Altsasu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAltsasu
Altsasu (eu) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Alsasua.svg Escudo de Alsasua2.svg
Alsasua - Iglesia de Nuestra Señora de la Asuncion 01.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Navarra - Mapa municipal Alsasua.svg Modifica el valor a Wikidata
 42° 54′ 00″ N, 2° 09′ 55″ O / 42.89999°N,2.16516°O / 42.89999; -2.16516
EstatEspanya
Assentament humàNavarra Modifica el valor a Wikidata
Població
Total7.443 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat277,72 hab/km²
Zona lingüísticabascòfona
Geografia
Superfície26,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud528 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
MerindadMerindad de Pamplona
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJavier Ollo (en) Tradueix (2015) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal31800 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE31010 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webalsasua.net Modifica el valor a Wikidata

Altsasu (en basc, oficialment bilingüe Altsasu/Alsasua) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona.[1] Limita al nord amb el municipi guipuscoà d'Ataun, a l'est amb Urdiain, al sud amb la serralada d'Urbasa i a l'oest amb Olazagutia i les muntanyes d'Altzania.

Demografia

Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
7.004 7.037 7.011 7.124 7.201 7.281 7.355 7.377 7.455 7.501 7.527
Fonts: Altsasu/Alsasua i Institut d'Estadística de Navarra

Història

  • Es pot deduir que Altsasu va estar poblada des de molt antic, per les nombroses troballes de la serra d'Urbasa, als jaciments de Koskobilo, Atabo i Orobe. Podem trobar en el sector d'Altzania els dólmens de Balankaleku i Munaan I i II, el dolmen de Saratxakolegi en el sector d'Aratz-Altsasu i part de l'estació d'Ataun Burunda.
  • La tradició conta que el primer rei de Navarra, García Ximénez, va ser coronat a Altsasu concretament en l'ermita de San Pedro, on hi ha una inscripció que recull aquesta dada. Encara que això està sense confirmar, forma part de les llegendes i tradicions que cal conservar.
  • Amb la grafia d'Alssatssu i altres variants menors consta ja en el segle xii com un dels llocs de la Burunda de la qual no se segregà com a municipi propi fins a 1846. Era vila de senyoriu reialeng, que liquidava la seva percha globalment amb la de tot la vall, com es comprova ja en 1280. Això suposa que no havia tingut efecte el projecte de Sanç VII el Fort(1208) de reagrupar la població de la Burunda en un nucli més fàcilment defensable i organitzat. En la gran depressió del segle xiv el seu terme va haver de fagocitar els poblats propers d'Angustina, Argiñano, Erkuden, Saratsua i Ulayar. Encara que no va obtenir rang de bona vila i representació en les corts del regne, el seu emplaçament la va convertir primerencament al capdavant de vall. Els reis Caterina i Joan III la van alliberar en 1498 de la percha Gallurdea.
  • Encara en el segle xvi es regia Altsasu per la junta de la vall de la Burunda al qual pertanyia i seguiria pertanyent durant els tres segles posteriors. Fins a 1846 la junta es reunia en Batzarramendia on estava la desapareguda ermita de santa Engracia d'Urdiain. Durant l'edat mitjana els habitants de Burunda vivien dispersos en més de 20 poblats però les contínues guerres, pillatges i incursions van motivar l'abandó de diversos poblats i ja en el segle xv de van establir els sis pobles actuals de Ziordia, Olazagutia, Altsasu, Urdiain, Iturmendi i Bakaiku.
  • Alsasua i la vall de la burunda per la seva posició estratègica han estat escenari de nombroses guerres, sobretot des de finals del segle xviii i durant la primera meitat del XIX. Així en la guerra de la Convenció (1793-1795) les tropes franceses van ocupar el nord de Navarra i van saquejar Altsasu (1795).
  • En 1813 durant la guerra de la Independència, Altsasu va ser arrasada pels soldats francesos en retirada després de la batalla de Vitòria. A l'abril de 1834 presencio una important victòria de l'exèrcit carlista, a les ordres de Tomás de Zumalacárregi.
  • En 1863 es va inaugurar l'estació de ferrocarril i el 1907 Alfons XIII va convertir el lloc d'Alsasua en "Molt il·lustre Vila" sancionant així el seu ràpid creixement demogràfic i industrial.
  • En la Guerra Civil, Altsasu va ser ràpidament ocupada pels colpistes, que eren principalment requetés de terra Estella-Lizarra. Molts alsasuarres van haver de fugir i uns altres van ser afusellats.

En el segle xx i més concretament en la dècada dels cinquanta, Alsasua experimentà un importantissim desenvolupament industrial. Això va suposar un gran procés d'immigració de persones procedents de diversos punts de l'estat, sobretot d'Extremadura. En conseqüència la població d'Altsasu es va incrementar espectacularment: dels al voltant dels 1000 habitants de 1850, pas als 7250 el 1981, estabilitzant-se la població a partir d'aquesta data.

A partir de 2016 la vila ha adquirit certa rellevància en el conflicte polític entre l'esquerra abertzale i el nacionalisme espanyol arran de l'obertura del Cas Altsasu.[2]

Administració

Legislatura Alcalde Grup polític
1979 Gerardo del Olmo HB
1983 Emilio Boulandier PSOE
1987 Emilio Boulandier PSOE
1991 José Manuel Goikoetxea AA/AT (EAJ/PNV)
1995 José Angel Aguirrebengoa AA/AT (EAJ/PNV)
1999 Camino Mendiluce EH
2003 Asun Fdez. de G. y L. Aralar
2007 Unai Hualde Nafarroa Bai
2011 Garazi Urrestarazu Bildu
2015 Javier Ollo Geroa Bai

Festes

El Carnaval d'Altsasu és Festa d'Interés Turístic de Navarra. La tradició es perdé els anys trenta, però fou recuperada els anys vuitanta i de llavors ençà és el carnaval més important de la zona. La celebració està marcada per la presència dels momotxorros: els participants es disfressen d'aquest ésser misteriós, que sembla extret d'un ritual atàvic prehistòric que recorda els aquelarres, i recorren els carrers de la vila en un ambient festiu.[3]

Cap al final de l'estiu se celebra, d'ençà de 2011, l'Ospa Eguna, una celebració també de disfresses però de caràcter marcadament polític en què s'organitza un cercavila amb carrosses que mostren figures que ridiculitzen les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat per exigir-ne la partida de la vila, en la qual la Guàrdia Civil té una caserna. La festa ha estat objecte de força polèmiques i té relació amb el Cas Altsasu, car tots dos formen part dels episodis de tensió entre la població i la Guàrdia Civil que s'han viscut darrerament a Altsasu.[4]

Fills il·lustres

Referències

  1. «Altsasu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Milers de persones rebutgen a Pamplona la sentència del Suprem contra els joves d’Altsasu». Vilaweb, 26-10-2019 [Consulta: 31 agost 2020].
  3. «Carnaval de Altsasu». Turismo de Navarra. [Consulta: 31 agost 2020].
  4. «L’Audiència espanyola permet l’Ospa Eguna de demà a Altsasu però ordena de vigilar-lo». Vilaweb, 29-08-2019 [Consulta: 31 agost 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altsasu