Camí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Camí (desambiguació)».
Camí de carro al "Pas de Sant Gotard", per Rudolf Koller.

Un camí o pista és una via amb un ferm de terra o pedra utilitzada per al transport, que creua zones de terreny pla o muntanyós. En el llenguatge comú es pot tractar de vies de transport heterogènies pel que fa a la seva grandària que varien des d'un simple corriol que amb prou feines permet el pas d'una sola fila de persones, fins a pistes anivellades que permeten el pas de vehicles motoritzats. En essència es diferencien dels senders en l'amplària (hi ha de passar un carro) i en el traçat quan han de salvar un obstacle (pujar una muntanya o superar un coll de muntanya), ja que han d'anar traçant corbes per tal de disminuir el pendent perquè hi pugui pujar un carro amb certa càrrega. De vegades creuen terrenys abundants en pastures, i llavors són també adequats per al pas dels ramats, especialment si es practica algun tipus de transhumància.[1] Alguns permeten el pas de vehicles motoritzats, encara que les carreteres estan millor condicionades per al trànsit de vehicles de motor per la presència de paviment. Si el terra és tou, el pas repetit de les rodes del carros sobre el terra hi sol marcar les roderes que, un cop encetades, són seguides per tots els carros, arribant de vegades a ser bastant profundes.

Els camins de carro o carreters són els camins que permeten el pas d'un carro i en general de qualsevol vehicle amb eixos. Aquests generalment connecten entre ells els masos, cases aïllades, camps de conreu i els pobles petits de les zones rurals, i es consideren camins terciaris. Els camins de ferradura, també dits camins de muntanya, d'animal, de tres peus o morralers, són aquells relativament estrets, pels quals poden transitar bèsties però no carros. Solen ser estrets, amb corbes tancades, amb els pendents més pronunciats que els altres camins. A més, el més normal és que tinguin guals en lloc de ponts per a passar els rius, llevat que hagin de creuar gorges molt profundes. Pel que fa a les limitacions estacionals, poden ser de "tota estació" o només de "temporada" si queden coberts per la neu a l'hivern.

Impactes ambientals[modifica | modifica el codi]

Els camins rurals, com pràcticament totes les intervencions humanes, produeixen una sèrie d'impactes ambientals. A més dels efectes directes que ocorren tant en el lloc de la construcció com als voltants de la via de circulació, en produeixen d'indirectes a la regió per on passen. Sovint, aquests impactes indirectes són molt més grans que els directes.

Impactes directes[modifica | modifica el codi]

Camí carreter a Namíbia

El principal impacte ambiental directe que s'associa amb els camins rurals, és l'erosió. En efecte, en zones costerudes i amb moltes precipitacions és freqüent que el mal manteniment del sistema de drenatge provoqui inundacions locals i erosió a les vores i al mig del camí. D'altra banda, en zones planes, pot tallar el flux natural de l'aigua. El manteniment adequat dels camins és essencial per evitar els problemes ambientals i socioeconòmics.

Un altre és la contaminació associada a la producció de pols, que pot perjudicar els cultius veïns i ser fins i tot nociva per a la salut. D'altra banda el soroll causat pel trànsit també pot tenir efectes adversos per als éssers humans i animals.

També poden provocar contaminació de l'aigua i del sòl els tractaments químics en els marges del camí o en la via mateixa, per controlar la proliferació d'herba i la pols.

Impactes indirectes[modifica | modifica el codi]

La construcció dels camins de penetració en les àrees remotes fomenta la migració cap als territoris veïns i indueix models d'ús del terreny i d'explotació dels recursos que són extremadament difícils de manejar o controlar. Els resultats poden ser:

  • El trastorn sever dels pobles indígenes;
  • La transformació del bosc a terrenys de pasturatge;
  • La invasió de les males herbes i la degradació de la terra, produint l'abandó de la zona.

Ubicació del camí[modifica | modifica el codi]

La ubicació del camí constitueix la decisió més crítica respecte a la seva construcció, ja que determinarà el tipus i la magnitud dels seus impactes ambientals i socials. Els camins rurals que més afecten l'entorn són els que:

  • Travessen les terres dels pobles indígenes, o terrenys silvestres crítics;
  • Alteren l'equilibri natural en zones amb potencials perills naturals; àrees que constitueixen els hàbitats de la fauna silvestre, i,
  • Els que s'endinsen en àrees no idònies per als canvis d'ús del sòl.
Camí de la Vileta de Serradui a Riguala. Després pel Coll de Vent arribem dalt de la serra de Sis, dins del terme d'Isàvena

Impactes socials positius[modifica | modifica el codi]

La construcció d'un camí pot portar una multitud de beneficis per als habitants locals, com per exemple:

  • Millor accés als mercats;
  • Més serveis associats amb el benestar, com ara electricitat, aigua potable, serveis d'extensió, sistemes de crèdit, serveis de salut i educació; estímul a les agroindústries;
  • Augment del valor dels terrenys pròxims a causa l'ús més intensiu de la terra;
  • Més oportunitats d'ocupació.
  • Canvis en els usos i mètodes agrícoles que comporten un increment de la producció i permeten superar l'agricultura de subsistència amb excedents per a la venda i augment de prosperitat dels pobles.

Impactes socials negatius[modifica | modifica el codi]

Els principals inconvenients que solen presentar-se a causa de la construcció o modificació substancial de la xarxa de camins rurals són:

  • Sovint, pugen els arrendaments o canvia la propietat o els drets d'utilització dels recursos, de les classes pobres a les més riques;
  • Pot afectar negativament a les minories ètniques, que sovint han subsistit gràcies a un cert nivell d'aïllament geogràfi i polític de la resta del país.

Camins destacats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Marisa Ruiz-Gálvez Priego. La Europa atlántica en la Edad del Bronce: un viaje a las raíces de la Europa occidental. Editorial Critica, 1998, p. 96–. ISBN 978-84-7423-906-5 [Consulta: 8 novembre del 2011]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camí Modifica l'enllaç a Wikidata