Super Mario Bros.

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Super Mario Bros)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de videojocSuper Mario Bros.
Super Mario Bros. Logo.svg
300x300px
Coberta a l'Amèrica del Nord
Sèrie Super Mario
Publicació
Gènere Plataformes
Personatges Mario, Baleryr, Koopa Troopa, Goomba, Hammer Bro. Tradueix, Lakitu, Princesa Peach, Toad, Planta Piranya, Paratroopa Tradueix, Podoboo Tradueix, Cheep Cheep Tradueix, Blooper, Buzzy Beetle Tradueix, Spiny Tradueix, Bullet Bill i Luigi
Característiques tècniques
Modes Un jugador i Multijugador
Plataforma Famicom/NES, Famicom Disk System, GBA, Virtual Console (Wii, Nintendo 3DS i Wii U)
Format
Dispositiu d'entrada
Equip
Desenvolupador Nintendo
Publicador Nintendo
Director Shigeru Miyamoto
Dissenyador Takashi Tezuka Tradueix
Compositor Koji Kondo
Qualificacions
ESRB: E
PEGI: 3
CERO: A
ACB: G
ESRB Everyone
PEGI PEGI 3
CERO A (totes les edats)
USK USK 0 Tradueix
Més informació
MobyGames super-mario-bros
Metacritic game/game-boy-advance/classic-nes-series-super-mario-bros i game/wii/super-mario-bros
IMDB: tt0177266
Modifica les dades a Wikidata

Super Mario Bros. o Super Mario Brothers (スーパーマリオブラザーズ , Sūpā Mario Burazāzu?, lit. Súper Germans Mario) és un videojoc de plataformes, dissenyat per Shigeru Miyamoto, llançat el 13 de setembre de 1985 i produït per la companyia Nintendo, per la consola Nintendo Entertainment System (NES). El joc descriu les aventures dels germans Mario i Luigi, personatges que ja van protagonitzar l'arcade Mario Bros. de 1983. En aquesta ocasió tots dos han de rescatar a la Princesa Peach al Regne Xampinyó que va ser segrestada pel rei dels Koopa, en Bowser. A través de vuit mons diferents, els jugadors poden controlar a algun dels dos germans i han d'enfrontar-se finalment després dels nivells corresponents de cada món als monstres de cada castell per rescatar a la Princesa Peach.

Super Mario Bros. va ser el joc que va popularitzar al personatge de Mario[1], convertint-lo en la icona principal de Nintendo, i un dels personatges més reconeguts dels videojocs, així com el seu germà menor Luigi. A més, es va presentar per primera vegada a la Princesa Peach Toadstool, en Toad, en Bowser, entre d'altres personatges. Aquest joc és considerat el primer videojoc de plataformes de desplaçament lateral de Nintendo i s'ha convertit en una fita a causa de la transcendència del seu disseny i paper en la indústria dels videojocs. El seu llançament va ser el primer gran rècord de vendes posterior a la crisi de la indústria dels videojocs de 1983 (aconseguint més de 10 milions de cartutxs venuts), per la qual cosa va popularitzar, en certa manera, a la consola NES. El 1999 va ser reconegut com un dels videojocs més venuts de tots els temps.[2] Shigeru Miyamoto, el seu creador, relata l'existència de Super Mario Bros. a causa que quan viatjava en un tren li agradava mirar per la finestra, i s'imaginava que estava allí saltant a fora.[3] A causa de la popularitat de Mario, es troba també en altres videojocs com l'original Donkey Kong i Super Smash Bros.

Després del seu èxit comercial, va tenir una seqüela directa, coneguda a fora del Japó com a Super Mario Bros.: The Lost Levels, ja que a occident es va comercialitzar com la seqüela directa una variació d'un altre joc en el qual havia participat Miyamoto, Yume Koujou Doki Doki Panic!, a causa que es va considerar la versió llançada al Japó com a massa difícil. Va tenir també una varietat de versions «alternatives», com All Night Nippon Super Mario Bros., així com adaptacions a arcade, pel·lícules i sèries de televisió.

El 13 de setembre de 2010 es va commemorar el 25è aniversari del joc des de la seva sortida per la Famicom al Japó, així com el 25è aniversari de la franquícia. Al novembre de 2010 la ciutat de Saragossa va dedicar una avinguda al famós llauner.[4]

Una consola NES amb el cartutx de Super Mario Bros./Duck Hunt

Antecedents[modifica]

Vegeu també: Donkey Kong (videojoc)

A finals dels anys 70, l'intent de Nintendo per penetrar amb èxit al mercat de videojocs estatunidenc va fallar després del fracàs de Radar Scope, el 1980. Per aconseguir mantenir la companyia amb opcions al mercat, el seu president, Hiroshi Yamauchi, va decidir fer de Radar Scope quelcom completament nou. Per a això va demanar a Shigeru Miyamoto, un jove dissenyador de la companyia que va començar a treballar-hi des de 1977, que s'encarregués de fer un joc arcade. Ell va acceptar i Yamauchi va encarregar al seu cap d'enginyers, Gunpei Yokoi, que supervisés el projecte.[5]

Mentrestant, Nintendo va tractar d'obtenir la llicència del personatge Popeye, per crear una adaptació virtual. No obstant això, no va poder aconseguir res de les negociacions amb els propietaris dels drets d'aquesta historieta, per la qual cosa l'empresa (basant-se en el mateix esquema) va estimar que podia crear nous personatges que podrien ser usats en futurs jocs.[6] És així com es crea el joc Donkey Kong substituint els papers: Jumpman, Pauline i Donkey Kong, serien els «homenatges» a Popeye, Olivia i Brutus. El videojoc va tenir èxit als Estats Units.[5][7][8]

Jumpman passaria a anomenar-se Mario en el videojoc Mario Bros. de 1983 per a les màquines recreatives, i després per a diverses plataformes, com la NES i l'Atari 2600. També és destacable la primera aparició del seu germà Luigi. En aquest joc, en Mario ha de netejar les canonades de les diferents plagues que hi ha, colpejant el terra. Quants més nivells creui en Mario, major serà la dificultat. Aquest seria l'últim joc de Mario en la consola Atari. El 15 de juliol de 1983, Nintendo va estrenar al Japó la consola Famicom, llançant també aquest últim joc, i el 15 de setembre de 1985, llançaria Super Mario Bros.

Argument[modifica]

Escena en què en Mario ha de superar en Bowser, nivell 8-4

El videojoc tracta de rescatar la Princesa Peach i als seus súbdits en el seu propi regne, el Regne Xampinyó, que ha estat envaït pels Koopa Troopa, una tribu de malvades tortugues que en la invasió van convertir la gent del regne en roques, totxos i, fins i tot, en xampinyons. Llavors, el Rei dels Koopes era el malvat Bowser, qui es va apoderar del tron. Tanmateix, com a resultat d'aquesta invasió dels Koopes i el regnat d'en Bowser, al regne s'hi va produir un gran caos i una desesperació profunda. Tot i això, es diu que l'única filla del Rei del Regne Xampinyó, la princesa Peach, podria desfer el conjur que tenia aplicada la gent del regne i per tant, podria tornar-los a la normalitat. En Bowser, que coneixia de cap a peus el conjur, va raptar la Peach i la va tancar en un dels seus castells. Tot el país va ser coneixedor de la situació del Regne Xampinyó.[9]

La terrible notícia va arribar fins a les orelles d'un humil llauner que es deia Mario, qui era valent i a més, va fer el jurament de rescatar a la princesa i als seus súbdits del malfactor que els tindria empresonats. Al manual del videojoc, es llegeix un text sobre la història del videojoc:

"El malvat Koopa (Bowser), usa màgia negra per a convertir als habitants del Regne Xampinyó en arbres, arbusts i blocs ?. Mario, rescatarà a la Princesa Peach per desfer la màgia que utlilitza Bowser."[9]

Així doncs, comença l'aventura, en el qual hi ha perills de tota mena que poden fer fracassar els propòsits d'en Mario.[9][10]

Desenvolupament[modifica]

Super Mario Bros., el successor de la màquina recreativa Mario Bros. de 1983, va ser dissenyat per Shigeru Miyamoto i Takashi Tezuka, que tots dos pertanyien al Departament Creatiu de Nintendo, i programat en gran mesura per Toshihiko Nakago de SRD Company, Ltd.[11] Tot i que originalment no utilitzava cap personatge particular, el procés creatiu molt deliberat del que es convertiria en el seu següent joc va ser motivat per "una gran culminació" dels seus coneixements tècnics de jocs anteriors com ara Excitebike, Devil World, i Kung Fu, per un desig de donar al format de cartutx de ROM "un punt d’exclamació final" a la llum del proper Famicom Disk System com a nou mitjà dominant i continuant el seu llegat del gènere dels videojocs de plataformes. Miyamoto va concloure, "Ens sentíem forts sobre com érem els primers a arribar al gènere [el que hem anomenat "joc atlètic"], i era un objectiu nostre seguir impulsant-lo.[12] ... Des del llançament de la consola havíem aconseguit molts coneixements i ha arribat el moment en què això fos possible."[13][14][13] El joc es va fer en conjunt amb The Legend of Zelda, un altre joc Famicom dirigit i dissenyat per Miyamoto, que es va llançar al Japó cinc mesos després de Super Mario Bros. Com a resultat, es van produir diversos elements de The Legend of Zelda a Super Mario Bros; per exemple, les barres de foc que apareixen als nivells del castell del joc van començar com un objecte no utilitzat de Zelda.[15]

Development was aimed at simplicity in order to have a new game available for the end-of-year shopping season.[16] They started with a prototype in which the player simply moves a 16 by 32 pixel square around a single screen.[13] Tezuka suggested the use of Mario after seeing the sales figures of Mario Bros., which was still selling well throughout the previous year.[17] The team chose to name the game "Super Mario Bros." after deciding to implement the Super Mushroom into the game.[14] The game initially made use of a concept in which Mario or Luigi could enter a rocket ship and drive it around while firing at enemies, but this went unused;[18] the final game's sky-based bonus stages are a remnant of this concept.[12][19] After releasing Mario Bros., the team had reflected that it had been an illogical gameplay decision for Mario to be hurt by stomping upon the walking turtles, so they decided that any future Mario game would "definitely have it so that you could jump on turtles all you want."[12] When designing King Koopa, Miyamoto initially imagined the character as an ox, taking inspiration from the character design of the Ox King the Toei Animation film Alakazam the Great. However, when Tezuka saw Miyamoto's design for the character, he noted that it looked more akin to that of a turtle, prompting the two to work on defining and fleshing out the character's design until coming up with his final appearance.[20]

