Vés al contingut

Pebrassa vellutada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPebrassa vellutada
Lactarius vellereus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius
EspècieLactarius vellereus Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1838
Nomenclatura
BasiònimAgaricus vellereus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Agaricus vellereus Fr., 1821
  • Agaricus vellereus var. vellereus Fr., 1821
  • Lactarius albivellus Romagn., 1980
  • Lactarius vellereus var. vellereus (Fr.) Fr., 1838
  • Lactarius vellereus var. velutinus (Bertill.) Bataille, 1908
  • Lactarius velutinus Bertill.
  • Lactifluus vellereus (Fr.) Kuntze, 1891[1]
Exemplar trobat a Bèlgica.
Exemplar fotografiat a Brandenburg.

La pebrassa vellutada, el pebràs lleter o el terrandòs ver (Lactarius vellereus) és un bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Descripció

[modifica]
  • Barret adult de color blanc de 10 a 25 cm de diàmetre, amb clara depressió central, en forma d'embut.
  • Superfície vellutada, de blanca a cremosa.
  • Làmines espaiades, de color blanc al principi però que enfosqueixen a poc a poc fins a prendre un color ocre a la maduresa.
  • Cama curta (entre 4 i 7 cm de longitud), de 2-4 cm de diàmetre i del mateix color del barret. Més estreta a la base.
  • Carn de sabor coent, compacta i blanca. Pren un color groguenc en contacte amb l'aire.
  • Làtex blanc i de sabor coent (n'hi ha prou amb una sola gota sobre la punta de la llengua per irritar les mucoses de la boca).
  • Esporada blanca.[2][3][4][5]

Varietats

[modifica]
  • Lactarius vellereus var. hometii (Gillet) Boud
  • Lactarius vellereus var. quéletii J. Blum
  • Lactarius vellereus var. vellereus (Fr.) Fr., 1838[6]

Hàbitat

[modifica]

Fructifica a la tardor a tota mena de boscos, sobretot a prop de planifolis (principalment, faigs) i de coníferes.[7][8]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a Europa i Nord-amèrica.[9]

Comestibilitat

[modifica]

És un bolet comestible (sempre que s'hagi eliminat el làtex per cocció) però de poca qualitat a causa del seu sabor acre. Tanmateix, a Rússia es consumeix rostit.[10][11]

Espècies semblants

[modifica]

Es pot confondre amb Lactarius bertillonii però se'n diferencia perquè, aquest darrer, té un làtex que aviat vira a groc i és d'una picantor gairebé insuportable.[7]

Referències

[modifica]
  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 62.
  3. Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA., (1984). Guías de Naturaleza Blume: Setas. Barcelona: Blume. p. 170. ISBN 84-87535-11-9
  4. Sociedad Micológica de Madrid (castellà)
  5. RedNaturaleza (castellà)
  6. BioLib (anglès)
  7. 7,0 7,1 Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia.
  8. Roger Phillips, (2006). Mushrooms. Pan MacMillan. ISBN 0-330-44237-6
  9. RogersMushrooms Arxivat 2006-10-22 a Wayback Machine. (anglès)
  10. Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA., (1984). Guías de Naturaleza Blume: Setas.
  11. isona.org (català)

Bibliografia

[modifica]
  • Vidal J.M., Pérez-De-Gregorio M.A., Ginès C, Puigvert J, Carbó J, Torrent A.: Bolets de les comarques gironines. Ed. Caixa de Girona, 1996, Girona.
  • Régis Courtecuisse, Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestlé, 1994-2000).
  • Marcel Bon: Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004).
  • Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
  • Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
  • Thomas Laessoe, Anna Del Conte : L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
  • G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
  • Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8.

Enllaços externs

[modifica]