Societat acèfala

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Existien societats acèfales als territoris catalanoparlants abans d'imposar-se la dictadura franquista.[1]

Una societat acèfala és una societat que no té líders o jerarquies polítiques. Tals grups es coneixen també com societats igualitàries o no estratificades que prenen decisions mitjançant consens en comptes de nomenar caps o reis permanents. Típicament són societats menudes. És possible considerar com acèfales les societats anarquistes i soci-llibertàries modernes que han abolit la desigualtat social.

En relació a l'aportació de Hobbes a les disputes filosòfiques sobre la necessitat d'una autoritat per a la supervivència d'una societat qualsevol s'ha demostrat empíricament amb les investigacions antropològiques que la tesi de Hobbes estava equivocada. De fet durant un llarg temps (uns 30.000 anys[2]) en la Prehistòria s'ha viscut sense caps suprems[3] ni estat.[2] La majoria de societats de caçadors/recol·lectors són acèfales.[4]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El mot "acèfal" prové del grec, "sense cap".

Característiques[modifica | modifica el codi]

El col·lectiu General Autobus Company funcionava de manera acèfala, fabricant autobusos a Barcelona fins al franquisme.
Sistema jeràrquic o vertical front a un sistema acèfal

Durant el segle XX els antropòlegs i etnòlegs documentaren detalladament societats d'aquest tipus entre grups caçadors-recol·lectors. Algunes característiques típiques eren:

  • Nombre de població reduïda d'unes 50 persones per banda o 150 per aldea on tothom es coneix de manera íntima.[2]
  • Ambient on els recursos necessaris (aliments) tenen disponibilitat atzarosa, cosa que provoca que la generositat en aconseguir recursos siga repartida equitativament i sense esperar res a canvi.[2]
  • Eren generalment nòmades[cal citació]
  • Vivien normalment de la pesca i la caça, per tant no posseïen grans infraestructures para la producció o conservació d'aliments.
  • Freqüentment en l'organització social els homes eren preponderants en algunes labors econòmiques, preferentement la caça; mentre les dones feien la major part del treball de recol·lecció.[cal citació]
  • El poder i l'estatus social se basava àmpliamente en la tradició y en obligaciones normativas, en alguns casos una espècie d'assemblea d'ancians tenia poders deliberatius amplis i en altres casos una assemblea del poble.[5][6]
  • Mitjà de control social representat pel llinatge i els costums.[cal citació]
  • Moltes tenien una clara separació entre poder (habilitat d'influir a voluntat sobre els esdeveniments) i autoritat (dret reconegut de manar).[5]
  • Són dèbils davant una amenaça externa poderosa.[5][7]
  • La manera de mantindre la integritat territorial i cultural i la justícia era mitjançant les orgnatizacions familiars allargades, la crida al comportament amistós i amb un sistema de comprovacions i equilibris a tots els nivells de la comunitat.[5]

Problemes amb la diplomàcia[modifica | modifica el codi]

Míting d'un candidat a ser cap en unes eleccions

Al segle XIX els països organitzats en estats dirigits per un cap de govern tingueren una gran dificultat per a saber com establir el seu propi tipus de relació diplomàtica, de cap (o autoritat) a cap, amb societats acèfales, a causa de l'absència de cap en aquestes.[7] Els colons tingueren problemes amb açò i els somalis es burlaven dels títols d'autoritat britànics i italians.[5]

Exemples[modifica | modifica el codi]

Els inuit

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 John Langdon-Davies, Darrere les barricades, edició en català d'Angle Editorial, 2009. ISBN 9788492758234 (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Harris (1985), p. 6
  3. Harris (1985), p. 5
  4. «Cultural AnthropologyTerms» (en anglés). Palomar College. [Consulta: 31 març 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Ayittey, G.N. «STATELESS SOCIETIES: The Igbo, the Fulani, the Somali». A New Nigeria. [Consulta: 22 juny 2015].
  6. Daannaa, H.S. «The Acephalous Society and the Indirect Rule System in Africa: British Colonial Administrative Policy in Retrospect». Journal of Legal Pluralism and Unofficial Law, 34, 1994, pàg. 61-85.
  7. 7,0 7,1 Reno, William. «International relations and the problem of stateless societies» (pdf) p. 3-13. [Consulta: 22 juny 2015].
  8. George Orwell, Homenatge a Catalunya, edicions La Butxaca, 2010. ISBN 9788499301020 (català)
  9. Mair, Lucy. «Capítulo 7 La política sin estado». A: Introducción a la antropología social. 7ª. Madrid: Alianza, 1982. ISBN 84-206-2067-X. 
  10. Evans-Pitchard, E. E.. The Nuer: A Description of the Modes of Livelihood and Political Institutions of a Nilotic People (en anglés). Oxford: Clarendon Press, 1940. 
  11. Harris, Marvin. «¿Había vida antes de los jefes?». A: Nuestra especie. 1ª. Madrid: Alianza, 1993. ISBN 84-206-9633-1. 
  12. 12,0 12,1 12,2 Hoebel, Adamson. «Capítulo 31. Organización política». A: Antropología: El estudio del hombre. 2ª. Barcelona: Omega, 1980, p. 458. ISBN 84-282-0331-8. 
  13. Pospisil, L. The Kapauk Papuans of New Guinea (en anglés). 
  14. Reay, Marie Olive. The Kuma: Freedom and Conformity in the New Guinea Highlands (en anglés), 1959. 
  15. Harris (1985), p. 7

Bibliografia[modifica | modifica el codi]