Societat acèfala

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Existien societats acèfales als territoris catalanoparlants abans d'imposar-se la dictadura franquista.[1]

Una societat acèfala és una societat que no té líders o jerarquies polítiques.[2] Tals grups es coneixen també com societats igualitàries o no estratificades que prenen decisions mitjançant consens en comptes de nomenar caps o reis permanents. Típicament són societats menudes. És possible considerar com acèfales les societats anarquistes i soci-llibertàries modernes que han abolit la desigualtat social.

En relació a l'aportació de Hobbes a les disputes filosòfiques sobre la necessitat d'una autoritat per a la supervivència d'una societat qualsevol s'ha demostrat empíricament amb les investigacions antropològiques que la tesi de Hobbes estava equivocada. De fet durant un llarg temps (uns 30.000 anys[3]) en la Prehistòria s'ha viscut sense caps suprems[4] ni estat.[3] La majoria de societats de caçadors/recol·lectors són acèfales.[5]

Són considerades dins l'escala de complexitat política com les més senzilles.[6]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El mot "acèfal" prové del grec, "sense cap".

Característiques[modifica | modifica el codi]

El col·lectiu General Autobus Company funcionava de manera acèfala, fabricant autobusos a Barcelona fins al franquisme.
Sistema jeràrquic o vertical front a un sistema acèfal

Durant el segle XX els antropòlegs i etnòlegs documentaren detalladament societats d'aquest tipus entre grups caçadors-recol·lectors. Algunes característiques típiques eren:

  • Nombre de població reduïda d'unes 50 persones per banda o 150 per aldea on tothom es coneix de manera íntima.[3]
  • Ambient on els recursos necessaris (aliments) tenen disponibilitat atzarosa, cosa que provoca que la generositat en aconseguir recursos siga repartida equitativament i sense esperar res a canvi.[3]
  • Eren generalment nòmades[cal citació]
  • Vivien normalment de la pesca i la caça, per tant no posseïen grans infraestructures para la producció o conservació d'aliments.
  • Freqüentment en l'organització social els homes eren preponderants en algunes labors econòmiques, preferiblement la caça; mentre les dones feien la major part del treball de recol·lecció.[cal citació]
  • El poder i l'estatus social se basava àmpliamente en la tradició y en obligacions normatives, en alguns casos una espècie d'assemblea d'ancians tenia poders deliberatius amplis i en altres casos una assemblea del poble.[7][8]
  • Mitjà de control social representat pel llinatge i els costums.[cal citació]
  • Moltes tenien una clara separació entre poder (habilitat d'influir a voluntat sobre els esdeveniments) i autoritat (dret reconegut de manar).[7]
  • Són dèbils davant una amenaça externa poderosa.[7][9]
  • La manera de mantindre la integritat territorial i cultural i la justícia era mitjançant les organitzacions familiars allargades, la crida al comportament amistós i amb un sistema de comprovacions i equilibris a tots els nivells de la comunitat.[7]
  • Hi havia pocs interessos egoistes a causa que l'individu es trobava molt unit a la comunitat i el manteniment d'un concepte de responsabilitat col·lectiva.[10]

Problemes amb la diplomàcia[modifica | modifica el codi]

Míting d'un candidat a ser cap en unes eleccions

Al segle XIX els països organitzats en estats dirigits per un cap de govern tingueren una gran dificultat per a saber com establir el seu propi tipus de relació diplomàtica, de cap (o autoritat) a cap, amb societats acèfales, a causa de l'absència de cap en aquestes.[9] Els colons tingueren problemes amb açò i els somalis es burlaven dels títols d'autoritat britànics i italians.[7]

Exemples[modifica | modifica el codi]

Els inuit

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 John Langdon-Davies, Darrere les barricades, edició en català d'Angle Editorial, 2009. ISBN 9788492758234 (català)
  2. Mair,, p. 117.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Harris (1985), p. 6
  4. Harris (1985), p. 5
  5. «Cultural AnthropologyTerms» (en anglés). Palomar College. [Consulta: 31 març 2015].
  6. Currie et al., 2010, p. 801.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 Ayittey, G.N. «STATELESS SOCIETIES: The Igbo, the Fulani, the Somali». A New Nigeria. [Consulta: 22 juny 2015].
  8. Daannaa, H.S. «The Acephalous Society and the Indirect Rule System in Africa: British Colonial Administrative Policy in Retrospect». Journal of Legal Pluralism and Unofficial Law, 34, 1994, pàg. 61-85.
  9. 9,0 9,1 Reno, William. «International relations and the problem of stateless societies» (pdf) p. 3-13. [Consulta: 22 juny 2015].
  10. Weitekamp, 1993, p. 71.
  11. George Orwell, Homenatge a Catalunya, edicions La Butxaca, 2010. ISBN 9788499301020 (català)
  12. Mair, 1982, p. 118-119.
  13. Evans-Pitchard, E. E.. The Nuer: A Description of the Modes of Livelihood and Political Institutions of a Nilotic People (en anglés). Oxford: Clarendon Press, 1940. 
  14. Harris, Marvin. «¿Había vida antes de los jefes?». A: Nuestra especie. 1ª. Madrid: Alianza, 1993. ISBN 84-206-9633-1. 
  15. 15,0 15,1 15,2 Hoebel, Adamson. «Capítulo 31. Organización política». A: Antropología: El estudio del hombre. 2ª. Barcelona: Omega, 1980, p. 458. ISBN 84-282-0331-8. 
  16. Pospisil, L. The Kapauk Papuans of New Guinea (en anglés). 
  17. Reay, Marie Olive. The Kuma: Freedom and Conformity in the New Guinea Highlands (en anglés), 1959. 
  18. Harris (1985), p. 7
  19. Harris, 1990, p. 294-295.
  20. Currie et al., 2010, p. 803.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • John Langdon-Davies, pròleg de Paul Preston, Darrere les barricades, original en anglès (1936), traducció al català editada per Angle Editorial, 2009. ISBN 9788492758234 (català)
  • Harris, Marvin. Jefes, cabecillas, abusones. Madrid: Alianza, 1985. ISBN 84-206-4608-3. 
  • Harris, Marvin. Antropología cultural. Madrid: Alianza, 1990. ISBN 84-206-0464-X. 
  • Currie, Thomas E.; Greenhill, Simon J.; Gray, Russell D.; Hasegawa, Toshikazu; Mace, Ruth «Rise and fall of political complexity in island South-East Asia and the Pacific». Nature, 467, 2010, pàg. 801–804. DOI: 10.1038/nature09461.
  • Weitekamp, Elmar «Reparative justice». European Journal on Criminal Policy and Research, 1, 1, 1993, pàg. 70-93.
  • Mair, Lucy. Introducción a la antropología social. 7a. Madrid: Alianza, 1982. ISBN 84-206-2067-X.