Cràter volcànic
Un cràter volcànic és una depressió oberta resultant de l'acció d'un volcà, sovint amb forma d'embut, amb vores o llavis on s'hi acumulen els piroclasts i les laves. El cràter progressa i és manté mentre hi ha emissions i projeccions successives. Generalment, el cràter es forma al cim o en el punt més alt en un con volcànic, però també poden romadre oberts en un vessant o al mateix peu del con volcànic.[5]
Els cràters tenen dimensions molt variables. N'hi ha des de pocs metres fins a quilòmetres de diàmetre.Ocasionalment, la part central del con s'enfonsa i es forma un cràter d'esfondrament, de majors dimensions, on hi poden aparèixer diverses boques volcàniques.[5][6]
Quan el cràter té un diàmetre major de 1.500 metres, s'anomena caldera (caldera de col·lapse). Les calderes s'han format pel col·lapse de la part superior del volcà. Alguns vulcanòlegs admeten el terme caldera per a cràters amb diàmentre superior a 1 km i que es formen pel col·lapse de la cambra magmatica excavada en una erupció. Les calderes constitueixen una forma de relleu característica i individualitzada com a tipus de volcà..[7][8]
Els cràters són de forma circular o el·líptica en el seu perímetre generat per l'explosió o l'esfondrament del volcà.[5]
A Catalunya, un cràter, s'anomena popularment crosa, (o closa per deformació), entre els pagesos del Gironès i la Garrotxa)[9]
També existeixen cràters volcànics a la superfície de Mart, Venus, Io i la Lluna.
Formació
[modifica]Els cràters es formen durant les erupcions, amb explosions i fenòmens eruptius que originen processos freàtics i magmàtics. Hi ha cràters que romanen oberts al cap de molt temps d'estar aturada l'activitat del volcà. En la majoria dels casos, un cop extingida l'activitat, acaben degradats i arrassats per l'erosió. Els cràters adventicis poden obrir-se en qualsevol lloc de lèdifici volcànic, on a l'exterior arriben les xemeneies que poden ser vàries i estar ramificades a la zona del volcà. Sovint uns cràters resten enterrats per erupcions posteriors o bé s'obturen i s'omplen per l'acumulació de lava.[10]
La mida i la forma dels cràters és canviant. Poden créixer en perímetre o per desplom de les vores. També poden ser desmuntats per explosions als vessants com al volcà Mont Saint Helens durant l'erupció de 1980.[11]
Processos
[modifica]- l'acumulació dels materials volcànics (laves i tefres) al voltant de la xemeneia volcànica pot formar un monticle circular o dom de lava. Quan l'erupció s'atura, al lloc de sortida dels materials és forma una depressió si la sortida no és reomplerta de materials volcànics o provinents d'erosió interna del cràter.
- les diferents explosions produïdes en el moment de l'ejecció dels materials volcànics poden arrencar parts més o menys importants de les parets del volcà al voltant de la xemeneia volcànica, creant o ampliant el cràter.
- S'hi poden produir esllavissades internes anomenades allaus intracratèriques.[12]
- un buidatge important de la cambra magmàtica pot provocar un enfonsament del volcà que dona lloc, en general, a calderes més aviat que cràters.
Tipus de cràters
[modifica]Els cons de cendres, els maars, els anells de tova, els volcans compostos i alguns doms tenen cràters. Els diferents tipus de volcans tenen cràters amb característiques diferents.
Cràters dels volcans de con de cendra
[modifica]Els cràters de con de cendres són enfonsats, de forma circular i situats al cim del volcà. Són cràters típics del vulcanisme estrombolià. Durant les erupcions, els embuts són nets per les explosions que alliberen material (piroclastos i escoria) a gran distància i més enllà del propi cràter. Són volcans que, amb l'activitat, creixen i construeixen el cràter acumulant la tefra al voltant de la xemeneia.
Les acumulacions de cendres no consolidades i les restes de petites erupcions o esquitxades a la zona de la xemeneia poden crear un embut de parets força consolidades que mantenen l'estructura del cràter.[11]
Cràters dels maars i dels volcans d'anell de tuf
[modifica]En un maar, el cràter es troba per sota del nivell del terreny circumdant i resta envoltat per un con baix. Atès que ocupen una depressió topogràfica, sovint s'hi formen llacs en el seu interior.
