Vés al contingut

Agaricomicets

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Agaricomycetes)
Infotaula d'ésser viuAgaricomicets
Agaricomycetes Modifica el valor a Wikidata

reig de fageda Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
SubregneDikarya
ClasseAgaricomycetes Modifica el valor a Wikidata
Doweld, 2001
Nomenclatura
Sinònims
Homobasidiomycetes Modifica el valor a Wikidata
Subclasses/Ordres
Atheliales
Boletales

Phallomycetidae

Gomphales
Hysterangiales
Phallales

incertae sedis (sense subclasse)

Cantharellales
Corticiales
Gloeophyllales
Hymenochaetales
Polyporales
Russulales
Sebacinales
Thelephorales
Trechisporales

Agaricomicets (Agaricomycetes) és una classe de fongs. El tàxon és aproximadament idèntic al definit per Homobasidiomycetes per Hibbett & Thorn,[1] amb la inclusió d'Auriculariales i Sebacinales. Inclou no sols els bolets sinó també la majoria de les espècies dels tàxons ja no utilitzats de Gasteromycetes i Homobasidiomycetes.[2]

Tots els membres de la classe produeixen basidiocarps i la seva mida va de pocs mm fins als polyporales, que fan un metre de diàmetre i pesen 130 kg. El grup inclou el que sembla l'organisme més vell de la Terra, el miceli d'Armillaria gallica, amb 1.500 anys.[3]

Gairebé totes les espècies d'aquesta classe són terrestres (unes poques en són aquàtiques); existeixen en un ampli marge d'ambients i la majoria s'alimenten de substàncies en descomposició, com la fusta morta. Tanmateix, algunes espècies són patògenes o paràsits i d'altres simbiòtiques, com els fongs ectomicorícics.

Referències

[modifica]
  1. Hibbett, D.S. & R.G. Thorn. McLaughlin, D.J. et al. (eds). The Mycota, Vol. VII. Part B., Systematics and Evolution. Berlin: Springer-Verlag, 2001, p. 121–168. 
  2. Hibbett, D.S., et al. «A higher level phylogenetic classification of the Fungi». Mycological Research, 111, 5, març 2007, pàg. 509–547. DOI: 10.1016/j.mycres.2007.03.004. PMID: 17572334.
  3. Smith, M. et al. «The fungus Armillaria bulbosa is among the largest and oldest living organisms». Nature, 356, 1992, pàg. 428–431. DOI: 10.1038/356428a0.

Enllaços externs

[modifica]