276 aC
Aparença
| Tipus | any aC |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 276 aC (cclxxvi aC) |
| Islàmic | 925 aH – 924 aH |
| Xinès | 2421 – 2422 |
| Hebreu | 3485 – 3486 |
| Calendaris hindús | -220 – -219 (Vikram Samvat) 2826 – 2827 (Kali Yuga) |
| Persa | 897 BP – 896 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -25 |
| Ab urbe condita | 478 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 300 aC 290 aC 280 aC - 270 aC - 260 aC 250 aC 240 aC | |
| Anys | |
| 279 aC 278 aC 277 aC - 276 aC - 275 aC 274 aC 273 aC | |
El 276 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Gurges i Clepsina (o també any 478 ab urbe condita). La denominació «276 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]Àsia Menor
[modifica]- Ptolemeu II d'Egipte envaeix Síria fins a la regió de Damasc, que considera dins de la seva zona d'influència. Antíoc I, que era a Sardes, va a la regió i rebutja als egipcis.[2]
República de Roma
[modifica]- Pirros, rei de l'Epir, marxa de Sicília i torna a Itàlia. Quan passa per l'estret de Messina, l'ataca una flota cartaginesa i perd 70 naus. Desembarca i s'enfronta amb els mamertins que s'havien desplaçat des de Sicília, però els derrota i arriba finalment a Tàrent.[3]
- Consolat de Quint Fabi Màxim Gurges i Gai Genuci Clepsina.[4]
- Màxim Gurges, segons els Fasti obté un triomf sobre «de Samnitibus, Lucancis et Bruttiis» (els samnites, els lucans i els brutis).[5]
- Aquest any hi ha una plaga de pesta a Roma.[6]
Naixements
[modifica]- Eratòstenes (en llatí: Eratosthenes, en grec antic: Ἐρατοσθένης), matemàtic, geògraf i astrònom.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XVI, 2
- ↑ Dionisi d'Halicarnàs. Antiguitats Romanes, XIX, 9, 10
- ↑ Titus Livi. Epítom, XIV
- ↑ Titus Livi. Epítom, XIV
- ↑ Pau Orosi. Historiae adversus paganos IV, 2
- ↑ Hart-Davis, Adam; John Farndon. El libro de la ciencia. Tres Cantos: Akal, 2015, p. 22. ISBN 9788446042266.