The development of Super Mario Bros. is an early example of specialization in the video game industry, made possible and necessary by the Famicom's arcade-capable hardware. Miyamoto designed the game world and led a team of seven programmers and artists who turned his ideas into code, sprites, music, and sound effects.[21] Developers of previous hit games joined the team, importing many special programming techniques, features, and design refinements such as these: "Donkey Kong's slopes, lifts, conveyor belts, and ladders; Donkey Kong Jr.'s ropes, logs and springs; and Mario Bros.'s enemy attacks, enemy movement, frozen platforms and POW Blocks".[13]

The team based the level design around a small Mario, intending to later make his size bigger in the final version. Then they decided it would be fun to let Mario change his size via a power-up. The early level design was focused on teaching players that mushrooms were distinct from Goombas and would be beneficial to them, so in the first level of the game, the first mushroom is difficult to avoid if it is released.[22] The use of mushrooms to change size was influenced by common Japanese folktales in which people wander into forests and eat magical mushrooms; this also resulted in the game world being named the "Mushroom Kingdom". The team also deliberately chose not to have Mario begin levels as Super Mario in order to make obtaining a mushroom more gratifying for the player.[14] Miyamoto explained: "When we made the prototype of the big Mario, we did not feel he was big enough. So, we came up with the idea of showing the smaller Mario first, who could be made bigger later in the game; then players could see and feel that he was bigger."[23] A rumor stemming from a Japanese magazine claimed that the developers came up with the idea to include a small Mario after a bug in the game caused only the upper-half of his body to appear, but this claim has been disavowed by Miyamoto.[14] Miyamoto said the shell-kicking 1-up trick was intentionally designed and carefully tested, but "people turned out to be a lot better at pulling the trick off for ages on end than we thought".[12] Other features, such as blocks containing multiple coins, were inspired by programming glitches.[23]

Super Mario Bros. was developed for a 256-kilobit cartridge.[13] Due to this storage limitation, the designers happily considered their aggressive search for space-saving opportunities to be akin to their own fun television game show competition.[13] For instance, clouds and bushes in the game's backgrounds use that same sprite recolored.[15] Sound effects were also recycled; the sound when Mario is damaged is the same as when he enters a pipe, and Mario jumping on an enemy is the same sound as each stroke when swimming.[16] After completing the game, the development team decided that they should introduce players with a simple, easy-to-defeat enemy rather than beginning the game with Koopa Troopas. By this point, the project had nearly run out of memory, so the designers created the Goombas by making a single static image and flipping it back and forth to save space while creating a convincing character animation.[24] After the addition of the game's music, around 20 bytes of open cartridge space remained. Miyamoto used this remaining space to add a sprite of a crown into the game, which would appear in the player's life counter as a reward for obtaining at least 10 lives.[13]

Món 1-1[modifica]

Article principal: Món 1-1

During the third generation of video game consoles, tutorials on gameplay were rare. Instead, players learned how a video game worked through being guided by level design. The opening section of Super Mario Bros. was therefore specifically designed in such a way that players would be forced to explore the mechanics of the game in order to be able to advance. Rather than confront the newly oriented player with obstacles, the first level of Super Mario Bros. lays down the variety of in-game hazards by means of repetition, iteration, and escalation.[25] In an interview with Eurogamer, Miyamoto explained that he created "World 1-1" to contain everything a player needs to "gradually and naturally understand what they're doing", so that they can quickly understand how the game works. According to Miyamoto, once the player understands the mechanics of the game, the player will be able to play more freely and it becomes "their game."[26][27]

Personatges[modifica]

Mario[modifica]

Article principal: Mario (personatge)
Mario.

En Donkey Kong, de 1981, la seva participació va ser sota el nom de «Jumpman»,[28] la missió del qual era rescatar a Pauline, la damisela en dificultats segrestada per un simi anomenat Donkey Kong. Dos anys després, Mario va ser acompanyat pel seu germà Luigi en un altre joc arcade, anomenat Mario Bros., el qual va ser realitzat a manera de spin-off de Jumpman, després de la seva novençana participació on era un llauner. Per a aquesta nova adaptació, Mario havia d'exterminar diverses plagues que sortien per canonades.[29][30] El seu nou nom va ser inspirat pel de el llavors propietari de les oficines de la companyia, Mario Segale.[31] D'acord a l'equipo dissenyador de Nintendo, Segale i Jumpman tenien característiques físiques molt similars entre si, per la qual cosa va anar a partir de llavors que van reemplaçar l'anterior nom ?Jumpman?, pel de Mario.[32][n. 1]

Davant la tecnologia en desenvolupament amb la qual explicaven durant aquesta generació, els dissenyadors de Mario no podien animar-ho perfectament en cadascun dels seus moviments, en ocasions cometent errors no intencionats com fer desaparèixer alguna de les extremitats del personatge. A causa d'això, van optar per agregar-li certs detalls per solucionar aquests problemes tècnics.[33] Va ser llavors que Mario va començar a comptar amb camisa interior, guants, barret i bigoti de colors sòlids; elements que figurarien en les següents adaptacions, brindant-li un toc distintiu al personatge.[33]

A causa d'això, quan se sent parlar de Super Mario, comunament es relaciona amb el llauner amb bigoti, que vas veure camisa vermella, pantalons blaus amb tirants i realitza salts descomunals. Quan agafa un xampinyó es transforma en Super Mario ?augmenta de grandària?, quan agafa una flor de foc, en Fire Mario ?adquireix la capacitat de llançar boles de foc?, i quan agafa un estel es torna invencible davant els atacs, però solament per un temps limitat.

Luigi[modifica]

Plantilla:Ap Luigi, igual que el seu germà Mario, s'encarrega de rescatar a la Princesa Peach. En aquest cas, apareix com a segon personatge, seleccionable per al segon comandament. Posseeix habilitats similars a les de Mario, diferenciant-se en el color del seu vestit: barret i camisa interior verd i mico blanc. Quan adquireix una flor, el seu vestit és igual que el de Fire Mario, però canviant el vermell pel verd.

Princesa Peach[modifica]

Plantilla:Ap «La damisela en dificultats», Peach (??? , P?chi?) viu en un gran castell envoltada dels seus fidels servents Toad. Per a infortuni d'ella, és segrestada per Bowser, però sol·liref-l'ajuda de Mario perquè la rescati del seu enemic.

Peach solament apareix al final del joc després de derrotar a Bowser. Usa un vestit rosa i una corona sobre el seu cabell pèl-roig, el qual en versions posteriors seria canviat a ros.

Rei Koopa[modifica]

Plantilla:Ap Rei Koopa (????? , Kuppa Dai??, conegut també com Bowser) és l'archienemigo de la sèrie. Una tortuga antropomorfa més gran que un humà, qui envaeix el Regne Xampinyó per apoderar-se d'ell.

En el joc, el Rei Koopa apareix al final del quart nivell de cada món del joc. En aquestes àrees, Mario o Luigi han de prendre un destral situada darrere del Rei Koopa, amb la qual tallen el pont enviant-ho a la lava; o llançar-li diverses boles de foc (si Bowser mor per les boles de foc, al moment de prendre el destral, aquest ja no tallarà el pont, a causa que Bowser ja va morir per les boles de foc). En els 7 primeres trobades l'atac per boles de foc ?una altra manera de vèncer-ho? convertia al Rei Koopa en un enemic menor, donant-se a entendre que el Bowser original era el del vuitè món i els altres set, sol súbdits disfressats (el primer és un Goomba disfressat que llança foc, el segon és un Green Koopa Troopa que llança foc, el tercer és un Buzzy Beettle que llança foc, la cambra és un Spiny que llança foc ?també apareix un Podoboo i una Fire Bar?, el cinquè és un Lakitu que llança foc ?també apareix un Podoboo?, el sisè és un Blooper que llança foc i martells ?també apareix un Podoboo?, i el setè és un Hammber Bros que llança foc i martells ?també apareix un Podoboo?).[34][35]

Altres personatges[modifica]

