Clitocybe

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuClitocybe modifica
Clitocybe.diatreta.-.lindsey.jpg
Clitocybe diatreta
Clitocybe candicans - Lindsey.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaTricholomataceae
GènereClitocybe modifica
(Fr.) Staude[1][2]
Tipus taxonòmicClitocybe nebularis

Clitocybe és un gènere de bolets pertanyent a la família de les tricolomatàcies.[3] Clitocybe vol dir en grec "cap inclinat". Són fongs bàsicament sapròfits, descomponedors de la fullaraca dels boscos. Té el barret deprimit o en forma d'embut, amb el marge involut, de vegades estriat. Les làmines són més o menys arquejades, decurrents, primes, denses i, generalment, pàl·lides. Les espores blanques, roses o grogues.[4] Poques espècies d'aquest gènere es consideren comestibles i moltes altres són verinoses car contenen muscarina en grans quantitats (com ara, Clitocybe dealbata i Clitocybe rivolusa, les quals han causat morts). Distingir entre les diferents espècies no resulta possible per als que no en són experts, ja que cal analitzar-ne els trets a través del microscopi. Per això, i amb l'excepció d'unes poques espècies molt característiques, el fongs d'aquest gènere rarament es cullen per a consumir-los. També, la ingestió d'altres dues espècies, Clitocybe acromelalga del Japó,[5] i Clitocybe amoenolens de França,[6] ha portat a intoxicació severa amb eritromelàlgia.[7]

Espècies[modifica]

Recentment, estudis moleculars han mostrat que aquest gènere és polifilètic,[8] per la qual cosa la seva taxonomia es troba, encara, en procés de revisió.

Referències[modifica]

  1. Staude F.. Die Schwämme Mitteldeutschlands, in besondere des Herzogthums (en alemany), 1857, p. 1–150. 
  2. uBio (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. «clitocibe». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Ichimura, J «A new poisonous mushroom». Bot Gaz (Tokyo), 65, 1918, pàg. 10911.
  6. Saviuc PF, Danel VC, Moreau PA, Guez DR, Claustre AM, Carpentier PH, Mallaret MP, Ducluzeau R «Erythromelalgia and mushroom poisoning». J. Toxicol Clin Toxicol, 39, 4, 2001, pàg. 403–07. DOI: 10.1081/CLT-100105162.
  7. Diaz, James H. «Syndromic diagnosis and management of confirmed mushroom poisonings». Critical Care Medicine, 33, 2, 2005, pàg. 427–36. DOI: 10.1097/01.CCM.0000153531.69448.49. PMID: 15699849.
  8. Redhead, S.A. et al. «Phylogeny of agarics: partial systematics solutions for core omphalinoid genera in the Agaricales (euagarics)». Mycotaxon, 83, 2002a, pàg. 19–57.
  9. BioLib (anglès)
  10. Catalogue of Life (anglès)
  11. StrainInfo (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Bigelow, H.E., 1982. North American Species of Clitocybe. Part I. J. Cramer: Vaduz,Liechtenstein.
  • Bigelow, H.E., 1985. North American Species of Clitocybe. Part II. J. Cramer: Berlín, Alemanya.
  • Shaffer, R.L., 1982. Hymenomycetes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 1. McGraw-Hill, Nova York:248-256.

Enllaços externs[modifica]