Ziordia
|
|||
| Localització | |||
.svg) |
|||
| Municipi de Navarra | |||
| Estat • Comunitat Autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat |
Espanya Comunitat Foral de Navarra Navarra Sakana Merindad de Pamplona |
||
| Zona lingüística | bascòfona[1] | ||
| Superfície | 14,39 km² | ||
| Altitud | 560 msnm | ||
| Població (2013[2]) • Densitat |
372 hab. 25,85 hab/km² |
||
| Coordenades | 42° 52′ N, 2° 14′ O / 42.867°N,2.233°OCoord.: 42° 52′ N, 2° 14′ O / 42.867°N,2.233°O | ||
| Distàncies | 55 km de Pamplona | ||
| Dirigents: • Alcalde: |
Jesús Arrese Galbete (Nafarroa Bai). |
||
| Codi postal | 31809 |
||
Ziordia és un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona. Fa frontera amb el municipi alabès d'Asparrena i Goierri en Guipúscoa. El municipi es troba situat en el marge esquerre del riu Arakil, delimitat al nord i al sud per les forestes d'Altzania i la Serralada de Urbasa.
Taula de continguts
Toponímia[modifica | modifica el codi]
El nom del poble es creu que deriva de la paraula en basc zihaurri (dialectalment zior), que és el nom d'una planta que abundava en la zona saüc menor o yezgo (Sambucus ebulus); del sufix abundancial -di, que sol acompanyar a noms de plantes i de l'article -a; per tant tindria el significat de El Yezgal. Aquesta etimologia és en qualsevol cas discutible, encara que si sembla que el nom del poble prové de l'euskera.
Demografia[modifica | modifica el codi]
| Evolució demogràfica | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1996 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 |
| 372 | 373 | 382 | 368 | 361 | 364 | 365 | 369 | 361 | 351 | 329 |
| Fonts: Ziordia i Institut d'Estadística de Navarra | ||||||||||
Història[modifica | modifica el codi]
En temps de Joan II la vila va prendre gran importància, ja que va ser creat el Senyoriu de Ziordia. Cap als anys 1575 – 1576, la vila es va veure embolicada en sonats processos de bruixeria.
Economia[modifica | modifica el codi]
La indústria moderna que va començar a desenvolupar-se al llarg dels anys 60, la proximitat de nuclis industrials com Altsasu i Olazagutia, així com el pas proper de la carretera nacional a Vitòria ha afavorit el desenvolupament del municipi.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Ley Foral 18/1986, de 15 de diciembre, del vascuence
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
|