  • Toad (???? , Kinopio?): És un habitant i guardià del Regno Xampinyó. Apareix al final dels 7 primers castells, mostrant la coneguda frase: Gràcies Mario! Però la nostra princesa està a un altre castell.
  • Goomba (???? , Kurib??): Els primers enemics a aparèixer. Són uns bolets de color cafè. Se'ls venç en saltar una vegada sobre ells, llançar-los boles de foc, amb un estel, copejar, trencar maons quan caminen sobre ells, copejar blocs quan caminen sobre ells, o fer que impactin amb un projectil ?usar un Koopa Troopa o un Buzzy Beetle com a projectil?; el que els fa els enemics més fàcils de matar.
  • Koopa Troopa (???? , Nokonoko?): Són éssers semblats a tortugues, pertanyents a l'exèrcit Koopa. Com són el més baix rang dels membres de l'exèrcit, solament patrullen a peu les seves zones assignades. Poden ser utilitzats com a projectils després de fer que s'amaguin en les seves closques ?saltant una vegada perquè s'amaguin, dues per llançar-los?. En el joc apareixen dos tipus de Troopas: els verds (Green Koopa Troopa), que solament segueixen un sentit i no ho canvien almenys que es xoquin amb un obstacle; i els vermells (Xarxa Koopa Troopa), que en arribar a un precipici canvien de sentit (també quan xoquen amb un obstacle). Quan una closca no està en la pantalla, s'esvaeix. També hi ha uns que posseeixen ales (verdes i vermells), però solament poden ascendir a una altura determinada ?uns altres pel que en lloc de volar, simplement salten? coneguts com Paratroopa o Parakoopa (???? , Patapata?). Aquests també poden ser utilitzats com a projectils ?saltant una vegada perden les seves ales, dues perquè s'amaguin en les seves closques, i tres per llançar-los?. A l'igual com els quals no tenen ales, els verds solament segueixen un sentit i no ho canvien tret que xoquin amb un obstacle, i els vermells que sí ho canvien en xocar amb un precipici (també si xoquen amb un obstacle). Ambdues classes (amb ales i sense ales) i tipus (verds i vermells) són vençuts automàticament amb la bola de foc, amb un estel, copejar o trencar maons quan caminen sobre ells, copejar blocs quan caminen sobre ells, o fer que impactin amb un projectil ?usar a un altre Koopa Troopa o un Buzzy Beetle com a projectil?.
  • Lakitu (???? , Jugemu?): També de l'exèrcit Koopa, s'assemblen als Koopa Troopa, amb la diferència que aquests són més petits, usen ulleres i volen sobre un núvol somrient amb línies verdes. La seva característica principal és llançar petites tortugues amb closca de punxes, anomenats Spiny (???? , Togez??). Es pot vèncer a Lakitu saltant sobre ell, amb boles de foc o amb un estel; a diferència dels Spiny, sobre els quals no es pot saltar per tenir punxes, per la qual cosa per matar a un Spiny, cal atacar-li amb una bola de foc, amb un estel, copejar o trencar maons quan caminen sobre ells, copejar blocs quan caminen sobre ells, o fer que impactin amb un projectil ?usar un Koopa Troopa o un Buzzy Beetle com a projectil?.
  • Planta piraña (???? ???? , Pakkun Furaw??) (Piranha Plant en anglès): Enemic que s'assembla a un parany per a mosques i que emergeix de les canonades, i és de color verd. Sol ascendir i descendir periòdicament. Se'ls venç amb boles de foc, amb un estel, o fer que impactin amb un projectil ?usar un Koopa Troopa o un Buzzy Beetle com a projectil?. Quan Mario o Luigi es troben al costat de la canonada, aquesta planta no apareix fins que se li allunyin.
  • Podoboo (??? , Baburu?): Apareix en les fases de castell. Són boles de foc vivents que salten de la lava periòdicament. Són un obstacle.
  • Barra de foc (??????? , Faiy?b??) (Fire Bar en anglès): Apareix en les fases de castell. Són barres giratòries de boles de foc (algunes es troben a dalt i unes altres a baix). Són un obstacle.
  • Hammer Bros. (??????? , Hanm? Burosu?, Germans Martell): D'aparença similar als Koopa Troopa, amb la diferència que aquests usen armadures i que aquests no avancen lateralment, sinó que salten i llancen martells; per eliminar-los, cal saltar sobre ells, atacar-los amb boles de foc o amb un estel, copejar o trencar maons quan caminen sobre ells, copejar blocs quan caminen sobre ells, o fer que impactin amb un projectil ?usar un Koopa Troopa o un Buzzy Beetle com a projectil?.
  • Buzzy Beetle (??? , Metto?): Criatura groga amb una closca negra. Igual que els Koopa Troopa, també poden ser usats com a projectils saltant sobre ells després de fer que s'amaguin en les seves closques ?saltant una vegada perquè s'amaguin, dues per llançar-los?. Són immunes a les boles de foc, però poden ser derrotats de manera similar als Koopa Troopa: saltant sobre ells i empenyent-los fent-los caure a un abisme com als verds, perdent-los de la pantalla, amb un estel, copejar o trencar maons quan caminen sobre ells, copejar blocs quan caminen sobre ells, o fer que impactin amb un projectil ?usar un Koopa Troopa o un altre Buzzy Beetle com a projectil? (amb aquests quatre últims els hi derrota automàticament).
  • Bullet Bill (??? , Kir??): Grans míssils de color negre semblances a les bombes Fat Man, que són llançats des dels canons Bill Blasters. Igual que els Buzzy Beetle, són immunes a les boles de foc, però poden ser derrotats saltant sobre aquests, amb un estel, o fer que impactin amb un projectil ?usar un Koopa Troopa o un Buzzy Beetle com a projectil, sempre que estiguin a la mateixa altura?.
  • Criatures marines: Durant les fases aquàtiques apareixen una sèrie d'enemics que, igual que els anteriors, amb solament el contacte, Mario perd una vida. Aquests són: Blooper (???? , Gess??, similar a un calamar) i Cheep Cheeps (???? , Pukupuku?, similar a un peix). Els Blooper i els Cheep Cheeps són derrotats únicament llançant-los boles de foc. No obstant això, els Cheep Cheeps també poden aparèixer en llocs sense aigua i en aquest cas l'única manera de derrotar-los és saltant sobre ells, llançant-los boles de foc, amb un estel, o fer que impactin amb un projectil ?usar un Koopa Troopa o un Buzzy Beetle com a projectil?. En el joc hi ha dos tipus de Cheep Cheeps: els vermells que apareixen tant en l'aigua com fora d'ella i es mouen amb rapidesa, i els grisos que solament apareixen en l'aigua i es mouen amb lentitud.

Joc[modifica]

Cartutx Famicon de Super Mario Bros. Consola NES amb el cartutx de Super Mario Bros. versió espanyola El jugador pren el rol de Mario o, en cas de ser el segon jugador, pressionant «Select» en el seu control, de Luigi.[36] L'objectiu és recórrer el Regne Xampinyó per derrotar a les forces del Rei Koopa i salvar a la Princesa Peach.[37] Si reben un contacte enemic, es perd una vida, per això, els germans Mario tenen un primer atac que consisteix simplement a saltar sobre l'enemic ?pressionant «A» del control original?, sent els xampinyons coneguts com Goombas els primers a aparèixer;[38] igualment és possible saltar sobre els Koopa Troopas, i saltant una segona vegada sobre ells és possible llançar la seva closca.[39] En caminar aquesta closca, es pot derrotar també als enemics que es troben davant, amb l'inconvenient que si hi ha un obstacle, la closca torna i pot ferir a Mario o Luigi.[40] Si Mario o Luigi agafen un xampinyó augmenten de grandària, i poden ser ferits fins a dues vegades abans de perdre una vida (coneixent-se aquesta transformació com Super Mario/Luigi); i agafant una flor (Mario foc/Luigi foc), obtenen l'habilitat de llançar boles de foc amb un màxim de dos per vegada ?pressionant una vegada «B» del control?.[41] Alguns enemics no poden ser derrotats saltant sobre ells; aquests sol poden ser eliminats amb una closca o amb les boles de foc, o bé en ser tocats per Mario estavella/Luigi estavella.

Mario o Luigi poden ser ferits en tocar a l'enemic.[42] Si l'enemic toca a Super Mario/Luigi o Mario foc/Luigi foc, el personatge torna a la seva petita forma original, però si ja estava en la seva forma original es perd una vida.[38][41] El punt des d'on inicia Mario després de perdre una vida, depèn de fins a on s'hagi avançat en el recorregut. En cada nivell (excepte al món 8 i als castells) hi ha un punt de control. Si el personatge perd la vida abans de tal punt, torna a iniciar des del principi del nivell, però si la perd passat el punt, inicia des del punt de control.[43] Mario o Luigi poden agafar també un estel i tornar-se invulnerables per un temps limitat.[41] Mario estavella/Luigi estavella (com se li coneix a la transformació) poden avançar sobre diversos obstacles sense problemes, i al contacte amb l'enemic, aquest últim és derrotat. Però això no succeeix si cau a un precipici, a la lava o si s'acaba el temps, ja que en aquests casos es perdria una vida.

Nivells[modifica]

Nivell 1-2 de Super Mario Bros. El joc consta de 8 mons amb 4 nivells cadascun ?mostrant-se com a nivell 1-1, 1-2, 1-3 1-4, 2-1 i així successivament fins a arribar al 8-4?.[37] Cada nivell és diferent, igual que la seva banda sonora. Hi ha quatre estils diferents de mons: el principal és el del Regno Xampinyó, ple de blocs de maons o bolets gegants, i poden ser tant de dia o de nit; nivells subterranis, als quals s'accedeix a través de canonades; nivells aquàtics, els quals han de ser creuats nedant; i castells, que són tots els quarts nivells. Al final dels nivells 1, 2 o 3 de cada món hi ha un asta blanca amb una bandera verda en la qual Mario o Luigi han de baixar la bandera per poder accedir al següent nivell. Per fer-ho compten amb un límit de temps. De vegades, quan s'arriba a la bandera en un moment determinat, es llancen focs artificials.[n. 2][44]

L'objectiu és arribar al quart nivell de cada món, és a dir, al castell. Alguns castells són laberints, per la qual cosa Mario o Luigi han de desxifrar el patró correcte per poder avançar, de no ser així, el laberint es repetirà fins a haver trobat el patró correcte. Al final de cada castell, Mario o Luigi ha d'enfrontar-se a Bowser. Si un d'ells llança cinc canonades de bala sobre ell, es descobreix que en realitat era solament una disfressa, i el veritable es troba en una altra part.[45] A partir del món 6, el Rei Koopa llança martells i al seu torn foc.[45] Hi ha una altra manera de derrotar-ho: al final del pont on es troba Bowser hi ha un destral, que en tocar-la talla les cordes del pont, fent caure a Bowser en la lava.[46] Després d'això, Mario o Luigi s'apropa a un guàrdia del regne que diu:

Gràcies Mario [o Luigi]! Però la nostra princesa està a un altre castell.[47]

Si es completa el quart nivell s'accedeix al següent món.

Objectes[modifica]

Blocs[modifica]

Durant el joc apareixen diferents objectes que el jugador pot anar agafant per avançar d'una manera més fàcil, o simplement per augmentar la puntuació.

  • Els blocs ?en els nivells superficials són de color marró mentre que en els subterranis són de color blau?, que poden tenir o no altres objectes ocults dins d'ells, alguns són invisibles fins que es descobreix el lloc en el qual es troben;
  • El bloc d'interrogació, que és el primer a observar-se. El contingut de tots dos pot variar, ja que poden contenir:
    • Un item.
    • Una o diverses monedes
    • Una planta creixent (beanstalk), que està oculta en blocs i permet a Mario grimpar per ella al cel, accedir al bonus del nivell i recollir un gran nombre de monedes.

