Camperol dels carrers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula taxonòmica Camperol dels carrers
Agaricus bitorquis
Agaricus.bitorquis.nathan.jpg
Bolet
Tipus d'himeni làmina
Forma del cap del bolet capell convex simple
Accessori de l'himeni himeni lliure
Caràcter d'estípit estípit anellat
Color de les espores marró
Tipus ecològic de bolet sapròfit
Edibilitat choice mushroom
Taxonomia
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Agaricales
Família Agaricaceae
Gènere Agaricus
Espècie Agaricus bitorquis
(Quélet) Sacc.
Modifica dades a Wikidata

El camperol dels carrers (Agaricus bitorquis, bitorquis vol dir "dos collarets", ja que en llatí bis significa "doble" i torquis "collar", i és una al·lusió clara a l'anell doble que guarneix el peu d'aquest bolet) és un bolet robust que té la capacitat d'aixecar el terreny, per dur i compacte que sigui, quan creix i surt enfora.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • El barret, que pot fer fins a quinze cm de rotllana, és molt carnós, blanc de jove i grogueja quan envelleix.
  • Porta làmines blanques que passen a rosades i a color xocolata, segons quin sigui el punt de maduració de les espores.
  • El peu és més aviat curt i rabassut i està guarnit amb un anell doble, la part més externa i més baixa del qual pot prendre la forma d'una beina ascendent. Tant el peu com l'anell són blancs amb taques de color ocre, de fet, com tot el bolet.
  • La carn és ferma, blanca o rosada, amb suau olor i gust d'avellana. Segons on se'l cull, si s'olora de seguida, de vegades fa més olor d'asfalt que de bolet.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Surt sobretot en terreny compactats i té una certa tendència a defugir el bosc. És corrent veure'l en terrenys endurits i camins molt trepitjats, fins i tot a les vores dels carrers, ni que siguin asfaltats. Hi ha qui diu que també aixeca el paviment de les carreteres, per sota de les quals discorre el seu miceli.

Comestibilitat[modifica | modifica el codi]

És un bon comestible que convé coure bé a fi d'estovar-ne la carn, de gust molt semblant al xampinyó conreat, però més intens.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 152-153.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]