Casos de corrupció a França

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cas Stavisky)

Els Casos de corrupció a França en l'esfera financera i política impliquen una o diverses personalitats o organismes polítics o para-públics d'un costat, o d'organisme bancaris o financers de l'altre costat. Per extensió, s'hi han admès temes que tracten sobre la utilització fraudulenta de béns o de diners públics per part d'homes polítics amb tal d'enriquir-se personalment.

Abans de la Tercera República[modifica]

Tercera República: 1870-1940[modifica]

  • Crac de l'Union générale: banc fundat per Paul Eugène Bontoux, conegué una caiguda important al mes de febrer del 1882.
  • Escàndols de les decoracions: cas que porta sobre el tràfic de decoracions organitzat per Daniel Wilson, diputat i gendre del president de la República Jules Grévy, encarregat d'investigacions financeres en profit seu. La revelació de l'escàndol el 1887, la campanya de premsa que segueix et la unió dels opositors al govern (sobretot Georges Clemenceau) va provocar la dimissió de Jules Grévy.[7] Daniel Wilson va ser conduït a justícia però el va absoldre degut a un buit legal jurídic.[8]
  • Escàndol de Panamà: afer que tracta sobre els problemes de corrupció lligats al canal de Panamà. Es va saber el 1892 gràcies a La Libre Parole.[9] Estant en plenes dificultats financeres, la companyia encarregada del projecte va obtenir un préstec públic mitjançant una gran operació de corrupció en la qual s'implicava premsa i parlamentaris. Tot això, gràcies al Jacques de Reinach que va actuar com a intermediari. El procés que se'n va derivar només condemnat realment a Charles Baïhaut, però l'impacte que va tenir el cas sobre l'opinió pública fou devastador, i els treballs del canal de Panamà varen ser represos pels EUA.[10]
  • Cas de l'herència Crawford: qualificat per la premsa com l'"escàndol del segle", el litigi té a veure amb més d'un centenar de milions de francs-or.
  • Cas Hanau: Marthe Hanau fundada en 1925 La Gazette du franc, un periòdic financer que publicava entrevistes amb personalitats del món econòmic i polític, prodigava consells per inversions en borsa principalment a accions i bons de les seves pròpies relacions comercials, i s'emetien amb freqüència per empreses fictícies. Després va fundar l'Agència Interpresse, una agència de notícies financeres, i emetia títols al 8% d'interès, no sobre el benefici de les transaccions reals, sinó en els ingressos de noves subscripcions. El sistema es va ensorrar a la fi de 1928 després d'estafar a milers de petits inversors per una suma de més de 100 milions de francs, esquitxant els cercles polítics i els mitjans de comunicació.
  • Cas Oustric: la fallida fraudulenta del banquer Albert Oustric en 1929 va portar a la renúncia del ministre de Justícia Raoul Péret
  • Cas Stavisky: Aquest cas es refereix a un frau financer massiu operat per Serge Alexandre Stavisky i cobert per diversos parlamentaris i ministres corruptes.[11] A finals de 1933, contribueix, després d'una campanya de premsa violenta i l'assassinat de Stavisky, a la caiguda del govern de Camille Chautemps i en un context de crisi política, els disturbis del 6 de febrer 1934, en què cinc persones van morir.[12]

Quarta República: 1946-1958[modifica]

  • Cas del tràfic de les piastres: durant la guerra d'Indoxina el tràfic de piastres afavoria l'especulació en tipus de canvi, permetent la malversació de fons públics, en particular pels generals i ministres, a través de documents falsos. El cas, revelat en 1950, quan es va descobrir un escàndol de dos anys després que el Viet Minh també ho estigués fent en la guerra, fins que es va aprovar una llei en 1953.[13]

Cinquena República: des de 1958 fins avui[modifica]

Anys 1970[modifica]

  • Cas de la garantia fronterera:[14] revelat el 1971, aquest afer destapa les relacions fraudulentes entre la societat immobiliària La Garantie foncière i el diputat gaullista André Rives-Henrÿs provocant-ne la dimissió i la intervenció de la comissió de les operacions de borsa. La premsa denuncia la corrupció del poder regnant i llancen la famosa fórmula de l'«État-UDR».
  • Cas dels avions ensumadors[15]
  • Cas dels diamants: afer que va implicar el president Valéry Giscard d'Estaing i l'antic emperador de la República Centreafricana, Jean-Bédel Bokassa.[16]
  • Cas Villarceaux[17]