Ítems[modifica]

  • Sistema de Power ups en Super Mario Bros.Xampinyó vermell, que converteix a Mario/Luigi en Super Mario/Luigi;
  • Xampinyó verd, que atorga una vida extra. En la majoria dels casos es troben ocults, surten de blocs que, malgrat estar en els nivells, són invisibles fins que els hi descobreix saltant on no sembla haver-hi res, per la qual cosa no s'obtenen en els blocs d'interrogació;[48]
  • Flor de foc, que converteix a Mario/Luigi en Mario foc/Luigi foc amb la possibilitat de llançar boles de foc, aquestes solament apareixen després que Mario/Luigi ha obtingut un xampinyó, és a dir, no poden aparèixer durant l'etapa inicial de Mario/Luigi;
  • Estel, fa a Mario/Luigi immune a tot (excepte precipicis) però per temps limitat.

Monedes[modifica]

Les monedes ajuden a augmentar la puntuació general. Després de recollir 100 d'elles, s'obté una vida extra.[48]

Puntuació[modifica]

Com a joc de plataformes, Super Mario presenta un sistema de puntuació, basat en tres mitjans fonamentals:

  • Cada nivell té un límit de temps ?el qual va reduint-se a mesura que s'avança als nivells finals? que influeix en el puntaje. Mentre menys es demori a finalitzar un nivell, major serà el puntaje;
  • Aconseguint monedes que apareixen en tots els nivells, algunes a simple vista, unes altres dins de blocs o en ingressar en determinats Warp Pipes (canonades transportadoras) i fins i tot ocultes.
  • Derrotant als enemics que apareixen durant cada nivell. Saltant sobre diversos enemics consecutivament es fa un blego, duplicant així els punts obtinguts normalment i a més una vida extra, encara que també es pot fer un blego saltant sobre una tortuga i caminant-la cap a 8 o més enemics li donen al jugador una vida extra. Però després de 8 enemics derrotats, del novè d'ara endavant dóna una vida extra per cada enemic derrotat.

Warp Pipes[modifica]

Canonada Warp Pipe En la majoria dels nivells hi ha una sèrie de canonades que poden complir diverses funcions. D'algunes poden sortir periòdicament plantes piraña, en unes altres poden entrar Mario i Luigi i trobar-se amb seccions de tipus aquàtic o subterrani on poden recol·lectar monedes i altres ítems. També són útils en el sentit que en sortir per una altra canonada, ho fan en una secció més avançada del nivell original, és a dir, funcionen com a dreceres, escurçant d'aquesta forma la distància que ha de recórrer-se. A aquestes canonades se'ls coneix com «Warp PipesØ.

Warp Zones[modifica]

Un altre tipus de Warp Pipes especials que els jugadors poden usar es coneixen com «Warp ZonesØ i serveixen per saltar d'un món a un altre. Hi ha tres d'elles: una està en el nivell 1-2 i és aconseguida caminant per sobre dels blocs del sostre gairebé al final del nivell (en aquesta zona es pot fer el truc per arribar al nivell ?1). Aquesta zona permet que el personatge salti als mons 2, 3 o 4, sense haver de passar pels mons anteriors. Les altres dues estan en el nivell 4-2; una s'aconsegueix de manera semblant a la qual està en 1-2 però aquesta permet solament l'accés al món 5. L'altra s'aconsegueix a través d'un beanstalk (planta creixent o ram, també en el 4-2), i permet que el jugador surt-te a continuació als mons 6, 7 o 8.[49]

Finalització del joc[modifica]

Quan arriba al nivell 8-4, Mario es troba dins d'un castell, com els primers, en forma de laberint. En passar aquest laberint, es troba novament amb Rei Koopa, que llança boles de foc i martells. De manera similar a les anteriors, se li venç de les dues formes possibles. Després de derrotar-ho, Mario avança cap al lloc on en les fases anteriors es trobava amb Toad, encara que aquesta vegada apareix la Princesa Peach dient «Thank you Mario [o Luigi]! Your quest is over. We present you a new quest. Push button B to select a world» («Gràcies Mario [o Luigi]! La teva recerca ha acabat. Et presentem una nova recerca. Pressiona B per seleccionar un món»).[50]

Després de guanyar el joc, el jugador té l'opció de reiniciar-ho, però en manera difícil,[51] on tots els Goombas són reemplaçats per Buzzy Beetles (que són com els Koopa Troopa però que no poden ser derrotats amb boles de foc) i tots els enemics augmenten la seva velocitat.[51] A més, els elevadors es redueixen de grandària.[51] Hi ha també un nombre creixent de perills als mons. Per exemple, al món 1-3 apareixen les bales de canó que volen a través de la pantalla, les quals normalment no apareixen fins a més endavant, com al món 5-3.[51]

Banda sonora[modifica]

Koji Kondo va escriure l'obra musical per Super Mario Bros.[52] Apareixen quatre melodies diferents durant tot el joc.[53] La primera, Overworld, és la melodia principal i la més coneguda, un latin jazz que es pot escoltar en els nivells regulars (de tipus Regno Xampinyó); Underground, un senzill de jazz minimalista usat en els nivells subterranis ?inclosa en diverses versions de Super Mario.?; Underwater, un lent vals usat en els nivells aquàtics ?inclosa en Super Mario Bros. 2?; i Fortress, una melodia ràpida usada per als nivells de castell.

Trucs i bugs[modifica]

Super Mario Bros. és un joc replet de trucs, gitches i bugs. Alguns s'han utilitzat per pasarselo de manera més senzilla i ràpida, com per exemple en speedruns. Entre aquests es troben els següents:

Minus World[modifica]

El Minus World és un conegut bug, en el qual passant a través del mur del final del nivell 1-2, on està la canonada, s'accedeix al Warp Zone, però de manera que el joc no assimila que és aquesta i en entrar per les canonades a través de les quals normalment accedeixen als mons 2 i 4 (mentre que la canonada del món 3 s'accedeix al món 5), s'accedeix al món -1, conegut com Minus World. En la versió europea i nord-americana, aquest nivell és solament com una fase d'aigua més (igual que el nivell 7-2), i en arribar a la canonada final et retorna al principi del nivell. Sense cap dubte, en la versió japonesa en FDS, hi ha fins a tres nivells:

  • En el -1, Mario pot nedar en una zona regular (o overworld), trobant-se a més al seu pas amb la princesa, amb el Rei Koopa i altres enemics. Curiosament, al final del nivell hi ha una bandera (com en Super Mario Bros.: The Lost Levels), que és impossible de trobar en un nivell aquàtic sense sortir a l'exterior; és semblant al nivell 1-3.[54]
  • El nivell -2 és el més normal, és el típic nivell amb Cheep Cheeps i ?excepte algun enemic fora de lloc? no hi ha més incidències curioses com el nivell 7-3.[55]
  • El -3 és una barreja de castell i nivell subterrani, ja que el terreny és gairebé completament blau. El personatge es troba amb Bloopers que volen per l'aire (com en Super Mario Bros.: The Lost Levels) i una planta piraña, i al final del nivell hi ha un pont sobre la lava (blava també), sense el Rei Koopa. En tocar la meta, Apareix el típic missatge «Gràcies, però la princesa està a un altre castell». Tot seguit, apareix la pantalla del títol del joc, i en començar, el joc comença en la manera difícil com si s'hagués completat però semblant al nivell 4-4.[55]
  • També hi ha un nivell addicional (-4) la qual cosa aquest no es pot passar ja que aquest és solament un game over i pansa a un altre món.

Hi ha fins al nivell -9 però solament es pot fer amb hacks.

99 vides[modifica]

Al final del nivell 3-1 amb forma Super Mario, al costat de l'escala final hi ha dues Koopas baixant les escales. En saltar sobre el primer i després saltar sobre el segon hauria de romandre la closca en el graó. Des d'aquí, se salta sobre ell allunyat del sòl perquè reboti contra la paret i així obtenir 1-ups il·limitats.[44][56]

Continue[modifica]

En la pantalla de «Game Over», en mantenir premut el botó A i després en la pantalla de títol prémer START en «1 jugador / 2 jugadorsØ es començarà al món que es va perdre la partida.[44][56]


Versions alternatives[modifica]

Game & Watch Super Mario Bros En ser un dels jocs més populars de Nintendo, Super Mario Bros. ha tingut una sèrie de versions alternes, des de la consola NES fins a la Wii O, per mitjà del Virtual Console en aquesta última.

Va ser rellançat un any després de la seva versió original. Aquest joc va ser llançat per a la sèrie Game & Watch de Nintendo.[57] El Game & Watch de Super Mario Bros. és un joc totalment diferent, no ofereix cap dels nivells originals del NES. Així mateix, també va ser llançat pel Nintendo Mini Classics, una sèrie de petits jocs portàtils de LCD llicenciats per Nintendo des de 1998[58].

A Japó, mentrestant, Super Mario Bros. va ser llançat pel Famicom Disk System, disquetera usada com a perifèric del Famicom.[59] Aquesta versió també inclou diversos Minus Worlds.[55] Vs. Super Mario Bros.

Vs. Super Mario Bros.[modifica]

Una altra versió alterna, Vs. Super Mario Bros. (originalment cridada Vs. Mario's Adventure),[60] és un dels tants jocs per a la màquina d'arcade de Nintendo basades en el NES, el Nintendo Vs. Unisystem (i la seva variant, Nintendo Vs. Dualsystem), basat en Super Mario Bros., i té idèntica manera de joc. Els escenaris són diferents, no obstant això; els primers no són molt llargs, amb diferències petites com l'omissió dels xampinyons verds o d'altres ítems ocults, però nivells posteriors canvien completament (molts d'aquests més endavant van reaparèixer en el joc Super Mario Bros. 2). Aquests canvis tenen un efecte net en la fabricació de Vs. Super Mario Bros. molt més difícil que el Super Mario Bros.[61]

Com amb molts videojocs d'arcade antics, no és clar quan va ser llançat aquest joc; mentre que les pròpies màquines tenen escrit «1985»,[62] la Killer List of Video Games i Game Espot indiquen que va ser llançat en 1986.[63][64]

All Night Nippon Super Mario Bros.[modifica]

All Night Nippon Super Mario Bros. és una versió no gaire coneguda de Super Mario Bros. amb dissenys basats en un programa de radi, anomenat All Night Nippon, que va ser molt popular en Japó en 1986. Va ser llançat per a la consola Famicom Disk System solament en aquest país.

