Camille Chautemps

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaCamille Chautemps
Chautemps 1925.jpg
 President of the Council 

22 juny 1937 - 13 març 1938
Léon Blum - Léon Blum
 President of the Council 

26 novembre 1933 - 30 gener 1934
Albert Sarraut - Édouard Daladier
 President of the Council 

21 febrer 1930 - 2 març 1930
André Tardieu - André Tardieu
 Maire Tours

1919 - 1925
 Diputat al Parlament Francès 


 Senador de la Tercera República Francesa 

Dades biogràfiques
Naixement 1 de febrer de 1885
París
Mort 1 de juliol de 1963 (78 anys)
Washington DC
Ciutadania França
Activitat professional
Ocupació polític
Llengua francès
Esport rugbi a 15
Trajectòria
Anys Equip
- Stade Français CASG Paris
Altres dades personals
Partit polític Partit Republicà Radical i Radical-Socialista
Partit Republicà Radical i Radical-Socialista
Pare Émile Chautemps
Germans Félix Chautemps
Modifica dades a Wikidata

Camille Chautemps (París, 1 de febrer de 1885 - Washington DC, 1 de juliol de 1963) fou un polític radical francès de la Tercera República, tres vegades president del Consell (Primer Ministre).

Formació[modifica | modifica el codi]

Després d'obtenir la llicenciatura a la facultat de Dret, inicià una llarga carrera política, es va convertir en alcalde de Tours, el 1912, i fou diputat radical el 1919. Entre 1924 i 1926, se situà en el centreesquerra, participà en els governs de coalició d'Édouard Herriot, Paul Painlevé i Aristide Briand, i es va convertir en President del Consell breument el 1930. De nou en els governs de centreesquerra en 1932-1934, va exercir com a ministre de l'Interior, i es va convertir en Primer Ministre de nou el novembre de 1933. Va renunciar als seus càrrecs el gener de 1934 com a resultat del cas Stavisky.[1] Al govern popular de Léon Blum, del Front de 1936, Chautemps va ser ministre d'Estat, i després va succeir Blum al capdavant del govern, des del juny 1937 fins març 1938.

Seguint el programa del Front Popular, va nacionalitzar els ferrocarrils i creà la SNCF. Va presentar la renúncia poc abans de l'Anschluss, i va servir d'abril de 1938 a 1940 com a vicepresident del Consell en els governs d'Édouard Daladier i Paul Reynaud. Com a membre del gabinet el 1940, va ser un dels primers a suggerir la rendició de França a l'Alemanya nazi. Tenia un ministeri en el govern de Vichy, però va trencar amb el govern de Philippe Pétain després d'arribar als EUA en missió oficial. Va viure als EUA durant la major part de la resta de la seva vida. Després de la Segona Guerra Mundial, un tribunal francès el va condemnar en absència per col·laborar amb l'enemic.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camille Chautemps Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Baquiast, Paul. La Troisième République: 1870-1940 (en francès). L'Harmattan, 2002, p. 127-130.