Anys 1980[modifica]

  • Cas de la Société générale: una incursió del mercat de valors en contra de Société Générale realitzada el 1988 va revelar una informació privilegiada de negocis en què diversos polítics estaven involucrats. Aquest assumpte va ser resolt per un judici, en el qual va ser condemnat George Soros.[18]
  • Cas de les escoles de l'Elisi: cas en el 1993 va revelar en fets que daten de 1983 a 1986 que impliquen directament François Mitterrand i la condemna no concloent d'alguns dels seus més propers col·laboradors
  • Cas dels ostatges del Líban[19]
  • Cas del Carrefour del desenvolupament[20]
  • Cas del circuit de Magny-Cours[21]
  • Cas Jacques Pilhan[22]
  • Cas Luchaire: entre 1982 et 1986, vendes dissimulades d'armes a l'Iran finançant el Parti Socialiste, inculpant directament al ministre de Defensa Charles Hernu[23]
  • Cas Pechiney-Triangle[24]
  • Cas Pierre Botton[25]
  • Cas René Lucet[26]
  • Cas Robert Boulin[27]
  • Cas SORMAE-SAE[28]
  • Cas Urba
  • Cas UTA
  • Cas Vibrachoc[29]

Anys 1990[modifica]

  • Fons especials[30]
  • Cas Agos[31]
  • Cas Airbus[32]
  • Cas Botton[25]
  • Cas Boucheron[33]
  • Cas Dauphiné News[34]
  • Cas de la Cogédim[35]
  • Cas de la Joventut tolosina[36]
  • Cas de la MNEF[37]
  • Cas de la mina d'or de Yanacocha[38]
  • Cas de la Sempap [39]
  • Cas de la Sofremi[40]
  • Cas dels avions CASA[41]
  • Cas dels encarregats de missió de l'alcaldia de París[42]
  • Cas dels empleats ficticis de l'alcaldia de París[43]
  • Cas de les falses factures de l'RPR[44]
  • Cas de les fragates d'Aràbia Saudita i dels submarins del Pakistan
  • Cas dels suburbis de París[45]
  • Cas dels suburbis de Hauts-de-Seine[46]
  • Cas Schuller-Maréchal[47]
  • Cas dels mercats públics d'Île-de-France[48]
  • Cas de les vendes d'armes a Angola[49]
  • Cas Destrade[50]
  • Cas Doucé[51]
  • Cas del casino d'Annemasse
  • Cas del Crédit Lyonnais:[52] A la dècada de 1990, el Crédit Lyonnais, llavors propietat de l'Estat, i diverses de les seves filials són al cor d'una sèrie d'investigacions realitzades per la Comissió Bancària, relativa a les males pràctiques que van dur Crédit Lyonnais a gairebé la fallida en 1993 a causa de les massives inversions perdudes. Un informe parlamentari denuncià el sistema de bestretes i préstecs amb risc que anticipaven els guanys, sobretot de béns arrels, que foren una de les causes de la crisi de l'habitatge. El 1996, després de la denúncia del ministre de Finances Jean Arthuis a Jean-Yves Haberer, president de Crédit Lyonnais, i Jean-Claude Trichet, director del Tresor, la seu parisenca de Credit Lyonnais fou arrasada per un incendi que plantejà molts dubtes sobre el seu caràcter accidental, i en els arxius del grup a Le Havre també es cremen. L'import de les pèrdues de més de 130 milions de francs, el que és un dels majors escàndols financers de la història.
  • Afer del finançament de Globe Hebdo[53]
  • Cas del Relais de la Reine[54]
  • Cas de la seu de GEC-Alsthom Transport[55]
  • Cas Elf[56]
    • Cas Bidermann[57]
    • Cas Dumas (que també forma part de l'afer de les fragates de Taiwan)[58]
    • Cas Thinet[59]
    • Cas de la FIBA[60]
    • Afer de la refineria de Leuna[61]
  • Afer Gifco: De 1990 a 1994, una consultora creada pel Partit Comunista Francès (PCF), Gifco, va recollir més de 2.000 milions de francs francesos (300 milions de €).[62]
  • Afer Gillibert[63]
  • Afer Grenoble Isère développement
  • Afer Joséphine[64]
  • Afer Maillard i Duclos[65]
  • Afer Omnic[66]
  • Afer Pelat[67]
  • Afer Pétrole contre nourriture[68]
  • Afer Tiberi[69]
  • Afer Yann Piat
  • Afer Yves Saint-Laurent[70]