Els maars tenen cràters oberts en muntanyes, llocs i superfícies preexistents a l'activitat eruptiva i no constitueixen un edifici volcànic. El rocam prexistent es pot veure i observar a les parets del cràter. Generalment aquest rocam preexistent és cobert per una capa poc gruixuda de tefra.[13]
Els maars i volcans d'anells de tuf són volcans baixos i tenen cràters amples i en forma de bol amb llavis semblants a un dònut i solen tenir bretxes en el perímetre. Són dipòsits de tuf de poc gruix, cendra i piroclasts angulars no vesiculars (lapil·li).
El volcà d'anell de tova és un con que té el cràter sobreposat damunt de la superfície del terra circumdant. Generalment no s'hi fornem tolls o llacs a l'interior.
Els maars i els volcans d'anell de tuf solen estar relacionats amb les construccions que originen les explosions gasoses (diatremes) amb explosions freatomagmàtiques i fragmentació (hidrovolcàniques).[11][14]
Cràters de cim en volcans compostos i d'escut
[modifica]Els cràters culminants o de cim dels volcans compostos (estratovolcans) poden contenir llacs, mantenir-hi fumaroles i també doms volcànics. Són cràters canviants mentre el volcà manté l'activitat. Creixen i s'amplien en noves erupcions i també poden omplir-se amb doms de lava.
El volcà d'escut té un dom aixafat al cim, ample i de pendents suaus, format per l'anomenat vulcanisme de tipus punt calent. Formen una caldera o un cràter en el seu cim quan el flux de lava minva considerablement o es retira temporalment.[15]
.jpg)
Generalment als cràters s'hi mantenen les emanacions en els períodes no eruptius i s'hi observen fiumaroles habitualment. Els llacs que es poden formar al seu interior, solen ser àcids per causa dels dels gasos volcànics dispersats dins l'aigua, produint l'alteració hidrotermal a la zona del cràter.
Els cràters de cim dels volcans compostos situats en latituds altes o a una altitud important, poden suportar glaceres, com la del Mont Rainier.[11]
Cràters en volcans de cúpula
[modifica]Molts volcans de cúpula no presenten un cràter definit, ja que la seva formació és per les erupcions efusives (vulcanisme peleà) on el la boca del volcà queda reblerta de materials. Amb tot, poden mantenir cràters adventicis, amb explosions induïdes per l'activitat freàtica. Sovint les explosions es produeixen en un flanc que tot seguit queda reblert de lahar i tosca[11]
Cràters en fosses
[modifica]Els cràters de fossa, que acaben produint grans cràters, s'inicien en depressions amb vores de vessants força inclinats, que s'han format per subsidència o col·lapse. Molts d'aquests tipus de cràter, s'arrengleren en cadenes sobre extenses fissures volcàniques. Aquests tipus de cràters són habituals a les cadenes volcàniques de Hawai. Aquests cràters també s'anomenen cràters d'avenc. Són circulars o el·líptics, d'enfonsament, i habituals en els volcans d'escut de tipus hawaià que apareixen sota el gruix de lava ja consolidada, amb parets inclinades o verticals que recorden els avencs, i no presenten grans acumulacions de materials al seu voltant.[16]
Disposició
[modifica]La gran majoria dels volcans posseeixen un o diversos cràters. Només els volcans formats per doms de lava no en posseeixen perquè aquests omplen totalment els eventuals cràters creats en el moment d'erupcions precedents.[17][18] Alguns cràters poden encaixar-se (com ara l'Erta Ale)[19] o encavalcar-se (com l'Olympus Mons a Mart).
A Catalunya hi ha antics cràters vocànics, apagats ara, a la Garrotxa o a la la Selva, com la La Crosa de Sant Dalmai que hi ha en el terme municipal de Vilobí d'Onyar o el Clot de l'Omera.[20][21][22][23][24]
La profunditat d'un cràter en un planeta sòlid o un satèl·lit natural (Lluna) pot ser mesurada des de la superfície local del cràter, o des de la vora al fons.
