eSports

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Campionat de Dota 2 anomenat The International 2014 a KeyArena a Seattle

eSports (esports electrònics en català) és com s'anomenen les competicions realitzades a través de sistemes electrònics, normalment de videojocs.[1][2] Quan parlem d'eSports, ho fem referint-nos a competicions organitzades de videojocs multijugador, normalment produïdes entre jugadors professionals. Els géneres de videojocs normalment associats amb els eSports són els d'estrategia a temps real, els de lluita, els videojocs de tir en primera persona (FPS), i els multijugador en linea en camp de batalla (MOBA). Tornejos tals com The International, el League of Legends World Championship, el Battle.net World Championship Series, el Evolution Championship Series i el Intel Extreme Masters, proporcionen transmissions en temps real de les competicions, i premien als competidors amb premis en metálic.

Encara que les competicions organitzades tant en línia com fora de línia han estat durant molt de temps part de la cultura del videojoc, la participació i el visionat de tals competicions han vist augmentada la seva popilaritat des de finals del 2000 i principis del 2010. Mentre que les competicions dels voltants del 2000 eren majoritàriament entre amateurs, la proliferació de competicions professionals i la creixent audiencia, ara donen suport a un nombre significant de jugadors professionals i equips, i molts desenvolupadors de videojocs ara construeixen els seus jocs tenint en compte les seves característiques per tal de facilitar la competició.[3]

A mitjans de la década del 2010, els títols més exitosos en les competicions professionals de videojocs varen ser els jocs multijugador en linea en camp de batalla (MOBA), Dota 2 i League of Legends, i el joc de tir en primera persona Counter-Strike: Global Offensive.[4] Altres jocs amb una popularitat i guanys significatius foren Smite, StarCraft II, Call of Duty, Heroes of the Storm, Hearthstone i Overwatch.

S'estima que al 2013 que aproximadament 71.500.000 persones d'arreu del món van veure partides competitives.[5] La creixent disponibilitat de plataformes de streaming, en particular Twitch.tv, s'han convertit en l'eix central del creixement i promoció de les competicions d'eSports.[6] Demogràficament, Major League Gaming informà que l'audiència està formada aproximadament per un 85% d'homes i un 15% de dones, amb un 60% de l'audiència situada en la franja d'edat entre els 18 i 34.[7] Relacionat a aquesta majoria masculina apreciable, les jugadores femenines són subjectes al sexisme i estereotips negatius dins la indústria.[8] Malgrat això, algunes dones de dins dels eSports tenen l'esperança que aquests problemes seran superats progressivament.[9][10]

Corea del Sud té diverses organitzacions d'eSports establertes, que han licenciat a jugadors profesionals des del 2000. El reconeixment de les competicions d'eSports fora de Corea del Sud, però ha estat més lent. No va ser fins al 2013, que el jugador canadenc del League of Legends Danny "Shiphtur" Le es convertí en el primer jugador professional que va rebre als Estats Units d'Amèrica la visa P-1A, una categoria designada per a "Atletes Internacionals Reconeguts".[11][12] Junt amb Corea del Sud, la majoria de competicions tenen lloc a Europa, Amèrica del Nord i Xina. Tot i el gran mercat que hi ha en qüestió de videojocs, els eSports al Japó estan relativament subdesenvolupats, cosa que s'ha atribuit en gran mesura a les seves polítiques contra les apostes.[13]

Durant la segona dècada del segle XXI, els eSports han crescut de manera molt destacable, provocant un gran increment tant en audiència com en diners dels premis.[14][15] Per exemple, en setembre de 2006 FUN Technologies Worldwide Webgames Championship consistí en 71 competidors de videojocs regulars i un premi d'1.000.000 $.[16] Encara que els grans campionats foren fundats abans del segle XXI, el nombre i l'àmbit d'aquests s'ha incrementat significativament, anant de 10 tornejos el 2000 a quasi 260 el 2010.[6] Destaca que la Universitat de Pikeville fou la segona universitat en donar beques per a jugadors professionals del videojoc League of Legends.[17]

El mercat global d'eSports va generar 325 milions de dólars d'ingressos i s'espera que generi 493 milions de dólars al 2016. L'audiència mundial dels eSports al 2015 va ser de 226 milions de persones.[18] A Espanya destacà el 2014 torneig europeu Tenerife Lan Party de League of Legends, on participaren 115 equips i el premi era de 15.000 euros.[19]

Historia[modifica | modifica el codi]

