Beire

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beire
Escut d'Beire
(escut)
Localització
Localització d'Beire
Municipi Navarra
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
Espanya
Comunitat Foral de Navarra
Navarra
Tafalla
Merindad d'Olite
Predom. ling. castellà[1]
Superfície 22,04 km²
Altitud 368 msnm
Població (2013[2])
  • Densitat
312 hab.
14,16 hab/km²
Coordenades 42° 27′ N, 1° 37′ O / 42.450°N,1.617°O / 42.450; -1.617Coord.: 42° 27′ N, 1° 37′ O / 42.450°N,1.617°O / 42.450; -1.617
Distàncies 45 km de Pamplona
Dirigents:
• Alcalde:

Sergio Fresón Oroz
(Indep)
Codi postal 31393

Beire és un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite. Limita al nord amb San Martín de Unx, a l'est amb Uxue, al sud amb Pitillas i a l'oest amb Olite.

Demografia

Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
349 342 320 307 307 305 299 310 312 306 305
Fonts: Beire i Institut d'Estadística de Navarra

Història

En el seu terme es localitzen assentaments arqueològics de diferents èpoques en els termes de Turbil i San Julián. També s'han trobat dos grans pedres amb gravats meandriformes, pel que sembla relacionats amb les cultures megalíticas. El rei Carles II de Navarra va concedir (1378) el senyoriu perpetu de vila a Roger, vescomte de Castelbón, però Carles III de Navarra va atribuir més tard (1391) les seves rendes a l'alferes Carlos de Beaumont. Joan II la va donar en senyoriu a Bernart de Ezpeleta, donació què va confirmar la princesa Leonor (1475) encara que excloent la jurisdicció. Amb tot, els sobirans Joan III d'Albret i Caterina I de Navarra van vincular la vila al patrimoni de la corona (1510). Després de la incorporació de Navarra a Castella, la història principal de Beire és la general de Navarra.

En 1802 tenia molí fariner sobre el cidacs i la governaven un alcalde i dos regidors, que nomenava el virrei a proposició de la vila. En 1850 tenia escola, dotada amb 2.000 reals a l'any. En els anys 20 del segle XX contava també amb un convent, dues escoles i dos molins oliers a més d'aquell fariner. Durant les primeres dècades va ser un dels pobles que més es va sensibilitzar davant l'assumpte de les corralisses, fins al punt d'entaular el seu ajuntament un plet, reivindicant la seva propietat, que va fallar el Suprem a favor dels propietaris en 1915.

Personatges il·lustres

Referències