Anys 2000[modifica]

Anys 2010[modifica]

  • Afer de l'hipòdrom de Compiègne[99]
  • Afer de la successió de Daniel Wildenstein[100]
  • Afer del Carlton de Lille[101]
  • Afer del finançament ocult del partit republicà[102]
  • Afer del tramvia de Bordeus[103]
  • Afer Guérini[104]
  • Afer Sylvie Andrieux[105]
  • Afer Takkieddine[106]
  • Afer Total[107]
  • Afer Woerth-Bettencourt[108]
  • Afer Sarkozy-Gaddafi[109]
  • Afer Cahuzac[110]
  • Afer Florence Lamblin: Banda organitzada de rentada de diners, tràfic de drogues i comptes ocults.[111]
  • Afer de la formació professional d'EELV: Cédis és una associació a càrrec de la formació de la capacitació d'EELV oficialment diferent de partit polític, que es finança amb fons públics de les autoritats locals, quan està clar que els diners va tornar al partit, el que és il·legal.[112]
  • Afer Bygmalion[113]

Referències[modifica]

  1. ↑ Viard, Jules. Philippe VI de Valois. Début du règne (février-juillet 1328) (en francès). Bibliothèque de l'école des chartes, 1934, p. 264-267. 
  2. ↑ Ouvrard, Gabriel Julien. Mémoires de G.-J. Ouvrard, sur sa vie et ses diverses opérations fìnancières (en francès), 1827, p. 21. 
  3. ↑ Josep M. Ballarín, «John Law», Avui, 22 de novembre de 2008,
  4. ↑ Zweig, Stefan; Paul, Eden. Marie Antoinette: The Portrait of an Average Woman (en anglès). Grove Press, 2002, p. 170. ISBN 0802139094. 
  5. ↑ Mathiez, Albert. L'Affaire de la Compagnie des Indes. Librairie Félix Alcan, 1920. 
  6. ↑ Dupont-Ferrier, Pierre. Marché financier de Paris sous le second Empire (en francès). Félix Alcan, 1925. 
  7. ↑ Jean-Marie Mayeur, Les débuts de la Troisième République, 1871-1898, Seuil, 1973, p. 171
  8. ↑ Maurice Toesca, Le scandale des décorations, Mame, 1971, p. 79
  9. ↑ Ivan Chupin et Jérémie Nollet, Journalisme et dépendances, L'Harmattan, 2006, pp. 121-123
  10. ↑ «Affaire de Panamá» (en francès). Encyclopædia Universalis.
  11. ↑ Baquiast, Paul. La Troisième République: 1870-1940 (en francès). L'Harmattan, 2002, p. 127-130. 
  12. ↑ Nguyen, Éric. 100 événements du XXe siècle (en francès). Studyrama, 2006, p. 60-61. 
  13. ↑ Gaillard, Jean-Michel «Enquête: qui a profité du trafic des piastres?» (en francès). L'Histoire, 251, février 2001.
  14. ↑ «Le scandale de la Garantie foncière» (en francès). herodote.net. [Consulta: 6 maig 2015].
  15. ↑ Guisnel, Jean. Als Elf-Erap freudig erbebte (en alemany). New Zurich Newspaper, gener de 1994. 
  16. ↑ Drouin, Dominique. La République de Nicolas Sarkozy: élections présidentielles 2007 en France (en francès). Lulu.com, 2007, p. 56. ISBN 2952260842. 
  17. ↑ Thiollet, Jean-Pierre «Splendeur et misère d'un notaire de Pantin» (en francès). Le Quotidien de Paris, 1242, 22-11-1983.
  18. ↑ Locussol, André. Comprendre la crise et l'actualité économique (en francès). André Locussol, 2010, p. 128. ISBN 2304231675. 
  19. ↑ «Victime d'une cabale politico-judiciaire» (en francès). L'Humanité, 25-10-2012. [Consulta: 11 maig 2015].
  20. ↑ Plenel, Edwy. La part d'ombre (en francès). Gallimard, 1994, p. 281. 
  21. ↑ «Mitterrand et Magny-Cours, de l'ombre à la lumière». L'Equipe, 25-03-2010 [Consulta: 11 maig 2015].