Primers anys (1972-1989)[modifica | modifica el codi]

La primera competició de videojocs coneguda va donar-se a la Universitat de Stanford el 19 d’octubre del 1972, on els estudiants van poder participar en unes “Olimpíades intergaláctiques de Spacewar!”, en les quals el primer premi va esser un any de subscripció gratuïta a la revista Rolling Stone. Aquestes van tenir com a guanyador de la modalitat individual i Tovar i Robert E. Mass la modalitat per equips.[20] El Campionat de Space Invaders celebrat el 1980 organitzat per la companyia Atari, va ser la primera competició de videojocs a gran escala, amb més de 10.000 participants procedents de diversos estats dels Estats Units, establint la competició de videojocs com una afició més.[21] 

A l’estiu del 1980, Walter Day va fundar una organització anomenada Twin Galaxies, que va ser la encarregada de mantenir un registre amb les puntuacions més altes del joc.[22] L’organització va continuar ajudant a promoure els videojocs i publicant els seus llistats en publicacions tals com el “El Llibre Guiness dels Rècords”, i al 1983 va crear l’Equip Nacional de Videojocs dels Estats Units. Aquest equip va estar involucrat en diverses competicions, tals com el Video Game Masters Tournament del Guinness World Records[23] [24]i va patrocinar el torneig del North American Video Game Challenge.[25]

Durant els anys 70 i 80, tant els jugadors com els tornejos de videojocs es van començar a publicar en llocs web i revistes populars, tals com Life i Time.[26] Un dels jugadors de videojocs arcade clàssics és Billy Michell, que va aconseguir ser el jugador amb les puntuacions més altres en sis videojocs diferents, incloent el Pac-Man i el Donkey Kong en el “Llibre Guiness dels Rècords” de 1985.[27] Durant aquest període de temps es van emetre alguns eSports per televisió, com el programa americà Starcade que entre el 1982 i el 1984 va emetre un total de 133 episodis, on els concursants intentaven batre els rècords de puntuació dels altres en jocs d’arcade.[28] Dins del programa de televisió es va incloure un torneig anomenat “That’s Incredible[29]”, i altres tornejos van aparèixer com a part de l’argument de diverses pel·lícules, com Tron, de 1982.[30]

Videojocs en línia (1990-1999)[modifica | modifica el codi]

Durant els anys 90, molts videojocs es van beneficiar de la creixent incorporació d’internet a les llars, especialment els jocs d’ordinador. Per exemple, el joc de 1988 Netrek fou un joc d’internet en el qual podien jugar fins a 19 jugadors alhora, escrit amb software de codi obert i sent un joc multiplataforma. Netrek va ser el tercer joc d’internet, el primer en usar metaservidors per localitzar servidors de joc oberts, i el primer en tenir informació d’usuari persistent. Al 1993 va ser acreditat per Wired Magazine com “el primer joc d’esports online”.[31]

Durant els 90 van donar-se grans tornejos d’eSports, tals com el Nintendo World Championships que va fer un tour per tots els Estats Units, per al final fer la final a l’estat de California al Universal Studios de Hollywood. Nintendo va fer el segon World Championship al 1994 per la Super Nintendo, també coneguda com a SNES, campionat que van anomenar Nintendo PowerFest’94. Hi van haver 132 finalistes que van jugar les finals a San Diego, California, on Mike Iarossi va emportar-se el primer premi.

Blockbuster Video també va organitzar el seu propi Campionat Mundial de Videojocs a principis dels anys 90, junt amb la revista GamePro. Només ciutadans provinents dels Estats Units, Canadà, el Regne Unit, Austràlia i Xile van poder competir en el torneig. Alguns dels jocs que es van jugar van ser NBA Jam i Virtua Racing. [32]

Durant l’època es van emetre alguns programes de televisió d’eSports, tals com GamesMaster i Bad Influence! al Regne Unit o A*mazing a Austràlia, en el qual es mostraven dos nens competint en diversos jocs de Nintendo per tal de guanyar punts.

Altres campionats de final de la dècada foren el Cyberathlete Professional League (CPL), QuakeCon, i la Professional Gamers League. Els jocs d’ordinador en els que es competia en la CPL eren la saga de Counter-Strike, la saga de Quake i el Warcraft.

