Lactari

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuLactari
Lactarius Modifica el valor a Wikidata
Lactarius vietus041031w.jpg
Lactarius vietus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius Modifica el valor a Wikidata
Pers., 1797
Tipus taxonòmicLactarius piperatus
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum, orthographia conservanda (en) Tradueix i typus conservandus Modifica el valor a Wikidata
Ortografia originalLactaria Modifica el valor a Wikidata

Els lactaris (Lactarius) constitueixen un gènere de bolets micorrizògens pertanyent a la família de les russulàcies i descrit per Christian Hendrik Persoon el 1797, al qual pertany els rovellons i els pinetells (com ara, el rovelló -Lactarius sanguifluus-, Lactarius vinosus, el pinetell -Lactarius deliciosus- i el pinetell d'avet -Lactarius salmonicolor-).[1]

Etimologia[modifica]

Del llatí lac, lactis (llet).[2]

Descripció[modifica]

  • Capell sovint deprimit o en forma d'embut quan és vell.
  • Tenen la carn dura, granelluda, no és fibrosa, es trenca bruscament com un bastonet de pa i s'engruna entre els dits.
  • Les làmines, sovint, són decurrents.
  • L'estípit i el capell sovint mostren punts ovals de base plana (estrobículs).
  • Exsuden una mena de làtex que flueix per les ferides de les làmines quan es trenquen amb l'ungla i de la carn quan es talla. El color viu d'aquest làtex diferencia unes espècies de les altres, però tots són comestibles apreciats i no es poden confondre amb espècies rebutjables que tenen sempre el làtex blanc o grogós (aquest líquid pot ésser de color taronja, vermell, lila, blanc o groc, i pot desenvolupar el seu color final només després d'haver estat exposat a l'aire).[3][4][5]

Hàbitat[modifica]

Viuen associats, sobretot, als pins. Els rovellons són propis de les pinedes de terra baixa i defugen el fred de les muntanyes altes. En canvi, els pinetells es troben des de terra baixa fins a l'alta muntanya, on apareixen ja en ple estiu.[6]

Comestibilitat[modifica]

Els lactaris de làtex acolorit són els bolets més apreciats i de més tradició als Països Catalans. Són adequats per a cuinar a la brasa, al forn o fregits amb poc oli, sempre sense coure'ls gaire. No són apropiats per a guisar.[6]

Espècies[modifica]

Observacions[modifica]

Alguns d'aquests bolets es troben, de vegades, parasitats per un altre bolet microscòpic (Hypomyces lactifluorum) que esblanqueeix i endureix les làmines. En aquest estat s'anomenen rovelloles o mare de rovelló, i també són comestibles (encara que pot ésser coent si l'hoste és una espècie com Lactarius piperatus).[6][5]

Referències[modifica]

  1. Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. MiniGuiesNatura. Ed. Pòrtic, Barcelona, 2003. ISBN 84-7306-874-2. Pàg. 38.
  2. AsturNatura (castellà)
  3. MushroomExpert.Com (anglès)
  4. «lactari». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 ZipCodeZoo (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. Pàg. 39.
  7. BioLib (anglès)
  8. Catalogue of Life (anglès)
  9. StrainInfo (anglès)

Enllaços externs[modifica]