Lleterola de llet groga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuLleterola de llet groga Modifica el valor a Wikidata
Lactarius chrysorrheus Modifica el valor a Wikidata
Lact.chry.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Lactarius chrysorrheus 041120w.jpg
Exemplars fotografiats a França.
Bolet
Píleu

Capell pla

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni decurrent

Edibilitat

Bolet tòxic

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Crema

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius
EspècieLactarius chrysorrheus Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1838[1]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Lactarius theiogalus var. chrysorrheus (Fr.) Quél., 1886
  • Lactifluus chrysorrheus (Fr.) Kuntze, 1891[2]
Vista lateral
Vista superior
Vista inferior

La lleterola de llet groga, el pinetell bord[3] o el rovelló bord[4] (Lactarius chrysorrheus) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Etimologia[modifica]

Del llatí lactarius (que té llet) i del grec khrysós (or) i rhéo (fluir, pel seu làtex, el qual pren un color groc de sofre poc després d'ésser exposat a l'aire).[5]

Descripció[modifica]

  • És un bolet que, vist pel damunt (amb el barret d'uns 4 a 10 cm, ataronjat i amb zones concèntriques), es confon fàcilment amb un rovelló.
  • La cutícula presenta tons taronja pastanaga, zonat. El marge és incorbat i no estriat.
  • Làmines de color crema, primes, decurrents, atapeïdes i molt nombroses. Deixen anar, en ferir-les, un làtex de color blanc, molt abundant, que en contacte amb l'aire es torna groc.
  • El peu és cilíndric, de 3-7 x 1,5-2 cm, del mateix color que el barret, curt, llis, ple de jove i buit de vell.
  • Carn blanca, que grogueja a l'aire, compacta, de sabor amarg i, al final, coent.
  • Les espores són de color blanc crema, de 7-9 x 6-8 micres, d'ovoïdals a subgloboses i amb berrugues poc denses.
  • Olor suau i fúngic.[6][7][8][9][10][11][12][13]

Hàbitat[modifica]

Viu en boscos mixtos (preferentment sota les alzines, els roures i els castanyers), des de finals de l'estiu i durant tota la tardor.[6]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Europa i Nord-amèrica.[14]

Comestibilitat[modifica]

És rebutjable i sense interès culinari pel seu gust coent (encara que és consumit, macerat en vinagre, per algunes persones com a aperitiu). En cas de consumir-ne de tendres, i en quantitat, pot produir lleus trastorns intestinals (com ara, diarrea, vòmits i mal de ventre).[6][15][8][16][17]

Risc de confusió amb altres espècies[modifica]

Pot confondre's fàcilment amb espècies del grup del pinetell (Lactarius deliciosus) -les quals segreguen làtex de color acarabassat o vinós- i del rovelló (Lactarius sanguifluus) -del qual es diferencia pel seu hàbitat i pel color del làtex- .[8][9]

Referències[modifica]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  4. TERMCAT (català)
  5. Liddell, Henry George i Robert Scott, 1980. A Greek-English Lexicon. Gran Bretanya: Oxford University Press. ISBN 0-19-910207-4.
  6. 6,0 6,1 6,2 Societat Catalana de Micologia: Bolets de Catalunya. Barcelona, 1992.
  7. Roger Phillips, 2006. Mushrooms. Pan MacMillan. pp. 25. ISBN 0-330-44237-6.
  8. 8,0 8,1 8,2 www.isona.org (català)
  9. 9,0 9,1 Bolets de les illes Balears (català)
  10. www.edu.xunta.es (castellà)
  11. Sociedad Micológica Errotari (castellà)
  12. www.fungipedia.es (castellà)
  13. MushroomExpert.Com (anglès)
  14. RogersMushrooms (anglès)
  15. Marcel Bon, 1987. The Mushrooms and Toadstools of Britain and North Western Europe. Hodder and Stoughton. ISBN 0 340 39935 X.
  16. www.tecnocat.com (català)
  17. www.botanical-online.com (castellà)

Bibliografia[modifica]

  • Benjamin, Denis R., 1995. Mushrooms: poisons and panaceas — a handbook for naturalists, mycologists and physicians. Nova York: WH Freeman and Company. pp. 364–65. ISBN 0-7167-2600-9.
  • Lamaison, Jean-Louis; Polese, Jean-Marie, 2005. The Great Encyclopedia of Mushrooms. Könemann. p. 49. ISBN 3-8331-1239-5.

Enllaços externs[modifica]