És molt diferent en disseny, els enemics van ser alterats per tenir l'aspecte d'alguns personatges locals famosos, com a ídols musicals i DJs, així com altres persones relacionades amb All Night Nippon. Es va reemplaçar també la banda sonora amb música pop japonesa.

Va ser publicat per Fuji TV, la mateixa companyia que va publicar el joc Doki Doki Panic (que va ser llançat com Super Mario Bros. 2 en Estats Units).[65]

Super Mario All-Stars[modifica]

Article principal: Super Mario All-Stars

En 1993,[66] Nintendo va llançar una compilació per a la consola SNES titulada Super Mario All-Stars. Inclou tots els jocs de Super Mario Bros. llançats en la NES/Famicom. La versió de Super Mario Bros. inclou millores en el so i en els gràfics compatibles amb la SNES (16 bit), incloent també una manera de guardat. Diversos bugs del joc van ser corregits, incloent els Minus Worlds.[67]

Super Mario Bros. Deluxe[modifica]

En 1999,[68] Super Mario Bros. va ser llançat en la consola portàtil Game Boy Color, sota el títol Super Mario Bros. Deluxe. Afegeix l'opció multijugador, una manera «Challenge» i un extra desbloqueable. El joc és compatible també amb el Game Boy Printer. No obstant això, el joc no posseeix millores gràfiques. Per compensar, els jugadors poden pressionar cap amunt i cap avall per veure sobre i sota el jugador. En pressionar «SelectØ durant el joc també col·loca al jugador al centre o en l'extrem esquerre de la pantalla de manera que el jugador pugui veure bé. Els jugadors poden alternar-se entre Mario i Luigi pressionant «Select» en la pantalla del mapa. A més, la lava i l'aigua es «animen» i Luigi té colors diferents.[69] També es va incloure Lost Levels com un secret en aconseguir 300,000 punts, aquesta versió inclou algunes diferències com l'exclusió dels mons 9, A, B, C i D i l'eliminació de les tempestes de vent

Llançament[modifica]

Super Mario Bros. was first released in Japan on September 13, 1985, for the Family Computer. It was released later that year in North America for the Nintendo Entertainment System (NES).[70][71] Its exact North American release date is unknown and is frequently debated; though generally being cited as having been released alongside the NES in October 1985 as a launch game, several other sources conflict with this statement, suggesting that the game may have released in other varying time frames ranging from November 1985 to early 1986.[70] The game was released in Europe two years later on May 15, 1987 for the NES.

In 1988, the game was re-released along with the shooting range game Duck Hunt as part of a single ROM cartridge, which came packaged with the NES as a pack-in game, as part of the console's Action Set. This version of the game is extremely common in North America, with millions of copies of it having been manufactured and sold in the United States.[72][73][74] In 1990, another cartridge, touting the two games as well as World Class Track Meet, was also released in North America as part of the NES Power Set.[75] It was released on May 15, 1987 in Europe, and during that year in Australia as well.[76] In 1988, the game was re-released in Europe in a cartridge containing the game plus Tetris and Nintendo World Cup. The compilation was sold alone or bundled with the revised version of the NES. A inicis de 2004, Nintendo va rellançar el joc en la consola Game Boy Advance com a part del Classic NES Sèries. A diferència d'altres versions, aquesta no conté millora gràfica alguna, mantenint-se fidel a l'original. Super Mario Bros. va ser el joc millor venut en el Game Boy Advance al juny de 2004.[77] En 2005, Nintendo va llançar novament aquest joc pel vintè aniversari com una edició especial, venent aproximadament 876.000 unitats.[78]

Posteriorment, va ser llançat el 2 de desembre de 2006 a Japó, el 25 de desembre a Estats Units i el 5 de gener de 2007 a les regions PAL pel Virtual Console de Wii. Com tots els jocs de NES, Super Mario Bros. costa 500 punts Wii. Es manté igual al joc original, amb els bugs, incloent el Minus World.[79] Al seu torn, Super Mario Bros. és un dels jocs disponibles, anomenats «ClàssicsØ, en Super Smash Bros. Brawl, videojoc per a la consola Wii llançat a inicis de 2008.[80] En la Nintendo 3DS va ser llançat en 2012 i per la Wii O en 2013.[81] Aquest mateix any es va llançar NES Remix, on el joc apareix com minijuego, i en 2014 la seva seqüela NES Remix 2 posseeix Super Luigi Bros., on el joc és protagonitzat per Luigi i està invertit d'esquerra a dreta.

Es pot trobar també la versió original en el videojoc Animal Crossing per a la consola GameCube incloent els Minus Worlds. No obstant això, l'única forma coneguda d'obrir el joc és mitjançant el Action Replay de Datel, o el Game Shark.[82]

Adaptacions[modifica]

Aquesta saga va inspirar la realització de tres seriïs animades: The Super Mario Bros. Super Xou! transmesa entre el 4 de setembre i el 1 de desembre de 1989; The Adventures of Super Mario Bros. 3, entre el 8 de setembre i el 1 de desembre de 1990; i Super Mario World, del 14 de setembre al 7 de desembre de 1991, sent les tres produïdes per DiC Entertainment.[83] Entre 1989 i 1991 es van realitzar dos programes televisius: King Koopa's Kool Kartoons, solament en el sud de Califòrnia, i The Super Mario Challenge en la cadena televisiva per cable The Children's Channel.

En 1993 es va estrenar una pel·lícula homònima (Super Mario Bros.) que no va tenir una bona acceptació en el públic, obtenint una recaptació menor que el pressupost.[84] Entre 1990 i 1991, Valiant Comics va publicar una sèrie de historietes basades en el videojoc anomenada Nintendo Comics System, incloent també a altres videojocs de l'empresa.[85]

Seqüeles[modifica]

Vegeu també: Videojocs de Mario

Després de l'èxit de Super Mario Bros., Nintendo ha llançat des de mitjan anys 1980 una sèrie de seqüeles amb similar manera de joc (gènere de plataformes), entre altres canvis es van introduir millores en els dissenys. També han existit altres videojocs d'altres gèneres on apareixen els personatges de Super Mario Bros. protagonitzant-los, com deportis amb Mario Kart i Mario Golf, puzles amb Dr. Mario i Wrecking Crew, jocs de taula digitalitzats amb Mario Party, etc.

  • Super Mario Bros. 2: Va haver-hi dos jocs completament diferents. El primer, conegut a Occident com Super Mario Bros.: The Lost Levels estrenat únicament a Japó en 1986, era un joc molt similar a Super Mario Bros. però amb major dificultat i amb nous elements.[86] Aquest joc seria reemplaçat a Estats Units per un nou, basant-se en el joc Doki Doki Panic ?un joc de Nintendo realitzat en 1987?,[87] seria llançat a l'octubre de 1988. Aquesta nova versió donava la possibilitat d'escollir a Mario, Luigi, Toad o Peach, amb una manera de joc molt diferent al de la resta dels jocs de Mario.[88]
  • Super Mario Bros. 3: El joc presenta una volta a l'estil del Super Mario Bros. després del gran canvi introduït en la versió d'occident de Super Mario Bros. 2. No obstant això, malgrat comptar amb la manera de joc clàssic, est és un joc diferent al seu predecessor, amb més nivells, puzles, enemics i zones secretes, introduïts per augmentar el nivell de dificultat. En Super Mario Bros. 3 a més del Xampinyó i la Flor de Foc, també hi ha més ítems que dóna la possibilitat a Mario (o Luigi) d'obtenir altres poders. Va ser llançat en 1988 a Japó, a inicis de 1990 en Estats units, i intervinguts de 1991 a Europa.[89]
  • Super Mario World: Va ser el primer joc de Mario llançat per la SNES. Presenta semblances amb Super Mario Bros. 3, però amb nous dissenys. Es reemplaça l'habilitat de la fulla per una ploma, agregant-li una capa a Mario. En aquest joc, juntament amb Mario apareix per primera vegada un company, conegut com Yoshi, el dinosaure. Va ser estrenat en 1990 a Japó, 1991 a Estats Units i 1992 a Europa.[92] Va tenir una seqüela en 1995, Super Mario World 2: Yoshi's Island, sent el protagonista Yoshi.
  • Super Mario 64: Primer i únic joc de plataformes de Mario en Nintendo 64. Com en versions anteriors, ha de rescatar a Peach de les arpes del Rei Koopa. En aquest joc, Mario haurà d'anar recol·lectant estels, per enfrontar-se al seu archienemigo. Per a un sol jugador, va ser llançat a mitjan 1996, sent a més el primer joc en 3D de la saga Mario.[93]
  • Super Mario Sunshine: Videojoc en 3D pel Nintendo GameCube. L'escenari es trasllada a la Illa Delfino, on Peach és segrestada per Shadow Mario, qui en realitat és el fill del Rei Koopa.[94] Est seria l'únic de la saga per a aquesta consola i va estar entre els 10 videojocs més venuts de 2002 a Estats Units.[95]
  • New Super Mario Bros.: Primer joc en 2D per a la consola portàtil Nintendo DS, llançat en 2006.[96] Està basat en el joc original (Super Mario Bros.), juntament amb Super Mario Bros. 3, Super Mario World, Yoshi's Island i Super Mario 64. New Super Mario Bros. és considerat com un joc de generació 2.5D. New Super Mario Bros. Wii és la seqüela del joc anterior, però llançat per a la consola Wii a la fi de novembre de 2009.
  • Super Mario Galaxy: Aquest videojoc va sortir l'any 2008 per a la consola Wii. En aquest lliurament, el Rei Koopa segresta a Peach i el seu castell, fins i tot elevant-ho cap a l'espai. Mario juntament amb Estela i els Luma, haurà d'obtenir suficients «estels de poder» per rescatar-la.[97] Aquest joc inclou una manera multijugador de manera simultània ? i cooperativa ? i és considerat per diversos crítics com un dels millors jocs de 2007.[98][99] Super Mario Galaxy 2, seqüela de l'anterior, va ser llançat a mitjan 2010 i inclou novament a Yoshi entre els personatges del videojoc.[100]
  • New Super Mario Bros. Wii: Estrenat per a la consola Wii, llançat en 2009. Adapta personatges, situacions i llocs de Mario Bros., Super Mario Bros. 2, Super Mario Bros. 3, Super Mario World i New Super Mario Bros. Es pot jugar amb Mario, Luigi i els dos Toads.
  • New Super Mario Bros. 2: Joc en 2D pel Nintendo 3DS que va ser llançat a l'agost de 2012; es fa ús del Racoon Mario i el comptador del P-Wing, que són de Super Mario Bros. 3, a més hi ha enemics daurats. Es pot jugar cooperativament amb la manera streetpass de la 3DS.
  • New Super Mario Bros. O: Aquest joc per Wii-O és similar als altres jocs de Mario, però és el primer joc en HD.
  • New Super Luigi O: És una expansió stand-alone de New Super Mario Bros. O, llançat en commemoració del «any de Luigi». Aquest joc pot comprar-se com DLC per al joc original, o aparti com si fos un joc únic en format físic.
  • Super Mario 3D World: Es tracta d'una seqüela del joc de Nintendo 3DS de 2011 per Wii O, Super Mario 3D Land. Super Mario 3D World va ser aclamat per la crítica, els qui van citar el disseny de nivells i multijugador com a aspectes destacats del joc.
  • Super Mario Maker: Joc llançat per a la consola Wii O al setembre de 2015 a manera de celebrar els 30 anys de la saga; el jugador té la capacitat de dissenyar els seus propis nivells, tenint la possibilitat d'usar els gràfics de Super Mario Bros., Super Mario Bros 3., Super Mario World. i New Super Mario Bros O., a més de comptar amb la possibilitat d'escollir escenaris de joc com Regno Xampinyó, Subterranis, nivells aquàtics, Battle Ship (vaixell volador), Casa embruixada i castells. Es poden crear nivells de tot tipus, editar-los i jugar-los a la comoditat del jugador. També s'utilitza la manera de amiibo per desbloquejar vestits amb personatges de diverses franquícies de Nintendo i un xampinyó extra és l'objecte que s'usa per desbloquejar aquest tipus de vestits. Alguns dels sprites dels personatges són redissenyats o nous, ja que hi ha personatges no existents en l'època de l'original Super Mario Bros.
  • Super Mario Run: El joc per a plataforma mòbil amb control tàctil va ser llançat para ioS el 15 de desembre de 2016 i el 23 de març de 2017 para Android. Es tracta d'un videojoc en el qual Mario o el personatge seleccionat, corre de forma automàtica d'esquerra a dreta, permetent d'aquesta forma controlar-ho amb una sola mà mitjançant tocs en la pantalla per realitzar salts. Manté l'estil de Super Mario Bros., amb els mateixos mons i nivells sol que amb nous gràfics i una manera diferent de controlar al personatge ja que corre automàticament.
  • Super Mario Odyssey: El 19° videojoc de la sèrie que es caracteritza per la seva manera de món obert para Nintendo Switch que es va llançar el 27 d'octubre de 2017. Aquest nou lliurament posa al jugador en el rol de Mario, que viatja a través de diversos mons en la seva nau en forma de barret, la «Odyssey», en un esforç per rescatar a la Princesa Peach de Bowser, qui planeja casar-se forzadamente amb ella. Aquesta vegada, Bowser s'ha aliat amb nous enemics anomenats Broodal, que reemplacen als Koopalings vists en els anteriors lliuraments. Aquest videojoc té una similitud a anteriors videojocs 3D com Super Mario 64 i Super Mario Sunshine.
  • New Super Mario Bros O Deluxe: L'últim joc tret fins ara per a la consola Nintendo Switch, remasterización de la versió per Wii O, incloent dos nous personatges jugables: Toadette i Nabbit.