Tornejos globals (2000-actualitat)[modifica | modifica el codi]

Alguns pensen que ell creixement dels eSports a Corea del Sud es va veure influenciat per la massiva incorporació a les llar d’Internet que va seguir la crisi financera asiàtica del 1997.[33] La gran quantitat de gent a l’atur va provocar que aquests busquessin altres coses a fer mentre no tenien una feina.[34] A aquest creixement el va acompanyar el predomini dels locutoris i centres gaming de l’estil Komany, coneguts com a PC bang. L’Associació Coreana d’Esports Electrònics, una branca del Ministeri de Cultura, Esports i Turisme, va ser fundada l’any 2000 per promoure i regular els eSports en el país.[35]

En la segona meitat de la dècada del segle XXI, els eSports han patit un creixement extraordinari, tant en espectadors com en els premis monetaris per als competidors.[36] Encara que es van organitzar grans tornejos abans del segle XXI, el número de tornejos ha crescut significantment durant els últims anys, passant d’aproximadament 10 tornejos al 2000 a uns 260 al 2010.[37]Molts dels tornejos més importants van ser fundats durant aquest període, incloent el World Cyber Games, el Intel Extreme Masters i la Major League Gaming. La proliferació de tornejos va anar incloent la experimentació amb altres competicions fora dels gèneres tradicionals dels eSports. Per exemple, al setembre del 2006, el FUN Technologies Worldwide Webgames Championship, van participar un total de 71 competidors que van jugar a videojocs casuals per un premi d’un milió de dòlars.  [38]

A l’abril del 2006 es va formar la federació G7 teams, formada per els set millors equips de Counter-Strike. El propòsit d’aquesta organització era incrementar l’estabilitat en el món dels eSports, en particular de les transferències de jugadors i la feina amb les lligues i organitzacions. Els membres fundadors foren 4 Kings, Fnatic, Made in Brasil, Mousesports, NiP, SK-Gaming i Team 3D.[39] Aquesta organització va ser dissolta al 2009.[40]

Els anys 2000 també van ser els més importants en quant al creixement dels eSports televisats. La cobertura televisiva es va establir en primer lloc a Corea del Sud, amb competicions regulars de StarCraft i Warcraft III que eren televisades en canals de televisió per cable dedicats les 24 hores als videojocs, com Ongamenet i MBCGame.[41] Als altres llocs la covertura televisiva dels eSports va ser esporàdica. El canal de televisió alemany GIGA Television va televisar eSports fins al seu tancament al 2009. El canal de televisió per satèl·lit del Regne Unit XLEAGUE.TV va emetre competicions d’eSports des del 2007 fins al 2009. El canal online únicament d’Esports ESL TV[42] va intentar posar en marxa un model de televisió de pagament al qual van anomenar GIGA II del juny del 2006 a la tardor del 2007. El canal francès Game One va retransmetre partides d’eSports en el programa Arena Online per el Trofeu Xfire. El canal americà ESPN va retransmetre competicions de Madden NFL en el programa Madden Nation des del 2005 al 2008.[43] DirectTV va emetre el torneig Championship Gaming Series durant dures temporades als anys 2007 i 2008. La CBS va emetre imatges de les World Series of Video Games que es va celebrar al 2007 a Louisville, Kentucky.[44] El canal de televisió G4 originalment només cobria videojocs, però va ampliar el seu catàleg per tal de cobrir també els temes tecnològics, encara que actualment ja no emet.[45]

La popularitat i l’aparició dels serveis d’streaming online han ajudat al creixement dels eSports durant aquest període, i són la forma més usual de visionat dels tornejos d’eSports. Twitch, una plataforma d’streaming online que va sorgir al 2011, fa streamings de les competicions més populars d’eSports de manera rutinària. Durant el 2013, els usuaris de la plataforma van veure 12 bilions de minuts de vídeo en aquest servei, sent els jocs més visionats el League of Legends i el Dota 2.[46] Durant un dia del torneig de The Intenational, Twitch va aconseguir un total de 4,5 milions de visites úniques, cada una de les quals van estar mirant el torneig durant un temps aproximat de dues hores.[37]  

El boom dels eSports moderns també s’ha vist beneficiat per les companyies de videojocs que tenen en compte el potencial dels eSports en els seus productes. Després de molts anys d’ignorar i a vegades suprimir l’escena dels eSports, Nintendo va organitzar el Wii Games Sumer 2010. Durant un mes més de 400.000 competidors van participar en el torneig, fent d’aquest el més gran de la història de la companyia. Al 2014 Nintendo va organitzar un torneig invitacional de Super Smash Bros, per Wii U un torneig competitiu en la conferencia de prensa Electronic Entertainment Expo (E3) que va ser retransmetre online per Twitch.[47]

