Assassinat de Sarajevo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sortida des de l'Ajuntament, cinc minuts abans de l'assassinat

El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu a la corona d'Àustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, membre del grup nacionalista serbi Jove Bòsnia (Mlada Bosna), una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu de què l'imperi austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia.

La Jove Bòsnia o Mà Negra, com altres fonts diuen que es com s’anomenava el grup nacionalista, va enviar a 6 assassins, amb pistoles i bombes, per matar a l’arxiduc. El pla era, tirar la bomba o disparar i suïcidar-se, perquè no els poguessin capturar, i així no delatar al seus companys.

Els 6 conspiradors es van posar al llarg de tot el trajecte de l’arxiduc, amb la finalitat de trobar el moment idoni per acabar amb ell. Dels 6 assassins nomes 2, van poder fer servir les seves armes, Nedelko Cabrijnovic i Gavrilo Princip, els altres, sigui per nervis o perquè hi havia un policia a prop o perquè les seves armes van fallar, no van poder complir el seu comès. Nedelko Cabrijnovic va llançar la seva bomba, amb la mala sort de que li va donar al capo del cotxe de l’arxiduc, fent que la bomba rebotes i anés a parar a sota del cotxe de darrere,  Després d’això Cabrijnovic es va prendre una capsula de cianuro, que estava en mal estat, per la qual cosa, no li va fer efecte, i el van apressar. Degut a l’intent d’assassinat fallint, l’arxiduc, a última hora va decidir anar a l’hospital a veure als afectats de la bomba, en contra dels consells dels seus consellers. I va ser anant cap a l’hospital, quan el cotxe estava aturat, que per casualitat Gavrilo Princip passava per allà, i al veure a l’hereu a la seva esposa tan a prop seu no va voler desaprofitar aquesta oportunitat i va efectuar dos tirs, un li va donar a l’arxiduc al coll i l’altre li va donar a la seva dona en l’estomac.  Després d’això es va intentar suïcidar, però les persones al seu voltant s’ho van impedir, i el van apressar.  

Gràcies a les detencions, la Mà Negra o Jove Bòsnia es va desmantellar, i tots  van acabar en la presó o ejectats.  

El magnicidi fou el detonant de l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) atès que, de resultes de l'assassinat, Àustria declarà la guerra a Sèrbia, ja que Sèrbia es va negar a acceptar l’ultimàtum que li va llançar Àustria, fet que desencadenà el joc d'aliances pel qual Alemanya il'imperi Otomà donaria suport a l'imperi austrohongarès; i Rússia, França i la Gran Bretanya recolzarien Sèrbia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assassinat de Sarajevo Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 43° 51′ 28.5″ N, 18° 25′ 43.5″ E / 43.857917°N,18.428750°E / 43.857917; 18.428750