Reig de fageda
Amanita muscaria  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Cossos fructífers d'A. muscaria en diversos estadis de creixement | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Amanitaceae | ||||||||
| Gènere | Amanita | ||||||||
| Espècie | Amanita muscaria Lam., 1783 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus muscarius | ||||||||
El reig de fageda o reig bord, reig fals, reig foll, reig tinyós o reig vermell (Amanita muscaria, del llatí muscarius -relatiu a les mosques-, per la seua propietat de paralitzar mosques) és un fong basidiomicet psicoactiu, un dels molts del gènere Amanita. Es fa en boscos de coníferes i de caducifolis, on neix cap a final d'estiu o a l'entrant de la tardor. Nadiu de les regions temperades i boreals de l'hemisferi nord, el reig bord s'ha introduït accidentalment en molts països de l'hemisferi sud, generalment com a simbiont amb plantacions de pins, i actualment és una espècie cosmopolita vertadera. S'associa amb diversos arbres caducs i coníferes. Antigament es barrejava amb llet i sucre per elaborar un producte que s'emprava per matar mosques.
Morfologia[modifica]
El barret, de color vermell coral·lí o aranjat cobert d'escates blancoses pot arribar a 18 cm. Té les làmines molt juntes, que són amples i de color blanc. L'esporada és blanca. El peu és de color blanc bru, bulbós a la base. Té un anell ample, sense estries, fràgil i membranós, de color blanca. No posseeix volva membranosa en forma de sac, sinó granulacions molt barroeres en forma de quadrets.
Hàbitat[modifica]
Es troba a l'estiu en boscs de coníferes, de la plana a l'alta muntanya.
Comestibilitat[modifica]
Contràriament a la creença popular, no es tracta d'una espècie metzinosa, però sí que és indigesta -a causa del contingut en micoatropina, que causa vòmits- i psicotròpica, a causa del contingut en muscimol i acid ibotenic. La ingestió no produeix gairebé mai intoxicacions mortals,[1] però sí que fa passar una mala estona als que l'hagin confós amb l'ou de reig, puix que en les primeres fases s'assemblen força.
Imatges[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Bruni, Alessandro. Farmacognosia generale e applicata (en italià). PICCIN, 1999, p. 210. ISBN 8829915009.
Bibliografia[modifica]
- Mushrooms of Northeastern North America (1997) ISBN 0-8156-0388-6.
- Högberg O. Flugsvampen och människan (en suec) ISBN 91-7203-555-2.
- Michelot D, Melendez-Howell LM. (2003) Amanita muscaria: química, biologia, toxicologia i etnomicologia. Mycological Research 107:131–146.
- Schultes RE, Hofmann A, Rätsch C. (2001). Plants of the gods: their sacred, healing, and hallucinogenic powers (2nd ed). ISBN 0-89281-979-0
- Peter Lamborn Wilson. "Ploughing the Clouds: The Search for Irish Soma"[1]
- Hawk and Venus. Sacred Soma Shamans[2]
Enllaços externs[modifica]
- Article sobre la toxicitat d'aquesta espècie. Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. (anglès)
- Fotografies d'exemplars de reig de fageda en diferents estadis de creixença.
- Article sobre el reig bord. (anglès)
- Descripció i fotografies del reig bord. (anglès)
- Informació sobre aquest bolet. (anglès)
- Àmplia informació sobre aquest fong. Arxivat 2007-03-16 a Wayback Machine. (anglès)
- Article que suggereix que les modernes tradicions nadalenques són basades en l'ús d'aquest fong per xamans antics. (anglès)
- Videoclip sobre el reig de fageda.