Rovelló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Rovelló (desambiguació)».
No s'ha de confondre amb Pinetell.
Infotaula taxonòmica Rovelló
Lactarius sanguifluus
Lactarius sanguifluus 64507.jpg
Bolet
Capell

capell aplanat deprimit

Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni decurrent

Comestibilitat

excel·lent comestible

Vel

estípit nuu

Color de les espores

Color bronzejat

Ecologia

micoriza

Taxonomia
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Russulales
Família Russulaceae
Gènere Lactarius
Espècie Lactarius sanguifluus
Modifica dades a Wikidata
Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana

El rovelló,[1] esclata-sang,[1] pebràs,[1] pinenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius: que té llet; sanguifluus: que raja sang.), és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a Balears i Catalunya. Sovint s'anomena rovelló un altre bolet del mateix gènere: el pinetell (Lactarius deliciosus), també molt apreciat gastronòmicament. Alhora a vegades també es diu pinetell a aquest bolet. Ambdós són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles més coneguts a Catalunya. De la mare del Rovelló se'n pot dir Potifler, o simplement Mare del Rovelló.

No s'han de confondre amb la Lleterola de llet groga (Lactarius chrysorrheus), bolet no comestible, aparentment com el rovelló però més petit i amb un color més clar i que quan es trenca en surt llet blanca.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El Lactarius sanguifluus es caracteritza per desprendre, quan es talla, un poc de líquid de color vinós que podria semblar sang o òxid (rovell) que en poc temps es torna de color verdós. D'aquí el nom amb què se'l coneix. Els bolets més joves tenen el barret convex, però a mesura que creix, s'aplana i acaba en forma d'embut. Les làmines són fines, atapeïdes i decurrents pel peu. El peu, rabassut, sol estar tacat.

No el confongueu amb la cabra, bolet no comestible.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

El làtex, si se n'han menjat força, pot acolorir l'orina però no té cap efecte nociu. Tradicionalment, la seua recolecció era una activitat de temporada i d'importància reduïda, reservada a la gent que vivia a les serranies. Actualment, però, ha esdevingut una espècie d'esport de als pobles de muntanya.[2]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es fa en pinedes de sòl calcari sobretot a la regió mediterrània, mentre que el pinetell es fa a tota Europa. Vol la calor i és propi de boscos assolellats i de terres baixes. El L. sanguifluus es va fent més rar a mesura que augmenta l'altitud i el L. deliciosus és més freqüent a terra baixa i a les obagues. La dependència que tenen els pins respecte a les micorizes (hifes o filaments dels fongs que proporcionen aigua amb sals minerals a canvi d'aliment) és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats.

Les rovelloneres són llocs on solen sortir els bolets de forma abundant per ser llocs on hi ha un extens miceli ocupant el substrat i que cada temporada "floreix" amb els cobdiciats bolets.

Quan el bolet ha estat envaït pel paràsit Hypomyces lateritius i ha quedat desproveït de làmines llavors s'anomena rovellona, rovellola o mare de rovelló.

Hi ha d'altres bolets emparentats que contenen el nom rovelló:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  2. Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 42 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]