Bromosa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaBromosa
Clitocybe nebularis
Clitocybe Nebularis.JPG
Clitocybe nebularisII.JPG
Bolet
Capell

capell convex simple

Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni decurrent

Comestibilitat

comestible amb precaució

Vel

estípit nuu

Color de les espores

Color crema

Ecologia

sapròfit

Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Agaricales
Família Tricholomataceae
Gènere Clitocybe
Espècie Clitocybe nebularis
(Batsch) P. Kumm. 1871[1]
Nomenclatura
Sinònims
  • Agaricus nebularis Batsch 1789
  • Agaricus pileolarius Bull. 1789
  • Agaricus pileolarius var. pileolarius Bull. 1789
  • Clitocybe alba (Bataille) Singer 1951
  • Clitocybe nebularis var. alba Bataille 1911
  • Clitocybe pileolaris (Bull.) Murrill 1915
  • Gymnopus nebularis (Batsch) Gray 1821
  • Lepista nebularis (Fr.) Harmaja 1974[1]
Modifica dades a Wikidata

La bromosa (Clitocybe nebularis, del llatí nebula -núvol, boira-, ja que fa referència al color grisenc i trist d'aquest bolet) és un bolet que conté una substància anomenada nebularina, de propietats antibiòtiques i que pot ser la causant de la seua toxicitat. La nebularina és soluble en aigua i això explica la conveniència de bullir les bromoses i llençar l'aigua resultant de la cocció.

Morfologia[modifica]

  • És un bolet que es pot fer molt gros, fins a 12 cm d'alçària i un pam de ròdol del barret. És molsut i de carn ferma i dura que fa una olor especial, potser de florit, difícil de trobar-li parió, però no gaire agradable.
  • El barret comença cònic i segueix el procés típic d'obrir-se, aplanar-se i prendre forma d'embut, segons que passa el temps.
  • El peu és gruixut, més ample a sota i més prim al capdamunt.
  • Tot el bolet pren una coloració grisenca, més o menys esblanqueïda (de vegades es troben bromoses amb tonalitats ocràcies, brunes o que són gairebé blancs), i la part central del barret sol ser més fosca.
  • Les làmines, decurrents pel peu, tiren a color crema rosat.

Hàbitat[modifica]

Surt en boscos de tota mena durant la temporada de tardor.

Comestibilitat[modifica]

És comestible (de gran estima per a alguns i completament rebutjable per altres) però també motiu de controvèrsia entre els cercadors de bolets. Si més no, cal advertir que sol ser indigest i que no convé menjar-ne massa de seguits, que cal coure'l bé, millor a banda del guisat, i llençar l'aigua on s'ha cuit, i insistir, com sempre, que només s'han de fer servir les bromoses joves i sanes.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Catalogue of Life (anglès)


Bibliografia[modifica]

  • Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 130-131.
  • Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
  • Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
  • Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
  • Peter Jordan, Steven Wheeler: Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0.
  • G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
  • Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons(Bordas, 1970) - ISBN 2-04-007940-8.
  • Larousse des champignons, edició de l'any 2004 sota la direcció de Guy Redeuilh- ISBN 2-03-560338-2.


Enllaços externs[modifica]