Assassinat de Sarajevo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula esdevenimentAssassinat de Sarajevo
Imatge
 43° 51′ 29″ N, 18° 25′ 44″ E / 43.85792°N,18.42875°E / 43.85792; 18.42875Coord.: 43° 51′ 29″ N, 18° 25′ 44″ E / 43.85792°N,18.42875°E / 43.85792; 18.42875
Tipusassassinat de figura pública
assassinat polític
atemptat amb bomba
atac amb armes de foc
assassinat de Francesc Ferran d'Àustria
casus belli Modifica el valor a Wikidata
Part decauses de la Primera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Data28 juny 1914 Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciópont Llatí (Bòsnia i Hercegovina) Modifica el valor a Wikidata
EstatImperi austrohongarès Modifica el valor a Wikidata
ObjectiuFrancesc Ferran d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
EfectesPrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
VíctimesFrancesc Ferran d'Àustria
Sofia Chotek von Chotkowa Modifica el valor a Wikidata
Morts2 Modifica el valor a Wikidata
Ferits20 Modifica el valor a Wikidata
PerpetradorGavrilo Princip Modifica el valor a Wikidata
ArmaFN Model 1910 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sortida des de l'Ajuntament, cinc minuts abans de l'assassinat

El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la Corona d'Àustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, membre del grup nacionalista serbi Jove Bòsnia (Mlada Bosna), una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'Imperi Austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia.

La Jove Bòsnia o Mà Negra, com altres fonts diuen que és com s'anomenava el grup nacionalista, va enviar sis assassins, amb pistoles i bombes, per a matar l'arxiduc. El pla era, tirar la bomba o disparar i suïcidar-se, perquè no els poguessin capturar, i així, no delatar-ne el companys.

Els sis conspiradors es van posar al llarg de tot el trajecte de l'arxiduc, amb la finalitat de trobar el moment idoni per eliminar-lo. Dels sis assassins, només dos van poder fer servir les armes, Nedelko Cabrijnovic i Gavrilo Princip, els altres, sigui per nervis o perquè hi havia un policia a prop o perquè les seves armes van fallar, no van poder complir el seu comès. Nedelko Cabrijnovic va llançar la seva bomba amb la mala sort que va anar a parar al capó del cotxe de l'arxiduc, fent que la bomba rebotés i acabés a sota del cotxe de darrere. Després d'això Cabrijnovic es va prendre una càpsula de cianur, que estava en mal estat, per la qual cosa no li va fer efecte i el van detenir. Degut a l'intent d'assassinat fallint, l'arxiduc, a última hora va decidir anar a l'hospital a veure els afectats de la bomba, en contra dels consells dels seus companys. I va ser anant cap a l'hospital, quan el cotxe estava aturat, que per casualitat Gavrilo Princip passava per allà, i en veure l'hereu i la seva esposa tan a prop seu no va voler desaprofitar aquesta oportunitat i va efectuar dos trets, un va ferir l'arxiduc al coll i l'altre va ferir la seva dona a l'estómac.[1] Després d'això, es va intentar suïcidar però les persones que es trobaven al seu voltant li ho van impedir i el van detenir.  

Gràcies a les detencions, la Mà Negra o Jove Bòsnia es va desmantellar i tots van acabar a la presó o executats.

El magnicidi fou el detonant de l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) atès que, de resultes de l'assassinat, Àustria declarà la guerra a Sèrbia perquè Sèrbia es va negar a acceptar l'ultimàtum que li va llançar Àustria, fet que desencadenà el joc d'aliances pel qual Alemanya i l'imperi Otomà donarien suport a l'Imperi Austrohongarès; i Rússia, França i la Gran Bretanya recolzarien Sèrbia.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assassinat de Sarajevo
  1. Tucker, Spencer; Roberts, Priscilla Mary. World War I: Encyclopedia (en anglès). vol.1. 1851094202, 2005, p. 936. ISBN 1851094202.