Beire

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaBeire
Behiria (eu) Modifica el valor a Wikidata
Beireko bandera.svg Escudo de Beire.svg
Beire - Vista general.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Beiremapa.PNG Modifica el valor a Wikidata
 42° 27′ 41″ N, 1° 35′ 29″ O / 42.46148449°N,1.59148055°O / 42.46148449; -1.59148055Coord.: 42° 27′ 41″ N, 1° 35′ 29″ O / 42.46148449°N,1.59148055°O / 42.46148449; -1.59148055
EstatEspanya
Comunitat foralNavarra Modifica el valor a Wikidata
Població
Total301 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat13,53 hab./km²
Zona lingüísticano bascòfona
Geografia
Part deMancomunitat de los Ayuntamientos de Beire y Pitillas para el sostenimiento de personal común
Mancomunitat de Serveis Socials de Base de la Zona de Olite
Mancomunitat de Serveis Deportivos y Socioculturales de la Zona Media de Navarra
Mancomunitat de Mairaga-Zona Media/Erdi Aldea
zona no bascòfona de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Superfície22,25 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud368 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
MerindadMerindad d'Olite
Identificador descriptiu
Codi postal31393 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE31051 Modifica el valor a Wikidata

Beire és un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite. Limita al nord amb San Martín de Unx, a l'est amb Uxue, al sud amb Pitillas i a l'oest amb Olite.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
349 342 320 307 307 305 299 310 312 306 305
Fonts: Beire i Institut d'Estadística de Navarra

Història[modifica]

En el seu terme es localitzen assentaments arqueològics de diferents èpoques en els termes de Turbil i San Julián. També s'han trobat dos grans pedres amb gravats meandriformes, pel que sembla relacionats amb les cultures megalítiques.

El rei Carles II de Navarra va concedir (1378) el senyoriu perpetu de vila a Roger, vescomte de Castelbón, però Carles III de Navarra va atribuir més tard (1391) les seves rendes a l'alferes Carlos de Beaumont. Joan II la va donar en senyoriu a Bernart de Ezpeleta, donació què va confirmar la princesa Elionor (1475) encara que excloent-ne la jurisdicció. Amb tot, els sobirans Joan III d'Albret i Caterina I de Navarra van vincular la vila al patrimoni de la corona (1510). Després de la incorporació de Navarra a Castella, la història principal de Beire és la general de Navarra.

En 1802 tenia molí fariner sobre el riu Zidakos i la governaven un alcalde i dos regidors, que nomenava el virrei a proposició de la vila. En 1850 tenia escola, dotada amb 2.000 rals a l'any. En els anys 20 del segle XX contava també amb un convent, dues escoles i dos molins oliers a més d'aquell fariner. Durant les primeres dècades va ser un dels pobles que més es va sensibilitzar davant l'assumpte de les corralisses, fins al punt d'entaular el seu ajuntament un plet, reivindicant la seva propietat, que va fallar el Suprem a favor dels propietaris el 1915.

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beire