  22. ↑ Jacques Pilhan, "le sorcier de l'Elysée" (en francès). L'Express, 17/9/2009. 
  23. ↑ «L'affaire Luchaire» (en francès). L'Express. [Consulta: 13 maig 2015].
  24. ↑ (en francès) L'Expansion, Octubre 2007, pàg. 140.
  25. ↑ 25,0 25,1 «Botton en prison, Noir privé d'élections. Sévère avec les condamnés, la cour d'appel a confirmé hier la peine de PPDA.» (en francès). liberation, 11-01-1996. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 13 maig 2015].
  26. ↑ Montaldo, Jean. 850 jours pour abattre René Lucet (en francès). Albin Michel, 1982. 
  27. ↑ Ferrand, Franck. L'affaire Boulin. Au cœur de l'histoire, 29/1/2013. 
  28. ↑ «Le tribunal prononce des condamnations symboliques dans l'affaire des fausses factures du Sud-Est» (en francès). Le Monde, 02-02-1992.
  29. ↑ «Béré mon ami» (en francès). France Soir, 29-04-2009. Arxivat de l'original el 2020-10-21. [Consulta: 15 maig 2015].
  30. ↑ Buisson, Jacques; Cabannes, Xavier «Les fonds spéciaux et le droit public financier» (en francès). Petites Affiches, 154, 2001, pàg. 15-22.
  31. ↑ «Cinq mois avec sursis pour J.-C. Cambadélis» (en francès). Le Nouvel Observateur, 28-01-2000. [Consulta: 31 maig 2015].
  32. ↑ Valdiguié, Laurent. Le procès Villepin (en francès). Stock, 2010. ISBN 2234062993. 
  33. ↑ «La justice française retrouve Jean-Michel Boucheron» (en francès). L'Humanité, 03-06-1997. [Consulta: 20 maig 2015].
  34. ↑ Desjardins, Thierry. La décomposition française (en francès). Albin Michel, 2002, p. 104. ISBN 2226131957. 
  35. ↑ Léauthier, Alain «L'affaire de la Cogédim» (en francès). Liberation, 14-03-1995. Arxivat de l'original el 2014-12-21 [Consulta: 24 maig 2015]. Arxivat 2014-12-21 a Wayback Machine.
  36. ↑ «L'épilogue ruineux de Jeunesse toulonnaise» (en francès). La Marseillaise, 04-01-2011. Arxivat de l'original el 2016-04-03. [Consulta: 13 juny 2015].
  37. ↑ «MNEF : vers une relaxe de DSK» (en francès). RFI, 09-10-2001. [Consulta: 21 juny 2015].
  38. ↑ Gawsewitch, Jean-Claude. Yanacocha (en francès). éditions Michel Lafon, 2003. ISBN 978-2-7499-0018-6. 
  39. ↑ «Jacques Chirac a été entendu comme témoin par le juge d'Huy dans l'affaire de la Sempap» (en francès). Le Monde. [Consulta: 25 juny 2015].
  40. ↑ «La Sofremi et ses très chers amis» (en francès). L'Express, 04-05-2001. [Consulta: 26 juny 2015].
  41. ↑ «La justice s'intéresse à l'achat d'avions espagnols» (en francès). Le Parisien, 12-06-2004 [Consulta: 28 juny 2015].
  42. ↑ «Faux chargés de mission : l'enquête validée» (en francès). L'OBS Politique, 27-06-2007.
  43. ↑ «Emplois fictifs : Chirac renvoyé devant la justice» (en francès). Le Figaro, 30-10-2009. [Consulta: 1r juliol 2015].
  44. ↑ «Chronologie des affaires politico-financières du RPR» (en francès). L'Express, 16-05-2008. [Consulta: 25 maig 2015].
  45. ↑ «HLM de Paris : les seuls patrons du bâtiment à la barre» (en francès). Libération, 23-12-2006.
  46. ↑ «http://www.lexpress.fr/informations/l-affaire-des-hlm-des-hauts-de-seine_647251.html» (en francès). L'Express, 07-02-2002. [Consulta: 19 juliol 2015].
  47. ↑ «Affaire Schuller-Maréchal : les acteurs/l'Affaire» (en francès). Liberation, 09-02-1995. Arxivat de l'original el 2020-11-30. [Consulta: 27 juliol 2015].
  48. ↑ «Le procès des marchés publics d'Ile-de-France s'ouvre à Paris» (en francès). Le Monde, 21-03-2005. [Consulta: 31 juliol 2015].
  49. ↑ «Angolagate» (en francès). L'Express. [Consulta: 12 agost 2015].
  50. ↑ «Un ami de vingt ans de Jospin rattrapé par la justice. Richard Moatti est interrogé sur un trafic d'influence lié au PS.» (en francès). Libération, 13-01-2000. [Consulta: 13 agost 2015].
  51. ↑ «L'affaire Doucé resurgit» (en francès). L'Express, 31-07-1997. [Consulta: 31 maig 2015].
  52. ↑ Bouin, Jérôme; Hypolite, Damien «Comprendre l'affaire Tapie-Crédit Lyonnais» (en francès). Le Figaro, 09-06-2011 [Consulta: 1r juny 2015].
  53. ↑ «L'«affaire» Benamou secoue «l'EDJ». Conséquence des révélations sur le financement de «Globe»» (en francès). Liberation, 09-07-1997. [Consulta: 8 juny 2015].
  54. ↑ «N° 28 boulevard de la Croisette» (en francès). L'Express, 07-06-2007. [Consulta: 10 juny 2015].
  55. ↑ «Le fils de Charles Pasqua condamné à un an de prison ferme dans l'affaire Alstom» (en francès). Le Monde, 08-11-2007. [Consulta: 6 setembre 2015].
  56. ↑ «Gigantic sleaze scandal winds up as former Elf oil chiefs are jailed» (en francès). The Guardian, 13-11-2003. [Consulta: 8 setembre 2015].
  57. ↑ «Maurice Bidermann incarcéré» (en francès). L'Humanité, 05-08-1998. [Consulta: 13 setembre 2015].
  58. ↑ «Affaire des Frégates de Taïwan: l'ordonnance du juge Van Ruymbeke» (en francès). L'Express, 09-10-2008. [Consulta: 15 juny 2015].
  59. ↑ «Thinet : Comment Elf a perdu 100 millions en six jours» (en francès). Le Parisien, 20-05-2003.
  60. ↑ «Enquête sur les réseaux de la compagnie : Elf, banquier du pétrole et de la guerre en Afrique.» (en francès). Liberation, 04-02-1998. Arxivat de l'original el 2014-12-21. [Consulta: 11 juny 2015].
  61. ↑ «Gerüchte statt Beweise» (en alemany). Leuna-Affäre. Sueddeutsche, 11-05-2010. [Consulta: 16 setembre 2015].
  62. ↑ «L'affaire Gifco ne sera pas l'Urba du Parti communiste.L'instruction est finie, mais ne dévoile qu'un pan du financement occulte.» (en francès). Liberation, 04-09-1998. [Consulta: 14 juny 2015].
  63. ↑ «L'affaire Gillibert» (en francès). L'Express, 16-06-1994. [Consulta: 12 juny 2015].
  64. ↑ «Montaldo: les mystères du dossier «Joséphine»» (en francès). L'Express, 21-07-1994. [Consulta: 24 setembre 2015].
  65. ↑ «Un corbeau dans l'affaire Maillard et Duclos. Un commissaire, entendu six fois comme témoin, a reçu des menaces de mort» (en francès). Liberation, 03-10-1995. [Consulta: 17 setembre 2015].[Enllaç no actiu]
  66. ↑ de La Casinière, Nicolas. «Le canard qui éclabousse Nantes. Le maire est mis en examen pour non-respect du code des marchés publics» (en francès). Liberation, 14-06-1996. [Consulta: 20 setembre 2015].[Enllaç no actiu]
  67. ↑ Favier, Pierre; Martin-Roland, Michel. La Décennie Mitterrand (en francès). vol.4. éd. du Seuil, 2001, p. 431-433. 
  68. ↑ «Onderzoek olie-voor-voedsel in het slop» (en holandès). Journal De Tijd, 29-05-2008.
  69. ↑ «Affaire Tiberi : le témoin embarrassant» (en francès). Le Parisien, 11-02-2009. [Consulta: 13 juny 2015].
