Alfons Carles Comín i Ros

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Alfons Comín)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAlfons Comín
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
10 d'abril de 1980 – 23 de juliol de 1980
← -
President Jordi Pujol i Soley
Dades biogràfiques
Naixement 9 d'agost de 1932
Saragossa, Espanya
Mort 23 de juliol de 1980(1980-07-23) (als 47 anys)
Barcelona, Catalunya
Activitat professional
Ocupació Enginyer industrial i publicista
Altres dades
Partit polític FLP (1956-1962), FOC (1962-1970),
Bandera Roja (1970-1974),
PSUC (1974-1980),
Cristians pel Socialisme (1973)
Modifica dades a Wikidata

Alfons Carles Comín i Ros (Saragossa, 9 d'agost de 1932 - Barcelona, 23 de juliol de 1980) fou un enginyer industrial, polític i publicista català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill de Jesús Comín Sagüés, dirigent del carlisme aragonès, la família es va establir a Barcelona. El 1959 es doctorà en enginyeria industrial i el 1974 es llicencià en ciències de la informació. A Màlaga exercí de professor d'Economia Política, Geografia Econòmica i Relacions Humanes a diferents escoles professionals i a l'Escola de Perits Industrials. A Barcelona treballà en escoles professionals, escoles de quadres intermedis i a les escoles socials de barris. Fou professor a l'ESADE i a l'ICESB.

Sense abandonar mai el seu catolicisme evolucionà cap a posicions comunistes. El 1956 ingressà en el Frente de Liberación Popular, que abandonà el 1962, per integrar-se en el Front Obrer de Catalunya (FOC), que es constituïa en referent català del FLP. El 1970 ingressà en l'Organización Comunista de España-Bandera Roja (OCE-BR), però, abandonà l'OCE-BR per fundar Bandera Roja de Catalunya (1974),[2] que poc després s'integrà en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1973 creà el moviment Cristians pel Socialisme juntament amb Joan N García-Nieto, i fou amb aquest darrer una de les figures assenyalades, en el si del PCE-PSUC, dels catòlics marxistes (Cristianos en el partido, comunistas en la Iglesia, 1977).

El 1980 fou elegit diputat al Parlament del Catalunya per les llistes barcelonines del PSUC. No va poder prendre possessió de l'escó, atès que morí[3] el juliol de 1980 després d'una llarga malaltia.

Gran part de la seua anàlisi sociològica la dedica al poble andalús i, molt especialment, als andalusos establerts a Barcelona d'ençà els anys 1950. Fou director de la revista Taula de Canvi del 1976 fins a la seva mort. Els seus hereus polítics han bastit en memòria seua la Fundació Alfonso Comín.

El seu fill Antoni Comín i Oliveres fou diputat pel Partit dels Socialistes de Catalunya durant la setena i la vuitena legislatures autonòmiques del Parlament de Catalunya; durant l'onzena, va ser nomenat Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, després d'haver estat escollit diputat a la llista de Junts pel Sí.

Obres[modifica | modifica el codi]

Monument a Alfons Comín, a la Plaça d'Alfonso Comín, Barcelona
  • España del sur (1965)
  • Noticia de Andalucía (1970)
  • España, ¿país de Misión? (1966)
  • Per una estratègia sindical (1971)
  • Fe en la tierra (1975)
  • La reconstrucción de la Palabra (1977)
  • Cuba entre el silencio y la utopía (1979)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]