Elionor de Castella i de Manuel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElionor de Castella i de Manuel
Eleanor of Castile, Queen of Navarre.jpg
Biografia
Naixement 1363 (Gregorià)
Loiret
Mort 5 març 1416 (Gregorià) (52/53 anys)
Erriberri
Lloc d'enterrament Catedral de Santa María la Real de Pamplona
  Monarca de Pamplona 

Religió Catolicisme
Altres
Títol Infant de Castella, reina consort de Navarra i reina consort
Família Dinastia Trastàmara
Cònjuge Carles III de Navarra
Fills Joana de Navarra i de Castella
Blanca I de Navarra
Elisabet de Navarra
Beatriu de Navarra
Carles de Navarra
Lluís de Navarra
Pares Enric II de CastellaJoana Manuel
Germans Beatriz de Castilla Tradueix, Fadrique de Castilla Tradueix, Joan I de Castella, Afonso, conde de Gijón e Noronha Tradueix, Leonor de Castilla la de los Leones Tradueix, Henry of Castile Tradueix, Pedro Enríquez de Castilla (m. 1366) Tradueix, Inés Enríquez de Castilla Tradueix i Isabel Enríquez de Castilla Tradueix

Escut d'armes Elionor de Castella i de Manuel
Modifica les dades a Wikidata
Escultura d'Elionor de Castella i de Manuel, del seu sepulcre a la catedral de Pamplona

Elionor de Castella i de Manuel (?, 1350 - Pamplona, 1415). Infanta de Castella, regna consort de Navarra, des de 1403, i filla d'Enric II de Castella i de Joana Manuel.

A la mort del seu pare va heretar un important senyoriu entre Roa i Sepúlveda, el que li va proporcionar un important poder. Va fracassar un pla per casar-se amb Ferran I de Portugal el 1371, i el 1373 va ser promesa al futur Carles III de Navarra. Es van casar el 27 de maig de 1375. Al febrer de 1388 es van separar, tornant a la cort castellana. Després de diverses negociacions perquè tornés en les quals Elionor referia que a Navarra patia maltractaments, Carles III va aconseguir l'entrega de la seva filla gran Joana, per ésser educada i jurada com a hereva.

Elionor va participar de forma activa a les intrigues a Castella quan el seu nebot Enric III de Castella era menor d'edat. Quan va arribar a la majoria d'edat, i ja que els enfrontaments eren més intensos, va ser tornada a Navarra al març de 1395. A partir d'aleshores la relació dels esposos va ser bona, sent coronada a Pamplona el 1403, participant en el govern en absència del seu espòs i col·laborant a l'entesa entre el regne de Navarra i la Corona de Castella.

Descendència[modifica]

Escut d'armes de Elionor de Castella, reina consort de Navarra

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elionor de Castella i de Manuel Modifica l'enllaç a Wikidata
  • DDAA. Gran Enciclopedia Larousse (en castellà). Barcelona: Planeta, 1990. ISBN 84-320-7370-9.