes del director germànic, qui allunyant-se del nazisme, havia arribat a Hollywood el 1934. Portentosa fotografia en clarobscurs de Leon Shamroy, que atén a l'estètica expressionista, de la qual Fritz Lang fou capdavanter i mestre indiscutible.[2]

Frases cèlebres[modifica]

La Viquipèdia no és un recopilador de citacions o refranys. El projecte apropiat és Viquidites.
Aquesta pàgina o secció és candidata per ser moguda a Viquidites usant el procés d'importació. Verifiqueu les polítiques de Viquidites. Si la pàgina es pot escriure de nou com un article enciclopèdic, traieu aquest avís.
«
-Joan Graham:"Em desespero pensant que estàs ací tancat, sol nit i dia. I m'odio pel que ha passat, però sempre t'estimaré."
-Eddie:"Doncs..., podries fer alguna cosa per mi."
-Joan Graham:"Faré qualsevol cosa que em demanis, amor meu."
-Eddie:"Porta'm una pistola."
-Joan Graham:"Una pistola?..."
-Eddie:"Sí. Porta-me-la demà passat, quan em vinguis a veure per darrera vegada."
-Joan Graham:"No puc, mataries algú."
-Eddie:"És que potser no volen matar-me ells a mi?..." (Diàleg entre Joan/Sylvia Sidney i el condemnat a mort Taylor/Henry Fonda)[2]
 »

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 ÉsAdir > Filmoteca: pel·lícules > Només es viu una vegada (català)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 61.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Només_es_viu_una_vegada&oldid=33124637»