Basidiomicots
Basidiomycota  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Fílum | Basidiomycota de Bary, 1866 |
| Subdivisions o subfílums | |
.svg){kind=icon}
Els basidiomicots (Basidiomycota; també anomenats basidiomicets en referència a una classe actualment obsoleta)[1] constitueixen una vasta divisió o fílum del regne dels fongs (Fungi), que es caracteritza per tenir uns esporangis exclusius anomenats basidis on s'originen les espores, denominades basidiòspores.
El seu cicle biològic és particular. El miceli es subterrani, per bé que moltes espècies produeixen cossos fructífers aeris, coneguts com a bolets, on s'hi localitzen els basidis i les basidiòspores, microscòpiques i haploides, que són dispersades pel vent. Quan cauen en sòls apropiats, germinen originant hifes haploides que acaben fusionant-se per donar hifes diploides (però dicariòtiques, és a dir, amb dos nuclis, car només es fusiones els citoplasmes) que creixeran i formaran nous bolets.
Hi ha presència de quitina en les parets cel·lulars, i apareixen unes estructures anomenades fíbules, molt semblants als uncinuls dels ascomicots. En aquest grup estan inclosos els fongs de barret, els xampinyons, les neules, els bolets, etc.
En aquest fílum es trobe la majoria de les espècies que produeixen dels bolets (carpòfors) comestibles o no ja que molts, quan arriba l'època de la reproducció, desenvolupen els cossos fructífers aeris.
Reproducció i dispersió
[modifica]Reproducció asexual
[modifica]La reproducció asexual es duu a terme per conidis (espores produïdes per mitosi a l'extrem d'un esporangi especialitzat anomenat conidiòfor). Els conidis són dispersats pel vent i en germinar originen un miceli genèticament idèntic al progenitor.
Reproducció sexual
[modifica]En la reproducció sexual es duu a terme per basidiòspores (espores produïdes per meiosi en uns esporangis característics anomenats basidis). Sovint els basidis estan concentrats en cossos fructífers aeris (bolets) per facilitar-ne la dispersió. Quan la basidiòspora cau en una superfície apropiada, com ara sòl humit, originant hifes haploides.
Aquestes hifes haploides pateixen el que es coneix com a plasmogàmia, fenomen que consisteix en el fet que dues hifes fusionen els seus citoplasmes, però els nuclis de cadascuna romanen individualitzats, de manera que es forma una cèl·lula amb dos nuclis haploides diferents genèticament anomenada dicarió que, en multiplicar-se, dóna lloc a un miceli dicariòtic (és a dir, format per cèl·lules amb dos nuclis). Aquesta condició dicariòtica perdura un temps més o menys llarg fins que es produeix la cariogàmia, és a dir, la fusió d'ambdós nuclis haploides per formar-ne un de diploide; es forma així una cèl·lula diploide, anomenada basidi que, després d'una meiosi, origina per gemmació quatre espores haploides anomenades basidiòspores. Cal destacar que hi ha hifes més (+) i hifes menys (-), de manera que només poden fusionar els seus protoplasmes les hifes més (+) amb les menys (-).[2]
Parasexualitat
[modifica]A banda de la reproducció sexual i l'asexual, els fongs també presenten parasexualitat. Amb freqüència dins d'un mateix miceli els nuclis són genèticament diferents. Aquesta heterogeneïtat s'anomena heterocariosi i és possible degut a diversos fenòmens com mutacions o fusió de nuclis dins del miceli o diploidització. En alguns fongos dels que només coneixem l'estat del fong amb reproducció asexual (anamorf) i la fase amb reproducció sexual (telomorf) és desconeguda s'han descobert fenòmens de recombinació genètica sense intervenció de gàmetes. Perquè aquest fenomen, la parasexualitat, succeïsca fan falta micelis heterocariòtics de partida en els que es donen mitosis anormals amb sobrecreuament i una repartició desigual dels cromosomes.
Dispersió
[modifica]En els basidis hi ha esterigmes (el peduncle que uneix la basidiòspora al basidi) i espícules, mecanismes d'abstricció que fa servir el fong per a llançar les basidiòspores. La dispersió pot utilitzar diferents vectors de dispersió o ser activa.