Jugabilitat[modifica]

En el mode d'un sol jugador es pot agafar només en Mario, però en el de dos jugadors (no simultàniament) es pot agafar també el seu germà Luigi, una vegada derrotada totes les vides que pot tenir en Mario.

Millores[modifica]

Hi poden haver millores com el Super Xampinyó, la Flor de Foc o l'Estrella; però hi ha altres maneres d'aconseguir vides, com agafar cent monedes, que equival a una vida extra.

Enemics[modifica]

Nom Descripció Punts obtinguts
Goomba Xampinyó 100 PTS
Koopa Troopa Verd Tortuga 100 PTS
Koopa Troopa Vermell Tortuga 100 PTS
Koopa Paratroopa Verd Tortuga voladora 400 PTS
Koopa Paratroopa Vermell Tortuga voladora 400 PTS
Buzzy Beetle Escarabat ignífug 100 PTS
Germans Martell Només en veure el jugador, llancen diversos martells 1000 PTS
Planta Piranya Plantes mortals 200 PTS
Lakitu Una tortuga que viu sobre un núvol i que llança ous de Punxó 200 PTS
Ou de Punxó Ous amb pues llançats pels Lakitu 200 PTS
Bill Bala Un projectil 200 PTS
Cheep Cheep Un peix 200 PTS
Blooper Calamar 200 PTS
Podoboo No es pot destruir aquesta bola de magma que protegeixen els castells d'en Bowser
Bowser Una gran criatura que escup foc -


Glitches[modifica]

Minus World[modifica]

The "Minus World" (also referred to as "World Negative One") is the name given to an unbeatable glitch level present in the original release of Super Mario Bros. World 1-2 contains a hidden warp zone, with warp pipes that transport the player to worlds 2, 3, and 4, accessed by running over a wall near the exit. If the player is able to exploit a bug that allows Mario to pass through bricks, the player can enter the warp zone by passing through the wall and the pipe to World 2-1 and 4-1 may instead transport the player to a stage labeled "World -1". This stage's map is identical to worlds 2-2 and 7-2, and upon entering the warp pipe at the end, the player is taken back to the start of the level, thus trapping the player in the level until all lives have been lost. Although the level name is shown as " -1" with a leading space on the heads-up display, it is actually World 36-1, with the tile for 36 being shown as a blank space.[101]

The Minus World bug in the Japanese Famicom Disk System version of the game behaves differently and creates multiple, completable stages. "World -1" is an underwater version of World 1-3 with an underwater level color palette and underwater level music, and contains sprites of Princess Toadstool, Bowser, and Hammer Bros. World -2 is an identical copy of World 7-3, and World -3 is a copy of World 4-4 with an underground level color palette and underground level music, and does not loop if the player takes the wrong path, contrary to the original World 4-4. After completing the level, Toad's usual message is displayed, but Toad himself is absent. After completing these levels, the game returns to the title screen as if completed, and is now replayable as if in a harder mode.[102][55] There are hundreds of glitch levels beyond the Minus World (256 worlds are present including the 8 playable ones), which can be accessed in a multitude of ways, such as cheat codes or ROM hacking.[103][104]

Recepció[modifica]

 Anàlisi
Resultats anàlisis
Publicació Puntuació
Allgame NES: 5/5 stars5/5 stars5/5 stars5/5 stars5/5 stars[105]
GameSpot Wii VC: 8.3/10[106]

Super Mario Bros. va popularitzar el gènere de videojocs de plataforma, realitzant-se diversos jocs basats en aquesta premissa. Super Mario Bros. ha venut aproximadament 40 milions de còpies a nivell mundial (6,81 milions a Japó, 29,52 milions a Estats Units i 3,91 en la resta del planeta). El llibre dels Record Guinness estima que, al costat del Tetris i Pokémon (en totes les seves versions), és el joc més venut de la història.[2]

Amb la popularitat aconseguida, Nintendo va llançar més seqüeles per NES: Super Mario Bros. 2 (modificació del joc Doki Doki Panic! para Famicom), Super Mario Bros.: The Lost Levels i Super Mario Bros. 3, obtenint similar recepció.[107]Super Mario Bros. és encara jugat,[108] i el gènere de plataformes és encara utilitzat, sent molt popular al voltant del món.[109] Els videojocs de Mario són dels més populars i perdurables de tots els temps.[98] El joc es troba primer en el rànquing de EGM, la llista dels 200 més grandiosos videojocs del seu temps[110] i ha estat nomenat el millor joc per IGN en la seva top 100 dues vegades (2005, 2007).[111] En 2006 el govern japonès va col·locar a Super Mario Bros. dins dels 100 mitjans artístics més representatius d'aquest país.[112][113]

Llegat[modifica]

Aquest videojoc (com també molts altres) té la possibilitat d'emular-se des d'un emulador de consola, conjuntament amb el respectiu rom. Com que aquest videojoc s'ha llançat en diverses plataformes amb el pas dels anys -i a més, ha tingut un gran èxit- es pot descarregar la rom des de molts llocs web.

The success of Super Mario Bros. led to the development of many successors in the Super Mario series of video games, which in turn form the core of the greater Mario franchise. Two of these sequels, Super Mario Bros. 2 and Super Mario Bros. 3, were direct sequels to the game and were released for the NES, experiencing similar levels of commercial success. A different sequel, also titled Super Mario Bros. 2, was released for the Famicom Disk System in 1986 exclusively in Japan, and was later released elsewhere as a part of Super Mario All-Stars under the name Super Mario Bros.: The Lost Levels. The gameplay concepts and elements established in Super Mario Bros. are prevalent in nearly every Super Mario game. The series consists of over 15 entries; at least one Super Mario game has been released on nearly every Nintendo console to date. Super Mario 64, an entry in the series and the first to take place in a three-dimensional environment, is widely considered one of the greatest games ever made, and is largely credited with revolutionizing the platforming genre of video games and its step from 2D to 3D. The series is one of the best-selling, with over 310 million copies of games sold worldwide as of September 2015.[114] In 2010, Nintendo released special red variants of the Wii and Nintendo DSi XL consoles in re-packaged, Mario-themed limited edition bundles as part of the 25th anniversary of the game's original release.[115] To celebrate the series' 30th anniversary, Nintendo released Super Mario Maker, a game for the Wii U which allows players to create custom platforming stages using assets from Super Mario games and in the style of Super Mario Bros. along with other styles based around different games in the series.[116]

The game's success helped to push Mario as an American cultural icon; in 1990, a study taken in North America suggested that more children in the United States were familiar with Mario than they were with Mickey Mouse, another popular media character.[117] The game's musical score composed by Koji Kondo, particularly the game's "overworld" theme, has also become a prevalent aspect of popular culture, with the latter theme being featured in nearly every single Super Mario game.[118] Alongside the NES platform as a whole, Super Mario Bros. is often credited for having resurrected the video game industry after it had experienced a market crash in 1983.[119]

Super Mario Bros. and its sequels inspired various projects in media; the 1986 anime film Super Mario Bros.: The Great Mission to Rescue Princess Peach! is acknowledged as one of the first feature-length films to be based directly off of a video game.[120] A live-action film based on the game was released theatrically in 1993, starring Bob Hoskins and John Leguizamo as Mario and Luigi, respectively. An American animated television series titled The Super Mario Bros. Super Show! ran from 1989 to 1990, starring professional wrestler Lou Albano as Mario and Danny Wells as Luigi. An animated film based on the series created by Illumination Entertainment is currently in production.[121]

In the United States Supreme Court case Brown v. Entertainment Merchants Association, the Electronic Frontier Foundation submitted an amicus brief which supported the overturn a law which would ban violent video games in the state of California. The brief cited social research that declared Super Mario Bros, among several others, to contain cartoon violence similar to that found in children's programs such as Mighty Mouse and Road Runner that garnered little negative reaction from the public.[122][123]

Video game developer Yuji Naka has cited Super Mario Bros. as a large inspiration towards the concept for the immensely successful 1991 Sega Genesis game, Sonic the Hedgehog; according to Naka, the general idea for the game first materialized when he was playing through game and trying to beat the game's first level as quickly as possible, and thought about the concept of a platformer based around moving as fast as possible.[102]

Super Mario Bros. has served as inspiration for several fangames. In 2009, developer SwingSwing released Tuper Tario Tros, a game which combines elements of Super Mario Bros. with Tetris.[124][125] Super Mario Bros. Crossover, a PC fangame developed by Jay Pavlina and released in 2010 as a free browser-based game, is a full recreation of Super Mario Bros. that allows the player to alternatively control various other characters from Nintendo games, including Mega Man, Link from The Legend of Zelda, Samus from Metroid, and Simon Belmont from Castlevania.[126] Mari0, released in December 2012, combines elements of the game with that of Portal (2007) by giving Mario a portal-making gun with which to teleport through the level,[127] and Full Screen Mario (2013) adds a level editor.[128] In 2015, game designer Josh Millard released Ennuigi, a metafictional fangame with commentary on the original game which relates to Luigi's inability to come to terms with the game's overall lack of narrative.[129][130][131][132]


Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. L'anterior nom de Mario és recordat en recents videojocs com Paper Mario: The Thousand-Year Door, on en un dels nivells s'escolta a un personatge altern referir-se a ell com «The Jumpman», mentre que en Mario Hoops 3-on-3 porta el sobrenom de la seva anterior referència també.
  2. Aquest és un secret bastant conegut. Si toques l'asta de la bandera de qualsevol nivell amb 1, 3 o 6 segons restants en el lloc del temporitzador, obtindràs aquesta quantitat de focs artificials.

Referències[modifica]

