Aquesta localitat enclavada en la zona bascòfona de Navarra té una doble tradició en la seva denominació. La població va sorgir com un burg o poble al pla que hi ha als peus del veí hospital de pelegrins de Roncesvalls. A causa d'això a l'edat mitjana va rebre denominacions com Roncesvalles (confonent Burguete amb la col·legiata i el conjunt de la vall on s'enclava), Burgo del Llano, Burgo del Lano de Roncesvalles o Burgo de Roncesvalles. Una sèrie d'incendis van fer decaure la seva importància en el segle XV. Així en 1476 és esmentat en el Llibre de Comptos amb el diminutiu de Burguete de Roncesvalles. Amb el pas del temps i atès que mai va passar de ser una població modesta, seria conegut definitivament com a Burguete.
Paral·lelament la població ha tingut altre nom en basc. El nom basc de la localitat Auritz és antic i de significat desconegut. Alguns etimologistes consideren[cal citació] que forma part de la sèrie de topònims basco-navarresos amb terminació -iz/-itz. Julio Caro Baroja defensava [cal citació] que aquests topònims provenien d'un nom propi unit al sufix -iz, que igual que altres sufixos com -oz o -ez haurien sorgit de l'evolució del sufix llatí -icus. Aquest sufix també hauria donat origen als patronímics utilitzats en els idiomes llatins de la península Ibèrica. En la zona basco-navarresa Caro Baroja considerava que els sufixos -oz, -ez i -iz aplicats a la toponímia indicaven que en l'antiguitat el lloc havia estat propietat de la persona el nom de la qual apareixia unit al sufix, podent-se remuntar el seu origen des de l'edat mitjana fins a l'època de l'imperi Romà. En el cas d'Auritz, figurarien com possibles candidats noms llatins com Auricius, Aurius o Aurus. Com curiositat la veïna localitat d'Espinal rep el nom d'Aurizberri (Auritz nou) en eusquera.