Els cràters es poden omplir d'aigua i formar llacs. Aquests llacs són en general molt profunds. Poden emmagatzemar els gasos volcànics emesos pel volcà a les capes profundes d'aigua com és el cas al llac Nyos al Camerun. Quan els cràters s'obren al mar, formen badies i són utilitzats com a ports naturals.
Referències
[modifica]- ↑ Planet, L.; Bain, C.; Averbuck, A. Lonely Planet Iceland. Lonely Planet Global Limited, 2017, p. 677. ISBN 978-1-78701-049-9.
- ↑ Reed, M. Iceland Volcano. Grosvenor House Publishing, 2011, p. 172. ISBN 978-1-908105-01-1.
- ↑ Gottlieb, J. Moon Iceland: With a Road Trip on the Ring Road. Avalon Publishing, 2020, p. 381. ISBN 978-1-64049-911-9.
- ↑ Hodges, C.A.; Moore, H.J.. Atlas of Volcanic Landforms on Mars. U.S. Government Printing Office, 1994, p. 22.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Riba Arderiu, O.. «cràter, vulcanisme i geomorfologia volcànica». Diccionari de Geologia, Institut d'Estudis Catalans, 1997. [Consulta: 2 octubre 2025].
- ↑ «cràter». Gran Enciclopèdia Catalana, GEC, 2025. [Consulta: 2 octubre 2025].
- ↑ Araña, J.M.V.; Araña, V. La volcanología actual (en castellà). Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1993, p. 202. ISBN 978-84-00-07363-3.
- ↑ Joly, F. Glossaire de géomorphologie: base de données sémiologiques pour la cartographie (en francès). Armand Colin, 1997. ISBN 978-2-200-01476-6.
- ↑ Terme popular.
- ↑ «cràter adventici, sin. compl.: cràter lateral; cràter parasitari; subcràter». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. [Consulta: 3 octubre 2025].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 «Cràters volcànics» (en anglès). Servei de Parcs Nacionals. Departament d'Interior EUA, 2023. [Consulta: 3 octubre 2025].
- ↑ «allau intercratèrica». Diccionari de Geologia, Vulcanisme i geomorfologia volcànica, 1997. [Consulta: 3 octubre 2025].
- ↑ «Els volcans» p. 35-36. parcsnaturals.gencat.cat, 2025. [Consulta: 5 octubre 2025].
- ↑ «diatrema». diccionari.cat, GDLC, 2025. [Consulta: 5 octubre 2025].
- ↑ «volcà d'escut». Universitat de Barcelona, 2025. [Consulta: 3 octubre 2025].
- ↑ «cràter d'avenc». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. [Consulta: 3 octubre 2025].
- ↑ Jaggar, T.A.. Origin and Development of Craters. Geological Society of America, 1947, p. 376. ISBN 978-0-8137-1021-1.
- ↑ Fink, J.H.. Lava Flows and Domes: Emplacement Mechanisms and Hazard Implications. Springer Berlin Heidelberg, 2012. ISBN 978-3-642-74379-5.
- ↑ Ameer, Z. Erta Ale - A Landscape of Terror. Zahid Ameer, 2021.
- ↑ Volcans, gredes, terres: estudi experimental dels volcans i de l'alteració superficial dels materials volcànics a la Garrotxa. Generalitat de Catalunya, CIRIT, Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, 1984.
- ↑ Chevalier, M. El paisatge de Catalunya. Societat Catalana de Geografia, Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 134. ISBN 978-84-7283-768-3.
- ↑ Lyell, Charles. Principis de geologia. Traducció: Serrat, D.. 12. Traduïda de l'original 1830-1833. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2020, p. 418. ISBN 849965522X, 9788499655222.
- ↑ Cantalozella, E.P.. Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local: Biografias de sus hijos mas notables en letras, armas, etc (en castellà). Jaime Jepus, 1860.
- ↑ Congreso Geológico Internacional. Regió volcanica Catalana Olot-Girona: Expedició C-4 del XIV Congrès geológic internacional; acte rememoratiu. Imprenta Pere Aubert d'Olot i tipografia Occitània, 1931.
Vegeu també
[modifica]Llista de volcans del món