  1. «1». A: Ferrán González. Sobre Mario: de fontanero a leyenda: 1981-1996 (en espanyol). Star-t Magazine Books, 2018, p. 98. ISBN 978-8409013074 [Consulta: 23 juny 2018]. 
  2. 2,0 2,1 Record Guinness. «Best-Selling Video Games» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  3. Ylenia Álvarez. «Shigeru Miyamoto: "Super Mario Bros nació en un tren cuando era pequeño"» p. 1, 02-11-2012. [Consulta: 28 octubre 2012].
  4. Zaragoza inaugura la avenida Super Mario Bros
  5. 5,0 5,1 The Mushroom Kingdom. «History of Mario» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  6. The Mushroom Kingdom. «Donkey Kong: Overview» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  7. IGN. «The History of Super Mario Bros.» (en anglès). [Consulta: 18 juliol 2008].
  8. Un any més tard (1982) es llançaria la versió arcade de Popeye.
  9. 9,0 9,1 9,2 [June 23, 2017] Super Mario Bros. Instruction Booklet. USA: Nintendo of America, 1985 [Consulta: July 4, 2017]. 
  10. The Mushroom Kingdom. «Super mario bros.: Overview» (en inglés). [Consulta: 23 abril 2008].
  11. «Using the D-pad to Jump». Iwata Asks: Super Mario Bros. 25th Anniversary Vol. 5: Original Super Mario Developers. Nintendo of America, February 1, 2011. Arxivat de l'original el February 3, 2011. [Consulta: February 1, 2011].
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 Gifford, Kevin. «Super Mario Bros.' 25th: Miyamoto Reveals All». Arxivat de l'original el January 5, 2015. [Consulta: October 24, 2010].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 «Iwata Asks- Super Mario Bros. 25th Anniversary (3. The Grand Culmination)». Nintendo of America. [Consulta: March 15, 2018].
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 «Super Mario Bros. and Super Mario Bros. 3 developer interviews- NES Classic Edition». Nintendo of America. Arxivat de l'original el December 1, 2017. [Consulta: November 18, 2017].
  15. 15,0 15,1 Birch, Nathan. «20 Fascinating Facts You Might Not Know about ‘Super Mario Bros.’». Uproxx, April 24, 2014. [Consulta: March 15, 2018].
  16. 16,0 16,1 «Keeping It Simple». Iwata Asks: Super Mario Bros. 25th Anniversary. Nintendo. [Consulta: October 25, 2010].
  17. Satoru Iwata. «Iwata Asks: New Super Mario Bros (Volume 2- It Started With a Square Object Moving)», 2009. [Consulta: October 25, 2017].
  18. Gantayat, Anoop. «Super Mario Bros. Originally Had Beam Guns and Rocket Packs», October 25, 2010. Arxivat de l'original el January 26, 2014. [Consulta: January 24, 2014].
  19. Miggels, Brian; Claiborn, Samuel. «The Mario You Never Knew». IGN. Arxivat de l'original el December 25, 2010. [Consulta: March 27, 2011].
  20. «Iwata Asks Volume 8- Flipnote Studios-An Animation Class 4.My First Project: Draw a Rug». Nintendo of Europe.2009-08-11
  21. O'Donnell, Casey. «This Is Not A Software Industry». A: The Video Game Industry: Formation, Present State, and Future. Routledge, 2012. 
  22. «Letting Everyone Know It Was A Good Mushroom». Iwata Asks: New Super Mario Bros Wii. Nintendo. Arxivat de l'original el September 27, 2016. [Consulta: December 5, 2012].
  23. 23,0 23,1 DeMaria, Rusel; Wilson, Johnny L. High Score!: The Illustrated History of Electronic Games. Emeryville, California: McGraw-Hill/Osborne, 2004. ISBN 0-07-223172-6. 
  24. «Iwata Asks- New Super Mario Bros. Wii (Volume 6: Applying A Single Idea To Both Land And Sky)». Nintendo of America. Arxivat de l'original el September 27, 2016. [Consulta: March 15, 2018].
  25. Parish, Jeremy. «Learning Through Level Design with Mario», 2012.
  26. Robinson, Martin. «Video: Miyamoto on how Nintendo made Mario's most iconic level», September 7, 2015. Arxivat de l'original el March 21, 2016.
  27. Kerr, Chris. «How Miyamoto built Super Mario Bros.' legendary World 1-1», September 8, 2015. Arxivat de l'original el March 5, 2016.
  28. Wired.com. «Console Portraits: A 40-Year Pictorial History of Gaming» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  29. [Enllaç no actiu]
  30. Arcade Flyer Arxivi. «Videojoc: Donkey Kong, Nintendo» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  31. Yahoo Videos. «The Top 10 Best-Selling Game Franchises» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  32. The Mushroom Kingdom. «Historia de Mario» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2008].
  33. 33,0 33,1 IGN. «The History of Super Mario Bros.: Might As Well Jump» (en anglès). [Consulta: 18 juliol 2008].
  34. Fake Bowser - Super Mario Wiki, the Mario encyclopedia
  35. Unmasking The Fake Bowsers in Super Mario Bros, Bowser Boss Fights, Nintendo NES, Gameplay Spoilers
  36. The Mushroom Kingdom. «TMK: Mariopedia: L» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  37. 37,0 37,1 Fullet d'instruccions, pàgina 7.
  38. 38,0 38,1 Fullet d'instruccions, pàgina 12.
  39. Fullet d'instruccions, pàgina 11.
  40. Fullet d'instruccions, pàgina 19.
  41. 41,0 41,1 41,2 Fullet d'instruccions, pàgina 10.
  42. Fullet d'instruccions, pàgina 14.
  43. Fullet d'instruccions, pàgina 8.
  44. 44,0 44,1 44,2 «Super Mario Bros.» (en anglès). [Consulta: 27 agost 2019].
  45. 45,0 45,1 The Mushroom Kingdom. «Completi guide: The Bad» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  46. Fullet d'instruccions, pàgina 16.
  47. The Mushroom Kingdom. «Completi guide: The Good» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  48. 48,0 48,1 Fullet d'instruccions, pàgina 9.
  49. The Mushroom Kingdom. «Cheats & Codes: Super Mario Bros.» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  50. Game FAQs. «Super Mario Bros.: Bowser - The King of the Koopa» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2008].
  51. 51,0 51,1 51,2 51,3 The Mushroom Kingdom. «Hard Mode» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  52. The Mushroom Kingdom. «Koji Kondo» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  53. The Mushroom Kingdom. «Super Mario Bros. MIDI's» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  54. The Mushroom Kingdom. «Super Mario Brothers bugs and glitches» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  55. 55,0 55,1 55,2 55,3 Kotaku.com. «Japanese Famicom SMB Minus World» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «kotaku1» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  56. 56,0 56,1 , <https://www.ign.com/wikis/super-mario-bros/nes_cheats>
  57. The Edge. «Super Mario Brothers Game & Watch» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  58. «STADLBAUER NINTENDO MINI CLASSICS» (en engonals). [Consulta: 5 novembre 2019].
  59. The Mushroom Kingdom. «TMK From Japanese To English: Super Mario Bros.» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  60. Arcade Flyers Arxivi. «Vs. Mario's Adventure» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  61. The Mushroom Kingdom. «Vs. Super Mario Bros.» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  62. Everything to. «Vs. Super Mario Bros.» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  63. Killer List of Video Games. «Vs. Super Mario Bros. - Klov» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  64. Game Espot. «Vs. Super Mario Bros.» (en anglès). [Consulta: 24 desembre 2009].
  65. The Mushroom Kingdom. «All Night Nippon Super Mario Bros.» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  66. Gamespot.com. «SNES: Super Mario All-Stars» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  67. The Mushroom Kingdom. «Super Mario All-Stars» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  68. Gamespot.com. «Game Boy Colour: Super Mario Bros. Deluxe». [Consulta: 23 abril 2008].
  69. The Mushroom Kingdom. «Super Mario Bros. DX Manual» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  70. 70,0 70,1 Cifaldi, Frank. «Sad But True: We Can't Prove When Super Mario Bros. Came Out», March 28, 2012.
  71. «Macy's advertisement». , November 17, 1985, p. A29.
  72. «111.4908: Super Mario Bros. / Duck Hunt». Arxivat de l'original el March 1, 2018. [Consulta: March 14, 2018].
  73. Birch, Nathan. «How To Shoot The Dog And Other Facts You Probably Don’t Know About ‘Duck Hunt’». Uproxx, October 3, 2014. Arxivat de l'original el February 28, 2018. [Consulta: March 14, 2018].
  74. Tognotti, Chris. «Vintage, still-wrapped Super Mario Bros. NES cartridge sells for $30,000». The Daily Dot, July 30, 2017. Arxivat de l'original el February 28, 2018. [Consulta: March 14, 2018].
  75. «108.5270: Super Mario Bros. / Duck Hunt / World Class Track Meet». Arxivat de l'original el February 28, 2018. [Consulta: March 14, 2018].
  76. Duck Hunt/Super Mario Bros. instruction booklet. USA: Nintendo, 1988. NES-MH-USA. 
  77. Gamespot.com. «ChartSpot: June 2004» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  78. Gamasutra. «Japanese Sales Charts, Week Ending October 2» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  79. Virtual Console Reviews. «Super Mario Bros.» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  80. Smash Bros. DOJO!!. «Clàssics». [Consulta: 22 juliol 2013].
  81. «Super Mario Bros.» (en és-és). [Consulta: 27 agost 2019].
  82. The Mushroom Kingdom. «Animal Crossing: Cameo appearances» (en anglès). [Consulta: 24 juny 2008].
  83. DiC Entertainment. «Xous produced» (en anglès). [Consulta: 6 juliol 2008].
  84. Box Office Mullo. «Super Mario Bros. (1993)» (en anglès). [Consulta: 6 juliol 2008].
  85. Valiant Comics. «Nintendo Comics System, Comic Cover Library and Database» (en anglès). [Consulta: 6 juliol 2008].
  86. The Mushroom Kingdom. «Super Mario Bros. 2» (en anglès). [Consulta: 30 maig 2008].
  87. The Mushroom Kingdom. «Super Mario Bros. 2: Comparison between this game & Doki Doki Panic» (en anglès). [Consulta: 30 maig 2008].
  88. The Mushroom Kingdom. «Super Mario Bros. 2: American version» (en anglès). [Consulta: 30 maig 2008].
  89. The Mushroom Kingdom. «Super Mario Bros. 3» (en anglès). [Consulta: 30 maig 2008].
  90. The Mushroom Kingdom. «Super Mario Land» (en anglès). [Consulta: 30 maig 2008].
  91. The Mushroom Kingdom. «Super Mario Land 2: 6 Golden Coins» (en anglès). [Consulta: 30 maig 2008].
  92. The Mushroom Kingdom. «Super Mario World» (en anglès). [Consulta: 30 maig 2008].
  93. The Mushroom Kingdom. «Super Mario 64» (en anglès). [Consulta: 30 maig 2008].
  94. The Mushroom Kingdom. «Super Mario Sunshine» (en anglès). [Consulta: 30 maig 2008].
  95. NPD Group. «The NPD Group Reports Annual 2002 O.S. Video Game Sales Break Record» (en anglès). [Consulta: 25 juliol 2008].
  96. The Mushroom Kingdom. «New Super Mario Bros.» (en anglès). [Consulta: 30 maig 2008].
  97. The Mushroom Kingdom. «Super Mario Galaxy» (en anglès). [Consulta: 30 maig 2008].
  98. 98,0 98,1 Casamassina, Matt. «Super Mario Galaxy: el millor joc de plataforma de Nintendo mai fet?» (en anglès). [Consulta: 21 juliol 2008].
  99. Navarro, Alex. «Super Mario Galaxy Review» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2008].
  100. The Mushroom Kingdom. «Super Mario Galaxy 2» (en anglès). [Consulta: 11 octubre 2010].
  101. Ashton, Daniel; Newman, James «Slow Play Strategies: Digital Games Walkthroughs and the Perpetual Upgrade Economy». . Transformations Journal, 2011 [Consulta: March 14, 2018].
  102. 102,0 102,1 Kyle Orland. «30 years, 30 memorable facts about Super Mario Bros.». Arxivat de l'original el September 14, 2015.
  103. «The Secret Minus World». Arxivat de l'original el January 24, 2018. [Consulta: March 14, 2018]. «American gamers eager for more Mario stuff went bonkers when the above trick got out. Of course, since both the Japanese and American versions of the game are the same, this trick exists in the Japanese version too, and Japanese gamers got a kick out of it, of course. But while American gamers were freaking out about a measly single level that goes on forever, Japanese gamers were going crazy about something much more: a trick to reach 256 different levels!»
  104. Gilbert, Ben. «Here's how to unlock hundreds of secret 'Super Mario Bros.' levels hidden on the cartridge». Business Insider, January 29, 2017. [Consulta: March 14, 2018].
  105. Error en el títol o la url.«».
  106. Error en el títol o la url.«».
  107. 1up.com. «The Greatest 200 Videogames of Their Estafi» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2008].
  108. El Comercio.com.pe. «Mario Bros. a la caça de les noves generacions». [Consulta: 21 juliol 2008].
  109. Game Espot. «NES Super Mario Bros. Review» (en anglès). [Consulta: 21 juliol 2008].
  110. Electronic Gaming Monthly. «Els 200 més grandiosos videojocs del seu temps» (en anglès). [Consulta: 24 juny 2008].
  111. IGN. «IGN: Top 100 de jocs» (en anglès). [Consulta: 24 juny 2008].
  112. Game Espot. «Japan honors NES, PS2, Mario» (en anglès). [Consulta: 6 juliol 2008].
  113. Festival d'art de Japó. «?????????100?» (en japonès). [Consulta: 6 juliol 2008].
  114. Morris, Chris. «Happy 30th birthday, 'Super Mario Bros.'!». Yahoo! Tech. Yahoo!, September 13, 2015. Arxivat de l'original el May 31, 2016. [Consulta: May 15, 2016].
  115. Fletcher, JC. «Red Wii and DSi XL bundles, Wii Remote Plus, and FlingSmash in North America Nov. 7». Wired, October 21, 2010. Arxivat de l'original el August 28, 2017. [Consulta: February 6, 2018].
  116. «Archived copy». Arxivat de l'original el February 21, 2018. [Consulta: 20 febrer 2018].
  117. Plantilla:Cite newspaper
  118. «Archived copy». Arxivat de l'original el February 8, 2018. [Consulta: 7 febrer 2018].
  119. «IGN's Top 100 Games». ign.com. Arxivat de l'original el May 11, 2015.
  120. Guinness Book of World Records 2015: Gamer's Edition. Guinness World Records, November 14, 2014, p. 179. ISBN 1908843667. 
  121. «Archived copy». Arxivat de l'original el February 21, 2018. [Consulta: 20 febrer 2018].
  122. Hoffman, Gene. «How the Wrong Decision in Schwarzenegger v. EMA Could Cripple Video Game Innovation». Xconomy.com, September 27, 2010. Arxivat de l'original el September 30, 2010. [Consulta: September 27, 2010].
  123. Schwarzenegger, Arnold. «Brief of the Progress & Freedom Foundation and the Electronic Frontier Foundation as Amici Curiae in Support of Respondents», September 2010. Arxivat de l'original el October 9, 2010. [Consulta: October 5, 2010].
  124. McWhertor, Michael. «Tuper Tario Tros. Puts A Little Tetris In Your Mushroom Kingdom». Kotaku, 29 December 2009. Arxivat de l'original el 1 February 2014. [Consulta: 20 gener 2014].
  125. Donlan, Chris. «Tuper Tario Tros.». Edge, 02-09-2011. Arxivat de l'original el March 28, 2012. [Consulta: 20 gener 2014].
  126. «GR Pick: Super Mario Bros. Crossover Game», April 29, 2010.
  127. McWhertor, Michael. «Mari0 Is What Happens When Mario Gets a Portal Gun».
  128. Whitehead, Thomas. «Full Screen Mario Web Game Closed Down Following Nintendo's Copyright Complaint», November 11, 2013. [Consulta: October 10, 2018].
  129. Billock, Jennifer. «One of the Mario Bros. has an existential crisis in the new game Ennuigi». The A.V. Club. The Onion, August 6, 2015. Arxivat de l'original el August 31, 2016. [Consulta: August 31, 2016].
  130. Maiberg, Emanuel. «Uh Oh, Luigi Read Some Derrida and Now He's 'Ennuigi'». Motherboard. Vice, August 17, 2015. Arxivat de l'original el October 10, 2016. [Consulta: August 31, 2016].
  131. Schneider, Martin. «'Ennuigi': Nintendo for pretentious existentialists». Dangerous Minds, August 6, 2015. Arxivat de l'original el September 3, 2016. [Consulta: August 31, 2016].
  132. Messner, Steven. «In Ennuigi you play a depressed, chain-smoking Luigi who's lost all hope». PC Gamer. Future plc, August 29, 2016. Arxivat de l'original el September 1, 2016. [Consulta: August 31, 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Super Mario Bros. Modifica l'enllaç a Wikidata