Pierre Laval

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPierre Laval
Pierre Laval a Meurisse 1931.jpg
 Head of government of France 

18 abril 1942 - 20 agost 1944
François Darlan - Charles de Gaulle
 Deputy Prime Minister of France 

11 juliol 1940 - 13 desembre 1940
Henri Philippe Pétain - Pierre-Étienne Flandin
 President del Consell de França 

7 juny 1935 - 24 gener 1936
Fernand Bouisson - Albert Sarraut
 President del Consell de França 

27 gener 1931 - 20 febrer 1932
Théodore Steeg - André Tardieu
 Diputat al Parlament Francès 


 Maire 


 Senador de la Tercera República Francesa 

Dades biogràfiques
Naixement 28 de juny de 1883
Casteldon
Mort 15 d'octubre de 1945 (62 anys)
Fresnes
Causa de mort Afusellament
Sepultura Cementiri de Montparnasse
Religió Església Catòlica
Activitat professional
Ocupació Polític i advocat
Activitat
Anys Esdeveniments
Col·laboracionisme a França
Altres dades
Partit polític no adscrit (1923–1945)
Secció Francesa de la Internacional Obrera (1903–1922)
Modifica dades a Wikidata
Pierre Laval

Pierre Laval (Châteldon, Puèi Domat, 1883 - Fresnes, 1945) fou un polític francès d'origen occità. Durant la Primera Guerra Mundial fou diputat del departament del Sena pel Partit socialista (1914-1919), però en acabar la guerra abandonà el partit i tornà a l'Assemblea Nacional com a independent (1923-44), tot i que simpatitzà amb Charles Maurras i l'Action Française.

Ocupà diverses carteres ministerials fins al 1931, quan li encarregaren formar govern. La seva política pacifista el portà a multiplicar les concessions als estats totalitaris, i llur connivència amb Benito Mussolini provocà la seva caiguda després de la victòria del Front Popular.

Després de la capitulació de França el 1940 davant les forces del III Reich, fou nomenat viceprimer ministre pel mariscal Henri Philippe Pétain, i seria una de les personalitats més destacades de la França de Vichy. Accentuà la seva política col·laboracionista i d'adhesió incondicional al règim nazi, gràcies a la qual fou president del govern (1942-44). Quan els aliats envaïren França, va fugir a Belfort i d'ací a Sigmaringen. El 1945 intentà de cercar refugi a Barcelona, però el govern espanyol l'obligà a tornar a Àustria, d'on procedia. Lliurat pels nord-americans a les autoritats franceses, fou condemnat a mort per alta traïció i afusellat a Fresnes.

Referències[modifica]