Pierre Laval

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPierre Laval
Pierre Laval a Meurisse 1931.jpg
Biografia
Naixement 28 juny 1883
Casteldon
Mort 15 octubre 1945 (62 anys)
Fresnes
Causa de mort Afusellament
Lloc d'enterrament Cementiri de Montparnasse
  Cap de Govern de França 

18 abril 1942 – 20 agost 1944
← François DarlanCharles de Gaulle →
  Viceprimer ministre de França 

11 juliol 1940 – 13 desembre 1940
← Henri Philippe PétainPierre-Étienne Flandin →
  President del Consell de França 

7 juny 1935 – 24 gener 1936
← Fernand BouissonAlbert Sarraut →
  President del Consell de França 

27 gener 1931 – 20 febrer 1932
← Théodore SteegAndré Tardieu →
Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat al Parlament Francès 


  Maire 


  Senador de la Tercera República Francesa 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Polític i advocat
Partit no adscrit (1923–1945)
Secció Francesa de la Internacional Obrera (1903–1922)
Participà en
Col·laboracionisme a França
Família
Fills Josée Laval
Modifica les dades a Wikidata
Pierre Laval

Pierre Laval (Châteldon, Puèi Domat, 1883 - Fresnes, 1945) fou un polític francès d'origen occità. Durant la Primera Guerra Mundial fou diputat del departament del Sena pel Partit socialista (1914-1919), però en acabar la guerra abandonà el partit i tornà a l'Assemblea Nacional com a independent (1923-44), tot i que simpatitzà amb Charles Maurras i l'Action Française.[1]

Ocupà diverses carteres ministerials fins al 1931, quan li encarregaren formar govern. La seva política pacifista el portà a multiplicar les concessions als estats totalitaris, i llur connivència amb Benito Mussolini provocà la seva caiguda després de la victòria del Front Popular.

Després de la capitulació de França el 1940 davant les forces del III Reich, fou nomenat viceprimer ministre pel mariscal Henri Philippe Pétain, i seria una de les personalitats més destacades de la França de Vichy. Accentuà la seva política col·laboracionista i d'adhesió incondicional al règim nazi, gràcies a la qual fou president del govern (1942-44). Quan els aliats envaïren França, va fugir a Belfort i d'ací a Sigmaringen. El 1945 intentà de cercar refugi a Barcelona, però el govern espanyol l'obligà a tornar a Àustria, d'on procedia. Lliurat pels nord-americans a les autoritats franceses, fou condemnat a mort per alta traïció i afusellat a Fresnes.

Referències[modifica]

  1. «Pierre Laval». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica]