Auritz
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Municipi de Navarra | |||||
 |
|||||
| Estat • Comunitat Autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat |
Espanya Comunitat Foral de Navarra Navarra Auñamendi Merindad de Sangüesa |
||||
| Zona lingüística | bascòfona[1] | ||||
| Superfície | 19,23 km² | ||||
| Altitud | 894 msnm | ||||
| Població (2014[2]) • Densitat |
260 hab. 13,52 hab/km² |
||||
| Coordenades | Coord.: 42° 59′ N, 1° 20′ O / 42.983°N,1.333°O | ||||
| Distàncies | 43 km de Pamplona | ||||
| Dirigents: • Alcalde: |
José Irigaray Gil (A. I Aranandi) |
||||
| Codi postal | 31640 |
||||
| Web | |||||
Auritz (oficialment bilingüe Auritz/Burguete) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa. Limita amb Roncesvalls al nord, Garralda a l'est i amb Erroibar al sud.
Contingut
Demografia[modifica | modifica el codi]
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 425 | 451 | 436 | 450 | 415 | 441 | 410 | 300 | 348 | 321 | 320 | 326 | 315 |
Topònim[modifica | modifica el codi]
Aquesta localitat enclavada en la zona bascòfona de Navarra té una doble tradició en la seva denominació. La població va sorgir com un burg o poble en el pla situat als peus del veí hospital de pelegrins de Roncesvalles. A causa d'això a l'edat mitjana va rebre denominacions com Roncesvalles (confonent Burguete amb la col·legiata i el conjunt de la vall on s'enclava), Burgo de la Plana, Burgo del Pla de Roncesvalles o Burgo de Roncesvalles. Una sèrie d'incendis van fer decaure la seva importància en el segle XV. Així en 1476 és esmentat en el Llibre de Comptos amb el diminutiu de Burguet de Roncesvalles. Amb el pas del temps i atès que mai va passar de ser una població modesta, seria conegut definitivament com a Burguete.
Paral·lelament la població ha tingut altre nom en basc. El nom basc de la localitat Auritz és antic i de significat desconegut. Alguns etimologistes consideren que forma part de la sèrie de topònims basconavarresos amb terminació -iz/-itz. Julio Caro Baroja defensava que aquests topònims provenien d'un nom propi unit al sufix -iz, que igual que altres sufixos com -oz o -ez haurien sorgit de l'evolució del sufix llatí -icus. Aquest sufix també hauria donat origen als patronímics utilitzats en els idiomes llatins de la península Ibèrica. En la zona basconavarresa Caro Baroja considerava que els sufixos -oz, -ez i -iz aplicats a la toponímia indicaven que en l'antiguitat el lloc havia estat propietat de la persona el nom de la qual apareixia unit al sufix, podent-se remuntar el seu origen des de l'edat mitjana fins a l'època de l'imperi Romà. En el cas d'Auritz, figurarien com possibles candidats noms llatins com Auricius, Aurius o Aurus. Com curiositat la veïna localitat d'Espinal rep el nom d'Aurizberri (Auritz nou) en euskera.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Ley Foral 18/1986, de 15 de diciembre, del vascuence
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Auritz  |
|
