Ministre
Per a altres significats, vegeu «ministre (desambiguació)». |
Jurisdicció | valor desconegut |
---|---|
Institució | ministeri |
Un ministre o una ministra és un agent del poder governamental que està al capdavant d'un ministeri o departament, per exemple el Ministeri de Finances, el Ministeri de Defensa o el Ministeri de Sanitat.[1] Dirigeix els departaments que estan sota el seu comandament, representa a l'Estat en el qual concerneix el seu ministeri i representa la seva administració dintre del govern. En general, actua sota l'adreça d'un primer ministre (a França o el Regne Unit, per exemple), un president del Govern (Espanya), un canceller federal (Alemanya i Àustria) o president (Estats Units d'Amèrica). Sol ser responsable davant el poder legislatiu de la correcta execució dels serveis que dirigeix.
En el dret polític espanyol
[modifica]En el dret polític espanyol els ministres són els càrrecs principals del poder executiu. Es poden comparar amb els secretaris d'estat dels Estats Units d'Amèrica. El càrrec de primer ministre, o cap de govern, a Espanya rep el nom de President del Govern.
D'acord amb la Constitució de 1978 el govern, dirigeix la política interior i exterior, l'administració civil i militar i la defensa de l'Estat. Exerceix la funció executiva, és a dir, el compliment de les lleis dictades per la Poder Legislatiu, i la potestat reglamentària de la Constitució i les Lleis, dit amb altres paraules, dicte reglaments, i els anomenats decrets, que es poden considerar lleis d'àmbit inferior amb la finalitat d'aplicar les Lleis pròpiament dites, és a dir la Constitució i les Lleis.
Segons l'article 100 de la Constitució els membres del govern, els ministres, són nomenats i separats dels seus càrrecs pel Rei segons la proposta del President del Govern.
El govern cessa després de la celebració d'eleccions generals, en cas de pèrdua de la confiança parlamentària, o per dimissió, o mort del seu President.
La responsabilitat criminal del President i dels ministres és exigible davant el Tribunal Suprem. L'acusació de traïció només pot ser plantejada per iniciativa de la quarta part dels membres del Congrés i amb l'aprovació de la majoria absoluta. En aquests casos no es pot aplicar la prerrogativa reial de gràcia.
Referències
[modifica]- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 131. ISBN 84-930048-0-4.
Enllaços externs
[modifica]