Dom de lava

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un dels Mona Craters, un exemple d'un dom de riolita.

En vulcanologia, un dom de lava és un monticle aproximadament circular que s'origina en una erupció lenta de lava (en general riolita i/o dacita) d'un volcà. La viscositat, o adherència, de la lava no permet que la lava flueixi massa lluny de la seva xemeneia abans de solidificar-se. Els doms poden assolir altures de diversos centenars de metres, i poden créixer lentament i en forma contínua per mesos o encara anys. Els costats d'aquestes estructures estan formats de trossos inestables de roca. A causa de la possibilitat d'acumulació de pressió de gas, el dom pot sofrir al llarg de la seva història d'erupcions explosives. Quan una part d'un dom de lava es col·lapsa quan encara conté roca fosa i gasos, pot produir un flux piroclàstic, que és una de les formes més letals d'incidents volcànics. Els doms de lava són un dels principals trets d'estratovolcans a tot el món.

Dom de riolita a Novarupta al Parc Nacional de Katmai, Alaska. Va ser l'esdeveniment inicial d'una gran erupció el 1912, que va causar el col·lapse de la cimera del Katmai en les proximitats i que va crear la Vall dels deu mil fums.
Doms de lava al cràter de Saint Helens.

Alguns dels doms de lava més actius són el Merapi a la zona central de l'Illa de Java, el Soufrière Hills a l'Illa de Montserrat, i el Saint Helens a Washington. Lassen Peak al nord de Califòrnia, és un dels majors doms de lava del món i es distingeix per ser l'únic volcà de la serralada Cascade a més del Saint Helens que va esclatar entre el 1914 i el 1921.

Els doms poden construir-se en l'interior del volcà sense arribar a emergir, en el cas del qual poden aflorar amb el pas del temps a causa de la seva resistència a l'erosió, formant llavors agulles rocoses que destaquen al paisatge.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dom de lava