  70. ↑ «COB: le rapport Saint Laurent» (en francès). L'Express, 16-12-1993. [Consulta: 12 juny 2015].
  71. ↑ Derai, Yves; Mantoux, Aymeric. L'homme qui s'aimait trop (en francès). L'Archipel, 2005, p. 146. ISBN 2841877531. 
  72. ↑ «Des scellés de l'affaire Bédier ont disparu du pôle financier» (en francès). L'OBS, 08-02-2007. [Consulta: 24 setembre 2015].
  73. ↑ «Pour Clearstream, «il n'y a pas de comptes parallèles»» (en francès). 20 minutes, 26-04-2006. [Consulta: 7 octubre 2015].
  74. ↑ «Frégates: les juges d'Huy et Pons ont le dossier en main» (en francès). Le Figaro, 05-05-2006. [Consulta: 15 octubre 2015].
  75. ↑ «La justice ouvre une enquête sur une grande figure du patronat, Denis Gautier-Savagnac» (en francès). Les Echos, 07-09-2026. [Consulta: 19 octubre 2015].
  76. ↑ Hamelin, Arnaud. La Cassette-Testament de Jean-Claude Méry (en francès). Éditions Denoël, 2000. 
  77. ↑ «André Santini relaxé dans l'affaire de la Fondation Hamon» (en francès). Le Monde, Le Monde. [Consulta: 31 octubre 2015].
  78. ↑ «Les comptes truqués du Loto» (en francès). Le Point, 04-02-1995. Arxivat de l'original el 2018-09-23. [Consulta: 23 juny 2015].
  79. ↑ «La justice à l'abordage de la privatisation de la CGM» (en francès). Libération, 23-06-2000. [Consulta: 25 juny 2015].
  80. ↑ Gaetner, Gilles; Pontaut, Jean-Marie. «L' «affaire Juppé»» (en francès), affaire Juppé» Par Gilles Gaetner et Jean-Marie Pontaut.
  81. ↑ «Les affaires de Jacques Chirac» (en francès). L'Express, 04-10-2010. [Consulta: 26 juny 2015].
  82. ↑ Soupçons sur les contrats des Mirage à Taïwan (en francès). Le Parisien, 22/10/2003. 
  83. ↑ «Affaire du CE d'EDF: le juge accélère» (en francès). L'Express, 06-03-2007. [Consulta: 25 setembre 2015].
  84. ↑ «Le château de tous les tracas» (en francès). Rfi, 14-08-2001. [Consulta: 28 juny 2015].
  85. ↑ Davet, Gérard; Lhomme, Fabrice. La vraie histoire du faux compte japonais de Jacques Chirac. Le Monde, 27/3/2012. 
  86. ↑ «Les lobbies français de l'eau et de l'énergie ont compris tout le bénéfice qu’ils pouvaient trouver à s'attacher les services rémunérés des hommes politiques français.» (en francès). seaus, 19-11-2006. [Consulta: 29 juny 2015].
  87. ↑ La Mairie de Paris porte plainte dans l'affaire du Crédit municipal (en francès). Le Monde, 23/6/2002. 
  88. ↑ «Après la Mnef, le PS la main dans le Cref» (en francès). Liberation, 23-03-2006. [Consulta: 1r juliol 2015].
  89. ↑ «Alpes Maritimes - Marché truqué du tram : L'affaire Monleau déraille à la barre» (en francès). nice.maville, 05-06-2008. Arxivat de l'original el 2019-07-01. [Consulta: 13 juliol 2015].
  90. ↑ Gadault, Thierry. EADS - la guerre des gangs (en francès). éditions First, 2008. ISBN 978-2-7540-0618-7. 
  91. ↑ «Jaffré dans les affres de l'affaire Elf» (en francès). Libération, 17-10-2002. [Consulta: 19 juliol 2015].
  92. ↑ «[http://www.lemonde.fr/politique/article/2010/07/06/herve-gaymard-demisionne-suite-a-l-affaire-de-son-appartement_1383364_823448.html Hervé Gaymard démisionne suite à "l'affaire" de son appartement En savoir plus sur http://www.lemonde.fr/politique/article/2010/07/06/herve-gaymard-demisionne-suite-a-l-affaire-de-son-appartement_1383364_823448.html#45XKOhqoZVfed1pF.99]» (en francès). Le Monde, 06-07-2010. [Consulta: 3 novembre 2015].
