Camperol dels carrers

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaCamperol dels carrers
Agaricus bitorquis
Agaricus.bitorquis.nathan.jpg
Bolet
Píleu

[[Píleu|capell convex simple Tradueix]]

Himenòfor

[[Himenòfor|làmina Tradueix]]

Làmina

[[Làmina (micologia)|himeni lliure Tradueix]]

Edibilitat

[[Gastronomia dels bolets|excel·lent comestible Tradueix]]

Estípit

[[Estípit (micologia)|estípit anellat Tradueix]]

Color de les espores

[[d:Q594187|marró Tradueix]]

Ecologia

[[sapròfit Tradueix]]

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAgaricaceae
GènereAgaricus
EspècieAgaricus bitorquis
Modifica dades a Wikidata

El camperol dels carrers (Agaricus bitorquis, bitorquis vol dir "dos collarets", ja que en llatí bis significa "doble" i torquis "collar", i és una al·lusió clara a l'anell doble que guarneix el peu d'aquest bolet) és un bolet robust que té la capacitat d'aixecar el terreny, per dur i compacte que sigui, quan creix i surt enfora.

Morfologia[modifica]

  • El barret, que pot fer fins a quinze cm de rotllana, és molt carnós, blanc de jove i grogueja quan envelleix.
  • Porta làmines blanques que passen a rosades i a color xocolata, segons quin sigui el punt de maduració de les espores.
  • El peu és més aviat curt i rabassut i està guarnit amb un anell doble, la part més externa i més baixa del qual pot prendre la forma d'una beina ascendent. Tant el peu com l'anell són blancs amb taques de color ocre, de fet, com tot el bolet.
  • La carn és ferma, blanca o rosada, amb suau olor i gust d'avellana. Segons on se'l cull, si s'olora de seguida, de vegades fa més olor d'asfalt que de bolet.

Hàbitat[modifica]

Surt sobretot en terreny compactats i té una certa tendència a defugir el bosc. És corrent veure'l en terrenys endurits i camins molt trepitjats, fins i tot a les vores dels carrers, ni que siguin asfaltats. Hi ha qui diu que també aixeca el paviment de les carreteres, per sota de les quals discorre el seu miceli.

Comestibilitat[modifica]

És un bon comestible que convé coure bé a fi d'estovar-ne la carn, de gust molt semblant al xampinyó conreat, però més intens.[1]

Referències[modifica]

  1. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 152-153.

Enllaços externs[modifica]