Reig de fageda

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaReig de fageda
Amanita muscaria
Amanita muscaria 3 vliegenzwammen op rij.jpg
Cossos fructífers d'A. muscaria en diversos estadis de creixement
Bolet
Capell

capell pla

Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni lliure

Comestibilitat

bolet tòxic

Vel

estípit amb volva i anell

Color de les espores

Color blanc

Ecologia

micoriza

Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Agaricales
Família Amanitaceae
Gènere Amanita
Espècie Amanita muscaria
(L.:Fr.) Hook.
Nomenclatura
Basiònim Agaricus muscarius
Modifica dades a Wikidata

El reig de fageda o reig bord (Amanita muscaria, del llatí muscarius -relatiu a les mosques-, per la seua propietat de paralitzar mosques) és un fong basidiomicet psicoactiu, un dels molts del gènere Amanita. Es fa en boscos de coníferes i de caducifolis, on neix cap a final d'estiu o a l'entrant de la tardor. Nadiu de les regions temperades i boreals de l'hemisferi nord, el reig bord s'ha introduït accidentalment en molts països de l'hemisferi sud, generalment com a simbiont amb plantacions de pins, i actualment és una espècie cosmopolita vertadera. S'associa amb diversos arbres caducs i coníferes. Antigament es barrejava amb llet i sucre per elaborar un producte que s'emprava per matar mosques.

Morfologia[modifica]

Lamel·les.

El barret pot arribar als 18 cm. Té les làmines molt juntes, que són amples i de color blanc. L'esporada és blanca. El peu és de color blanc bru, bulbós a la base. Té un anell ample, fràgil i membranós, de color blanc. No posseeix volva membranosa en forma de sac, sinó granulacions molt bastes en forma de quadrets.

Comestibilitat[modifica]

Contràriament a la creença popular, no es tracta d'una espècie metzinosa, però sí que és indigesta -a causa del contingut en micoatropina, que causa vòmits- i psicotròpica, a causa del contingut en muscimol i acid ibotenic. La ingestió no produeix gairebé mai intoxicacions mortals,[1] però sí que fa passar una mala estona als que l'hagin confós amb l'ou de reig, puix que en les fases primerenques s'assemblen força.

Imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Bruni, Alessandro. Farmacognosia generale e applicata (en italià). PICCIN, 1999, p. 210. ISBN 8829915009. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]