  93. ↑ «Strauss-Kahn rattrapé par l'affaire Lagerfeld» (en francès). Le Parisien, 31-05-2001. [Consulta: 27 juliol 2015].
  94. ↑ «L'ami golfeur de Mitterrand accuse l'ancien président» (en francès). Le Parisien, 03-06-2001. [Consulta: 31 juliol 2015].
  95. ↑ «Six ans de prison ferme pour l'ancien maire de Cannes Michel Mouillot» (en francès). Le Monde. [Consulta: 3 novembre 2015].[Enllaç no actiu]
  96. ↑ «La Commission européenne éclaboussée par l'affaire Rhodia» (en francès). observatoiredeleurope.com. [Consulta: 6 novembre 2015].
  97. ↑ Deux proches du maire de Nice mis en examen pour "trafic d'influence" (en francès). Le Monde, 26/6/2006. 
  98. ↑ «Clearstream, l'enquête» (en francès). Paradis fiscaux et judiciaires, 22-05-2007 [Consulta: 6 octubre 2015].
  99. ↑ «Hippodrome de Compiègne: un témoignage qui accuse Woerth» (en francès). TF1, 15-10-2011. Arxivat de l'original el 2011-10-15. [Consulta: 12 agost 2015].
  100. ↑ «Affaire Wildenstein: Scandale en toile de fond» (en francès). Paris Match, 13-02-2011. [Consulta: 13 agost 2015].
  101. ↑ «Lille : les mystères de l'attribution du Grand Stade à Eiffage» (en francès). Media Part, 30-10-2011. [Consulta: 6 setembre 2015].
  102. ↑ «Financement du Parti républicain : non-lieu pour Gérard Longuet» (en francès). L'Oos politique, 09-03-2010. [Consulta: 8 setembre 2015].
  103. ↑ «Affaire du tramway de Bordeaux : l’ancien trésorier du PCF placé en garde à vue» (en castellà), 14-06-2011. [Consulta: 14 setembre 2015].
  104. ↑ «Affaire Guérini : le patron de Fauchon mis en examen dans un volet du dossier» (en francès). L'Express, 30-01-2013. [Consulta: 7 novembre 2015].
  105. ↑ «Le PS marseillais secoué par les affaires» (en francès). Le Figaro, 05-07-2010. [Consulta: 13 setembre 2015].
  106. ↑ «France- L'embarrassant Ziad Takkieddine» (en francès). Le courrier de l'Atlas, 02-08-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 16 setembre 2015].
  107. ↑ «Les documents Takieddine. L'émissaire du clan Sarkozy en Libye rétribué secrètement par Total» (en francès). Mediapart, 18-08-2011. [Consulta: 17 setembre 2015].
  108. ↑ «Joyandet et Blanc quittent le gouvernement» (en francès). Le Figaro, 04-07-2010. [Consulta: 8 novembre 2015].
  109. ↑ Financement de Sarkozy en 2007: le fils Kadhafi pourra-t-il dire ce qu'il sait ? (en francès). La Dépêche, 30/4/2015. 
  110. ↑ «Démission de Jérôme Cahuzac et mini-remaniement» (en francès). Public Sénat, 19-03-2013. [Consulta: 8 novembre 2015].
  111. ↑ «Réseau de blanchiment d'argent : l'élue EELV "ne démissionnera pas"» (en francès). Le Monde, 15-10-2012. [Consulta: 21 juny 2015].
  112. ↑ «"M. Duflot": une diversion après "Cash investigation" ?» (en francès). Le Point, 03-10-2013. [Consulta: 23 juny 2015].
  113. ↑ «Jean-François Copé sommé de s'expliquer sur l'affaire Bygmalion» (en francès). Le Monde, 23-05-2014. [Consulta: 20 setembre 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casos_de_corrupció_a_França&oldid=32430541»