Pebrassa vellutada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPebrassa vellutada
Lactarius vellereus
Lactarius vellereus.jpg
Lactarius-vellereus-11-X-2007-063.jpg
Exemplar fotografiat a Brandenburg.
Bolet
Píleu

Capell aplanat deprimit

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni decurrent

Edibilitat

Bolet no comestible

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Blanc

Ecologia

Micoriza

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius
EspècieLactarius vellereus
(Fr.) Fr., 1838[1]
Nomenclatura
Basiònim Agaricus vellereus Tradueix
Sinònim taxonòmic
  • Agaricus vellereus Fr., 1821
  • Agaricus vellereus var. vellereus Fr., 1821
  • Lactarius albivellus Romagn., 1980
  • Lactarius vellereus var. vellereus (Fr.) Fr., 1838
  • Lactarius vellereus var. velutinus (Bertill.) Bataille, 1908
  • Lactarius velutinus Bertill.
  • Lactifluus vellereus (Fr.) Kuntze, 1891[2]
Modifica les dades a Wikidata
Pebrassa vellutada
Exemplar trobat a Bèlgica.
Exemplar fotografiat a Brandenburg.

La pebrassa vellutada, el pebràs lleter o el terrandòs ver (Lactarius vellereus) és un bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Descripció[modifica]

  • Barret adult de color blanc de 10 a 25 cm de diàmetre, amb clara depressió central, en forma d'embut.
  • Superfície vellutada, de blanca a cremosa.
  • Làmines espaiades, de color blanc al principi però que enfosqueixen a poc a poc fins a prendre un color ocre a la maduresa.
  • Cama curta (entre 4 i 7 cm de longitud), de 2-4 cm de diàmetre i del mateix color del barret. Més estreta a la base.
  • Carn de sabor coent, compacta i blanca. Pren un color groguenc en contacte amb l'aire.
  • Làtex blanc i de sabor coent (n'hi ha prou amb una sola gota sobre la punta de la llengua per irritar les mucoses de la boca).
  • Esporada blanca.[3][4][5][6]

Varietats[modifica]

  • Lactarius vellereus var. hometii (Gillet) Boud
  • Lactarius vellereus var. quéletii J. Blum
  • Lactarius vellereus var. vellereus (Fr.) Fr., 1838[7]

Hàbitat[modifica]

Fructifica a la tardor a tota mena de boscos, sobretot a prop de planifolis (principalment, faigs) i de coníferes.[8][9]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Europa i Nord-amèrica.[10]

Comestibilitat[modifica]

És un bolet comestible (sempre que s'hagi eliminat el làtex per cocció) però de poca qualitat a causa del seu sabor acre. Tanmateix, a Rússia es consumeix rostit.[11][12]

Espècies semblants[modifica]

Es pot confondre amb Lactarius bertillonii però se'n diferencia perquè, aquest darrer, té un làtex que aviat vira a groc i és d'una picantor gairebé insuportable.[8]

Referències[modifica]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 62.
  4. Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA., (1984). Guías de Naturaleza Blume: Setas. Barcelona: Blume. p. 170. ISBN 84-87535-11-9.
  5. Sociedad Micológica de Madrid (castellà)
  6. RedNaturaleza (castellà)
  7. BioLib (anglès)
  8. 8,0 8,1 Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia.
  9. Roger Phillips, (2006). Mushrooms. Pan MacMillan. ISBN 0-330-44237-6.
  10. RogersMushrooms (anglès)
  11. Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA., (1984). Guías de Naturaleza Blume: Setas.
  12. isona.org (català)


Bibliografia[modifica]

  • Vidal J.M., Pérez-De-Gregorio M.A., Ginès C, Puigvert J, Carbó J, Torrent A.: Bolets de les comarques gironines. Ed. Caixa de Girona, 1996, Girona.
  • Régis Courtecuisse, Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestlé, 1994-2000).
  • Marcel Bon: Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004).
  • Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
  • Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
  • Thomas Laessoe, Anna Del Conte : L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
  • G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
  • Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8.


Enllaços externs[modifica]