Rovelló

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Rovelló (desambiguació)».
No s'ha de confondre amb Pinetell.
Infotaula taxonòmicaRovelló
Lactarius sanguifluus
Lactarius sanguifluus 64507.jpg
Bolet
Píleu

[[Píleu|capell aplanat deprimit Tradueix]]

Himenòfor

[[Himenòfor|làmina Tradueix]]

Làmina

[[Làmina (micologia)|himeni decurrent Tradueix]]

Edibilitat

[[Gastronomia dels bolets|excel·lent comestible Tradueix]]

Estípit

[[Estípit (micologia)|estípit nuu Tradueix]]

Color de les espores

[[d:Q594187|bronzejat Tradueix]]

Ecologia

[[micoriza Tradueix]]

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius
EspècieLactarius sanguifluus
Modifica dades a Wikidata
Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana

El rovelló,[1] esclata-sang,[1] pebràs,[1] pinenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius: que té llet; sanguifluus: que raja sang.), és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a Balears i Catalunya. Sovint s'anomena rovelló un altre bolet del mateix gènere: el pinetell (Lactarius deliciosus), també molt apreciat gastronòmicament. Alhora a vegades també es diu pinetell a aquest bolet. Ambdós són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles més coneguts a Catalunya. De la mare del Rovelló se'n pot dir Potifler, o simplement Mare del Rovelló.

No s'han de confondre amb la Lleterola de llet groga (Lactarius chrysorrheus), bolet no comestible, aparentment com el rovelló però més petit i amb un color més clar i que quan es trenca en surt llet blanca.

Descripció[modifica]

El Lactarius sanguifluus es caracteritza per desprendre, quan es talla, un poc de líquid de color vinós que podria semblar sang o òxid (rovell) que en poc temps es torna de color verdós. D'aquí el nom amb què se'l coneix. Els bolets més joves tenen el barret convex, però a mesura que creix, s'aplana i acaba en forma d'embut. Les làmines són fines, atapeïdes i decurrents pel peu. El peu, rabassut, sol estar tacat.

No el confongueu amb la cabra, bolet no comestible.

Gastronomia[modifica]

El làtex, si se n'han menjat força, pot acolorir l'orina però no té cap efecte nociu. Tradicionalment, la seua recolecció era una activitat de temporada i d'importància reduïda, reservada a la gent que vivia a les serranies. Actualment, però, ha esdevingut una espècie d'esport de als pobles de muntanya.[2]

Hàbitat[modifica]

Es fa en pinedes de sòl calcari sobretot a la regió mediterrània, mentre que el pinetell es fa a tota Europa. Vol la calor i és propi de boscos assolellats i de terres baixes. El L. sanguifluus es va fent més rar a mesura que augmenta l'altitud i el L. deliciosus és més freqüent a terra baixa i a les obagues. La dependència que tenen els pins respecte a les micorizes (hifes o filaments dels fongs que proporcionen aigua amb sals minerals a canvi d'aliment) és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats.

Les rovelloneres són llocs on solen sortir els bolets de forma abundant per ser llocs on hi ha un extens miceli ocupant el substrat i que cada temporada "floreix" amb els cobdiciats bolets.

Quan el bolet ha estat envaït pel paràsit Hypomyces lateritius i ha quedat desproveït de làmines llavors s'anomena rovellona, rovellola o mare de rovelló.

Hi ha d'altres bolets emparentats que contenen el nom rovelló:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  2. Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 42 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0. 

Enllaços externs[modifica]