Henri Philippe Pétain

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgHenri Philippe Pétain
Hw petain 01.png
El mariscal Pétain
Nom original Henri Philippe Bénoni Omer Joseph Pétain
 President de la França de Vichy
11 de juliol de 1940 – 20 d'agost de 1944
Dades biogràfiques
Naixement 24 d'abril de 1856
Cauchy-a-la-Tour, Pas de Calais
Mort 23 de juliol de 1951(1951-07-23) (als 95 anys)
L'Île-d'Yeu
Sepultura Port-Joinville (L'Île-d'Yeu)
Nacionalitat França França
Alma mater École Spéciale Militaire de Saint-Cyr
Ocupació Polític i militar
Partit polític sense valor
Premis Gran Creu de la Legió d'Honor
Orde de l'Àliga Blanca
Gran Oficial de la Legió d'Honor
comandant de la Legió d'Honor
oficial de la Legió d'Honor
Cavaller de la Legió d'Honor
Medalla Militar
War Cross 1914-1918
Inter-Allied Victory Medal 1914–1918
Médaille commémorative de la guerre 1914–1918
Colonial Medal
Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit
Mariscal de França
Godfather promotion of Special Military School of Saint-Cyr

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Henri Philippe Benoni Omer Joseph Pétain (Cauchy-a-la-Tour, Pas de Calais, 24 d'abril de 1856L'Île-d'Yeu, 23 de juliol de 1951), generalment conegut com a Philippe Pétain o Mariscal Pétain, fou un general i heroi de guerra francès durant la primera guerra mundial, més tard Cap d'Estat de la França de Vichy, del 1940 al 1944.[1] A causa del seu lideratge militar durant la Primera Guerra Mundial, fou considerat com a un heroi a França, però les seves accions durant la Segona Guerra Mundial provocaren que fos jutjat i sentenciat a mort per traïció, que li fou commutada per cadena perpètua per Charles de Gaulle. En la França actual, és considerat generalment com a un traïdor, i el pétainisme és un terme pejoratiu per a determinades polítiques reaccionàries. Durant la seva etapa com a cap d'estat francès també ostentà el càrrec de copríncep d'Andorra.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'una família de camperols catòlics, el 1876 ingressà a l'Acadèmia Militar de Saint-Cyr i el 1887 a l'École Supérieure de Guerre de París, on hi donaria classes des del 1906. En les seves lliçons es mostrava favorable als desplegaments tàctics defensius i al desenvolupament de les línies fortificades. El 1912 assolí la graduació de coronel.

Primera Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

En esclatar la Primera Guerra Mundial el 1914 estava pendent de retirar-se, però l'ascendiren a general, i amb el comandament del II Exèrcit francès va intervenir en la victòria de Xampanya, el setembre de 1915, i l'any següent en la defensa de Verdun, on comptà en les seves files amb el futur general Charles de Gaulle.[1]

La forma en què dirigí les operacions militars d'aquesta batalla, que va durar deu mesos, li van fer guanyar el respecte i l'admiració dels francesos. Gràcies a això, quan mesos més tard el descontentament i desencoratgement de les tropes provocà una sèrie d'amotinaments, fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit en substitució de Robert-Georges Nivelle, que havia fracassat en l'ofensiva del Chemin des Dames. Va millorar les condicions de vida dels soldats, encara que reprimí amb duresa els amotinats, reorganitzà la institució i tornà la confiança a les tropes.

Fins al final de la guerra es va mantenir en el càrrec, tot i que des d'abril de 1918 restà a les ordres del general Ferdinand Foch, quan aquest, que era el seu cap d'Estat Major, fou nomenat pels aliats generalíssim suprem dels exèrcits del front occidental, que van detenir l'última ofensiva alemanya i protagonitzaren la contraofensiva que els obligà a l'armistici. A finals de l'any 1918, Pétain va rebre el bastó de mariscal.

