Pierre Laval

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPierre Laval
Pierre Laval a Meurisse 1931.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 juny 1883 Modifica el valor a Wikidata
Casteldon (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 1945 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Fresnes (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAfusellament Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri de Montparnasse (1945–)
cementiri parisenc de Thiais (–1945) Modifica el valor a Wikidata
Cap de Govern de França
18 abril 1942 – 20 agost 1944
← François DarlanCharles de Gaulle →
Viceprimer ministre de França
11 juliol 1940 – 13 desembre 1940
← Henri Philippe PétainPierre-Étienne Flandin →
President del Consell de França
7 juny 1935 – 24 gener 1936
← Fernand BouissonAlbert Sarraut →
President del Consell de França
27 gener 1931 – 20 febrer 1932
← Théodore SteegAndré Tardieu →
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
Mayor of Aubervilliers (en) Tradueix
Senador de la Tercera República Francesa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i advocat Modifica el valor a Wikidata
Partitno adscrit (1923–1945)
Secció Francesa de la Internacional Obrera (1903–1922) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
1940Col·laboracionisme a França Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsJosée Laval Modifica el valor a Wikidata
ParentsRené de Chambrun () Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
15 octubre 1945intent de suïcidi Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8384840 Modifica el valor a Wikidata
Pierre Laval

Pierre Laval (Châteldon, Puèi Domat, 1883 - Fresnes, 1945) fou un polític francès d'origen occità. Durant la Primera Guerra Mundial fou diputat del departament del Sena pel Partit socialista (1914-1919), però en acabar la guerra abandonà el partit i tornà a l'Assemblea Nacional com a independent (1923-44), tot i que simpatitzà amb Charles Maurras i l'Action Française.[1]

Ocupà diverses carteres ministerials fins al 1931, quan li encarregaren formar govern. La seva política pacifista el portà a multiplicar les concessions als estats totalitaris, i llur connivència amb Benito Mussolini provocà la seva caiguda després de la victòria del Front Popular.

Després de la capitulació de França el 1940 davant les forces del III Reich, fou nomenat viceprimer ministre pel mariscal Henri Philippe Pétain, i seria una de les personalitats més destacades de la França de Vichy. Accentuà la seva política col·laboracionista i d'adhesió incondicional al règim nazi, gràcies a la qual fou president del govern (1942-44). Quan els aliats envaïren França, va fugir a Belfort i d'ací a Sigmaringen. El 1945 intentà de cercar refugi a Barcelona, però el govern espanyol l'obligà a tornar a Àustria, d'on procedia. Lliurat pels nord-americans a les autoritats franceses, fou condemnat a mort per alta traïció i afusellat a Fresnes.

Referències[modifica]

  1. «Pierre Laval». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica]