Porífers

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Porífer)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPorífers
Porifera Modifica el valor a Wikidata
Vaasspons2.jpg
Xestospongia testudinaria Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumPorifera Modifica el valor a Wikidata
Grant, 1836
Classes

Els porífers (Porifera) o esponges són un clade d'animals basals. Es tracta d'organismes multicel·lulars amb el cos ple de porus i canals que permeten que l'aigua circuli a través seu i es componen d'una capa de mesoglea (un teixit de consistència gelatinosa) encaixada entre dues capes fines de cèl·lules.

Tenen cèl·lules no especialitzades que es poden transformar en altres tipus de cèl·lules, canvi sovint associat a una migració entre les capes principals i la mesoglea. Com que manquen de sistema nerviós, aparell digestiu i sistema circulatori, els cal un flux constant d'aigua a través del cos per obtenir els nutrients i l'oxigen que necessiten i eliminar els residus que generen.

La majoria dels científics creuen que els porífers foren el primer grup a separar-se de l'arbre evolutiu sorgit de l'últim avantpassat comú de tots els animals, cosa que en fa el tàxon germà de tots els altres animals.[2]

Etimologia[modifica]

La paraula «esponja» deriva del mot italià spongia i, en última instància, del mot grec σπογγιά (sponguià), tots amb el mateix significat. L'ús d'aquest terme en català es remunta al segle xiv.[3] El nom científic «Porifera» significa 'portadors de porus' en llatí i es refereix a la gran abundància de porus que presenten aquests animals.[4]

Història[modifica]

Les esponges eren ja utilitzades pels grecs, que en les tèbies aigües de l'arxipèlag hel·lènic, des de temps immemorial, es van dedicar a la seva pesca, en què van arribar a ser molt hàbils. No sols les utilitzaven en la higiene personal, sinó també per a folrar per dins els cascos de bronze i pesants armadures de guerra. Aristòtil, tres segles abans de Crist, esmenta ja en els seus escrits alguns d'aquests éssers, dels quals va fer interessants observacions.

La classificació d'aquest grup dins del món animal o vegetal va constituir un veritable problema per als científics, ja que en trobar iode en el seu cos es creia que eren vegetals. Fins ben entrat el segle xviii, l'origen de les esponges es va justificar de diverses maneres, primer com a escuma de mar solidificada, després com nius de certs animals marins o com a plantes.

Va ser l'anglès John Ellis, el 1786, qui va resoldre definitivament l'enigma, declarant que les esponges són, de fet, membres del regne animal. Ellis va observar els moviments de retracció i expansió dels porus del cos de l'esponja, així com els corrents d'aigua que els travessen el cos.

No obstant això, a les esponges, els manquen algunes característiques dels animals típics: no tenen teixits totalment diferenciats. En certa manera, es podrien considerar equivalents a colònies de cèl·lules on cadascuna continua alimentant-se per si mateixa.

Característiques generals[modifica]

Les esponges presenten cambres interiors revestides de coanòcits, cèl·lules que contenen un llarg flagel i un collar.[5] Aquestes cèl·lules fagociten les partícules alimentàries de l'aigua que flueix a través del cos de l'esponja i del seu sistema de canals, impulsada per incomptables sacsejades dels flagels.

Les colònies d'animals que no es desplacen en el mar necessiten que els corrents portin partícules alimentàries fins a la proximitat dels seus òrgans de captura, com els flagels o tentacles. Però les esponges, gràcies a les cèl·lules que produeixen aquest corrent d'aigua en el seu interior, poden viure també en aigües quietes, amb l'única condició que continguin substàncies nutritives.

El bombament de la colònia aporta, sense parar, aigua nova que, amb les seves partícules en suspensió, travessa el cos de l'esponja pels milers de porus que presenten, i arriba a les cèl·lules. Aquestes aprofiten l'oxigen dissolt en l'aigua i, a més a més, capturen l'aliment. Després, l'aigua és llançada una altra vegada cap a fora per l'òscul, i arrossega els materials de desfeta i diòxid de carboni produïts per l'esponja.

Reproducció[modifica]

Les esponges presenten dos tipus de reproducció: sexual i asexual.

  • Reproducció sexual. Els òvuls i els espermatozoides es produeixen a partir de determinades cèl·lules dels mesènquima. Els espermatozoides són expulsats per l'òscul en grans quantitats, i poden penetrar en una altra esponja arrossegats pel corrent d'aigua. Una vegada dintre, arriben fins als òvuls i es produeix la fecundació. Els zigots es transformen en larves ciliades que són alliberades a l'aigua, on podran transformar-se en esponges adultes després de fixar-se a un substrat.
  • Reproducció asexual. La reproducció asexual es produeix per la separació de fragments de l'esponja, que es dispersen en l'aigua i posteriorment es converteixen en esponges individuals.

Fisiologia[modifica]

Les esponges no tenen aparell digestiu, ni circulatori, ni respiratori. L'oxigen arriba directament a les cèl·lules per difusió. Les substàncies residuals són expulsades lliurement, a través de la paret o per l'obertura que tenen en un extrem anomenada òscul.

El moviment dels flagels dels coanòcits produeix un flux d'aigua que entra pels porus, passa a la cavitat central o atri i surt per l'òscul.

Les partícules orgàniques que hi ha en suspensió en l'aigua són atrapades i digerides pels coanòcits i les cèl·lules fagocitàries que recobreixen els canals de les esponges. Les substàncies resultants d'aquesta digestió poden passar al mesènquima i alimentar altres cèl·lules.

Varietats d'esponges

Classificació[modifica]

Les esponges es distribuïen tradicionalment en tres classes: esponges calcàries (Calcarea), esponges de vidre (Hexactinellida) i demosponges (Demospongiae). Tot i això, els estudis han demostrat que Homoscleromorpha, un grup que es classificava dins de Demospongiae, està en realitat filogenèticament ben separat.[6] Per tant, recentment han estat reconeguts com la quatre classe d'esponges actuals més una classe extinta.[7][8]

Filogènesi[modifica]

Les esponges han estat considerades històricament com un grup monofilètic per la seva morfologia i característiques comunes. L'era de l'estudi molecular va desafiar aquesta visió al proposar que Porifera era parafilètic, suggerint que els animals ancestrals van ser esponges; però, estudis de filogènia molecular més profunds reconsideren la monofília de les esponges.[9] Actualment[Quan?] es considera que les esponges tindrien les següents relacions:[10]

Porifera
Silicea

 Demospongiae



 Hexactinellida





 Calcarea



 Homoscleromorpha




Referències[modifica]

  1. «Síntesi dels esdeveniments geològics a Catalunya». Atles geològic de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2010. [Consulta: 22 març 2022].
  2. Klautau i Russo, 2016, p. 3 i 4.
  3. «esponja». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 març 2022].
  4. Michelena, Lluch i Baixeras, 2004, p. 57.
  5. Díaz i Santos, 1998, p. 89.
  6. Bergquist, 1978, p. 153–154.
  7. «Molecular phylogeny restores the supra-generic subdivision of homoscleromorph sponges (Porifera, Homoscleromorpha)». PLOS ONE, 5, 12, desembre 2010, pàg. e14290. Bibcode: 2010PLoSO...514290G. DOI: 10.1371/journal.pone.0014290. PMC: 3001884. PMID: 21179486.
  8. «No longer Demospongiae: Homoscleromorpha formal nomination as a fourth class of Porifera». Hydrobiologia, 687, maig 2012, pàg. 3–10. DOI: 10.1007/s10750-011-0842-x.
  9. Philippe H. et al. 2009, Phylogenomics revives traditional views on deep animal relationships. Curr Biol. 2009 Apr 28;19(8):706-12. doi: 10.1016/j.cub.2009.02.052. Epub 2009 Apr 2.
  10. G. Wörheide et al- 2012, Deep Phylogeny and Evolution of Sponges (Phylum Porifera) Advances in Marine Biology, Volume 61 # 2012 Elsevier Ltd ISSN 0065-2881, DOI: 10.1016/B978-0-12-387787-1.00007-6

Bibliografia[modifica]

  • Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2. 
  • Klautau, M.; Russo, C. A. M. «Metazoans, Origins of». A: Kliman, R. M. Encyclopedia of Evolutionary Biology (en anglès). Volum 3. Academic Press, 2016, p. 1-6. DOI 10.1016/B978-0-12-800049-6.00270-5. ISBN 9780128004265. 
  • Michelena, J. M.; Lluch, J.; Baixeras, J. Fonaments de zoologia. Publicacions de la Universitat de València, 2004. ISBN 9788437058580. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porífers