Olite

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaOlite
Erriberri (eu) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Olite.svg Escudo de Olite.svg
WLM14ES - Castle of Olite -Castillo de Olite - Multimaniaco.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Navarra - Mapa municipal Olite.svg Modifica el valor a Wikidata
 42° 29′ 15″ N, 1° 39′ 45″ O / 42.4875°N,1.6625°O / 42.4875; -1.6625
EstatEspanya
Comunitat foralNavarra Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total3.946 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat47,43 hab/km²
Zona lingüísticano bascòfona
Geografia
Superfície83,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud388 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
MerindadMerindad d'Olite
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFrancisco Javier Legaz Egea Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal31390 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE31191 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webolite.es Modifica el valor a Wikidata

Olite (cooficialment, en basc Erriberri) és un municipi de Navarra, a la comarca de Tafalla, dins la merindad (batllia) d'Olite. Es troba en la zona mitjana de Navarra, a la vora del riu Zidacos. Limita amb els municipis de Tafalla, San Martín de Unx, Beire, Pitillas, Murillo el Cuende, Caparroso, Marcilla i Falces.

Demografia

Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2013
3 106 3 109 3 101 3 130 3 183 3 244 3 265 3 356 3 435 3 494 3 509 3875
Fonts: Govern de Navarra i Institut d'Estadística de Navarra

Història

Per les restes arqueològiques es coneix que, en època imperial romana (s. I dC), un fort cinturó emmurallat defensava un petit altell en el qual més tard es fundaria la vila medieval. A més, al voltant del nucli urbà actual s'han trobat restes de viles romanes. Sant Isidor de Sevilla, en la seva Historia de regibus gothorum, ens oferix la primera referència escrita sobre Olite: segons el citat bisbe de Sevilla, el rei got Suintila va fundar la ciutat d'Oligicus en el 621 i la va tornar a fortificar per plantar cara als vascons. Per un privilegi donat a Estella en l'any 1147, García Ramírez el Restaurador, rei de Navarra, va atorgar a Olite el seu primer fur, el Fur dels francs d'Estella, donant-los en la mateixa ocasió terres de cultiu.

La promulgació del fur va produir una ràpida expansió d'Olite. Com a instrument jurídic, va proporcionar a la població un exercici social propi (el terme municipal), jurisdicció privativa i notables avantatges fiscals, així com elements i quadres propis de govern de la vila. El 17 de març de 1266, a Saint Denis, Teobald II de Navarra concedeix a Olite quinze dies de fira anual, com "les tenen els burgesos d'Estella", que començà l'1 de maig. Des d'aquest mateix any es van efectuar corts a Olite. Al gener de 1302, Felip i Joana, reis de Navarra, en respondre a les peticions d'Olite, varien la data de la fira anual, n'assenyalaren el començament el 2 de novembre. Després de segles foscos, la vila d'Olite va començar una etapa d'esplendor durant la baixa edat mitjana, en ser triada com una de les seus favorites dels reis de Navarra. A partir del s. XV el rei Carles III el Noble i la seva esposa Elionor de Trastàmara van començar la construcció de l'esplèndid palau Reial de Navarra a Olite, reflex de la lluentor de tota una època.

És capital o cap de la batllia del seu nom, creada per Carles III el Noble el 1407. Felip IV li concedeix el títol de ciutat el 1630. Des dels seus brillants moments en el s. XV i fins al s. XIX, Olite experimenta un eclipsi polític i un fort descens demogràfic. Al començament del s. XIX, cal destacar els greus problemes dels comunals i l'interessant fenomen del cooperativisme agrari (a Olite es va fundar la primera cooperativa de Navarra i tercera de l'estat).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olite