Guerra del Rif[modifica | modifica el codi]

Henri Philippe Pétain vers el 1930

No tornà a entrar en acció fins al 1925, quan fou enviat al Marroc per a combatre en la Guerra del Rif al rifeny Abd el-Krim, a qui va sotmetre el 1926.[1] Posteriorment fou inspector general de l'Exèrcit, ministre de Guerra en el govern de Gaston Doumergue i, el 1939, ambaixador en l'Espanya de Franco.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Després de la derrota del maig de 1940 de l'exèrcit francès davant de l'alemany, fou nomenat ministre d'Estat i vicepresident del consell de ministres del govern de Paul Reynaud. Quan aquest va dimitir, es va fer càrrec de la presidència i hagué de negociar l'armistici amb els alemanys a Compiègne.[1]

Més tard es va reunir amb Adolf Hitler a Montoire i pactà amb ell un règim de col·laboració.[1] Va traslladar la capital del nou estat a Vichy (la França de Vichy), adoptà el títol de Cap d'Estat (i no pas el de President de la República francesa), i l'Assemblea li va donar poders plens per a governar la França no ocupada. Arribat aquest punt, el llavors Cap d'Estat va començar una "Revolució nacional" sota el lema «Treball, família, pàtria»,[1] semblant en molts aspectes al govern autoritari, catòlic i tradicionalista del general Franco a Espanya i de Salazar a Portugal. Durant la seva estada com a ambaixador davant el govern de Franco a Espanya en 1939-1940, el mateix Pétain va admirar el seu règim.

Durant l'estiu de 1940, Pétain comptava amb el suport de bona part de la població francesa, convençuda que havia salvat França de la destrucció total. Tanmateix, restà en evidència quan Charles de Gaulle inicià les crides a la Resistència des de Londres i quan els alemanys ocuparen de fet tota França.

Acceptà convertir-se en policia dels invasors, adoptà una actitud passiva (o sovint activa) davant les deportacions de jueus i donà suport al reclutament de soldats francesos per a combatre amb uniforme alemany en el front rus (Divisió Carlemany).

Caiguda i condemna[modifica | modifica el codi]

El desembarcament de Normandia el 1944 i l'ofensiva posterior provocaren el col·lapse del seu règim. Presoner dels alemanys va ser conduït al castell de Sigmaringen a Alemanya amb Pierre Laval i d'altres col·laboradors. Quan va caure el Tercer Reich, es va refugiar a Suïssa abans d'entregar-se a les autoritats franceses. Fou jutjat sota acusació d'alta traïció i condemnat a mort. Nogensmenys, Charles de Gaulle li va commutar per cadena perpètua,[1] en atenció als seus serveis durant la Primera Guerra Mundial i a la seva edat (89 anys el 1945). Fou confinat a l'Île-d'Yeu, on va morir el 1951.

Llista dels governs de Pétain fins al 1942[modifica | modifica el codi]

Primer govern de Pétain, 16 de juny - 12 de juliol de 1940[modifica | modifica el codi]

Estendard presidencial de la França de Vichy.

Canvis

Segon govern de Pétain, 12 de juliol - 6 de setembre de 1940[modifica | modifica el codi]

Tercer govern de Pétain, 6 de setembre de 1940 - 25 de febrer de 1941[modifica | modifica el codi]

Canvis

. Jacques Chevalier succeeds Ripert as Minister of Public Instruction and Youth. Paul Baudoin becomes Ministre d'Information

Quart govern de Pétain, 25 de febrer - 12 d'agost de 1941[modifica | modifica el codi]

Canvis

Cinquè govern de Pétain, 12 d'agost de 1941 - 18 d'abril de 1942[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Henri-Philippe-Omer Pétain». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lottman, Herbert R. - Philippe Pétain, 1984.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Philippe Pétain Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
President de la República
Albert Lebrun
Cap d'Estat de França de Vichy
1940 - 1944
Succeït per:
Cap del govern provisional
Charles de Gaulle