Untzue, amb la seva església de Santa María, figura en 1093 com a donada per Sanç Ramírez a l'abadia de Montearagón. Juntament amb altres llocs de la Valdorba va ser alliberat d'homicidis casuals en 1264 per Teobald II de Navarra. En 1335 les possessions de la corona a Untzue van ser lliurades en permuta als nobles Teresa Almoravid i Pero Ibáñez de Leet.
Durant la primera guerra carlina, el gener de 1835, Eraso atacà als liberals manats per Lorenzo, volent apoderar-se d'un comboi que aquestes duien de Tafalla a Pamplona. Els liberals aconsegueixen rebutjar-los causant als carlins 250 morts. En 1846 es va separar de la Valdorba. Fins a les reformes municipals de 1835-45 era governat, com la resta de la Valdorba, per l'alcalde de mercat de Pamplona.