La dispersió es pot donar amb ajuda de l'aire. El mecanisme de descàrrega de les balistòspores (espores bala) des de l'esterigma, es realitza mitjançant la condensació higroscòpica d'una gota d'aigua (Gota de Buller) situada en una zona probablement hidròfoba en la base de l'espora. Des d'allà la gota creix fins a arribar a les zones hidrofiles de la paret de l'espora, produint-se la separació. Les balistòspores tenen formes aerodinàmiques, es projecten des dels basidis de les làmines baix el barret i cauen per l'acció de la gravetat. En quant arriben a l'aire obert, baix el barret, són transportades per turbulències.
Si el vector de dispersió és l'aigua normalment les espores hauran desenvolupat estructures per a moure's per ella. Algunes d'aquestes estructures són els flagels. Una altra forma és aprofitar l'impacte de les gotes de pluja per a dispersar les espores (exemple: Crucibulum laeve).
Els animals també constitueixen un vector a l'hora de dispersar les espores. Els fongs que aprofiten aquest vector solen produir olors per atraure a un tipus d'animal que al posar-se sobre aquest quedarà ple d'espores i les anirà dissipant. Alguns fongs amb cossos fructífers hipogeus (tòfones, fetjó) no tenen un altre mecanisme de dispersió d'espores que el d'emetre substàncies, com feromones de mamífers, per a ser ingerits.
En la dispersió activa és el mateix fong qui dispersarà les seves espores. Un clar exemple és el fong Pilobolus crystallinus que creix sobre tota mena de femta; quan les espores han madurat dirigeix els seus esporangis, orientats per les substàncies carotenoides sensibles a la llum, que contenen una vesícula baix d'aquests que concentra els rajos solars, d'aquesta forma llança les espores amb força, arribant fins i tot a 2 m de distància.
Tipus
[modifica]L'antiga classe dels basidiomicets estava dividida en 2 grups obsolets avui dia.
- Heterobasidiomicets: Quan els basidis estan septats i molt dividits. Les espores són resistents per posseir una paret molt gruixuda. Presenten més d'un tipus de conidi.
- Homobasidiomicets: Quan els basidis són més uniformes i no septats amb forma claviforme. En aquests la basidiòspora germina formant l'hifa. Els ordres són tremel·lals, uredinals i ustilaginals.
Filogènia
[modifica]L'anàlisi genètica revela les següents relacions per a les subdivisions i classes de basidiomicets:[3][4]
| Basidiomicots |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Taxonomia
[modifica]Aquesta divisió inclou unes 22.300 espècies, un 37% dels fongs coneguts.[1] La divisió dels basidiomicots actualment està repartida en tres subdivisions i nombroses classes:[5]
- Subdivisió Agaricomycotina
- Classe Agaricomycetes
- Classe Bartheletiomycetes
- Classe Dacrymycetes
- Classe Tremellomycetes
- Classe Wallemiomycetes
- Subdivisió Pucciniomycotina
- Classe Agaricostilbomycetes
- Classe Atractiellomycetes
- Classe Classiculomycetes
- Classe Cryptomycocolacomycetes
- Classe Cystobasidiomycetes
- Classe Microbotryomycetes
- Classe Mixiomycetes
- Classe Pucciniomycetes
- Classe Spiculogloeomycetes
- Classe Tritirachiomycetes
- Subdivisió Ustilaginomycotina
- Classe Exobasidiomycetes
- Classe Malasseziomycetes
- Classe Moniliellomycetes
- Classe Peribolosporomycetes
- Classe Ustilaginomycetes
- Subdivisió Agaricomycotina
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Hibbett, David S.; Binder, Manfred; Bischoff, Joseph F.; Blackwell, Meredith; Cannon, Paul F. «A higher-level phylogenetic classification of the Fungi». Mycological Research, 111, 5, 01-05-2007, pàg. 509–547. DOI: 10.1016/j.mycres.2007.03.004.
- ↑ «Els basidiomicets - Història Natural dels Països Catalans | enciclopedia.cat». [Consulta: 19 març 2025].
- ↑ Basidioascus undulatus: genome, origins, and sexuality Ima fungus, BMC
- ↑ A six-gene phylogenetic overview of Basidiomycota and allied phyla with estimated divergence times of higher taxa and a phyloproteomics perspective Springer link.
- ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146–6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
Enllaços externs
[modifica]
- Tree of Life - Basidiomycota Arxivat 2020-11-26 a Wayback Machine.