Els desenvolupadors de Halo, 343 Industries, va anunciar al 2014 els seus plans de reviure Halo com un eSport amb la creació del torneig Halo Championship Series amb un premi de 50.000 dòlars.[48] Tant Blizzard Entertainment com Riot Games tenen els seus propis programes d’extensió universitaris amb el seu North American Collegiate Championship.[49][50] Des del 2013 algunes universitats dels Estats Units com la Robert Morris University Illinois i la Universitat de Pikervill tenen reconeguts els jugadors d’eSports com una varietat d’esportistes i els ofereixen beques atlètiques.[51]

Al 2014, la lliga independent d’eSports més gran, la Electronic Sports League, es va associar amb una marca local japonesa, la Japan Competitive Gaming, per tal d’intentar fer créixer els eSports en el país.[52] L’audiència física de les competicions d’eSports als estadis i l’abast d’aquests esdeveniments han augmentat cada vegada més en els últims anys, així com l’audiència en línia. Al 2013 la Tercera Temporada del League of Legends World Championship varen tenir lloc al Staples Center de Los Angeles, on van vendre la totalitat de les seves entrades.[53] Al 2014, la mateixa competició es va celebrar a Corea del Sud, a la ciutat de Seül, i van assistir més de 40.000 fans del videojoc, i la famosa banda americana d’Imagine Dragons van ser els encarregats de tocar durant la cerimònies tant d’obertura com de tancament.[54]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: ESports Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «What Is eSports and Why People Watch It?» (en anglès). University of Tampere, 15-11-2006. [Consulta: 17 març 2004].
  2. Tassi, Paul «2012: The Year of eSports». Forbes, 20-12-2012 [Consulta: 13 agost 2015].
  3. Tassi, Paul «2012: The Year of eSports». Forbes.
  4. «Top Games of 2015 - History :: e-Sports Earnings». [Consulta: 4 març 2017].
  5. Philippa Warr. «eSports in numbers: Five mind-blowing stats». Red Bull, 09-04-2014. [Consulta: 9 novembre 2014].
  6. 6,0 6,1 Ben Popper. «Field of streams: how Twitch made video games a spectator sport». TheVerge, 30-09-2013. [Consulta: 9 octubre 2013].
  7. «Major League Gaming reports COWS GO MOO 334 percent growth in live video». GameSpot, 14-11-2012. [Consulta: 8 octubre 2013].
  8. Alex Walker. «Sunday eSports: Sexism on the eSports scene – a straw man's debate». GamesOnNet, 13-01-2013. [Consulta: 9 octubre 2013].
  9. John Gaudiosi «Team Evil Geniuses Manager Anna Prosser Believes More Female Gamers Will Turn Pro». Forbes, 28-04-2012 [Consulta: 8 octubre 2013].
  10. John Gaudiosi «Taipei Assassins Manager Erica Tseng Talks Growth Of Female Gamers In League Of Legends». Forbes, 29-07-2012 [Consulta: 8 octubre 2013].
  11. Paresh Dave «Online game League of Legends star gets U.S. visa as pro athlete». LA Times, 07-08-2013 [Consulta: 4 Dec 2013].
  12. «P-1A Internationally Recognized Athlete». US Citizenship and Immigration Services. [Consulta: 7 octubre 2013].
  13. «Why gamers in Asia are the world's best eSport athletes» (en en). PCWorld.
  14. Patrick Miller. «2011: The Year of eSports». PCWorld, 29 Dec 2010. [Consulta: 15 agost 2013].
  15. Gaudiosi, John «'Ender's Game' Blu-ray gets ESports tournament». Chicago Tribune, 12-02-2014 [Consulta: 20 febrer 2014].
  16. Tim Surette. «Casual gamer gets serious prize». GameSpot, 11-09-2006.
  17. Rad, Chloi «University of Pikeville Second School to Offer Athletic Scholarships for eSports». IGN, 06-01-2015 [Consulta: 9 setembre 2015].
  18. «Key Resources | Games, Esports, Mobile | Market Size & Projections» (en en-us). Newzoo.
  19. «Tenerife Lan Party acogerá el mayor torneo de España de 'League of Legends'». La información, 13-06-2014 [Consulta: 15 setembre 2015].
  20. Good, Owen «Today is the 40th Anniversary of the World's First Known Video Gaming Tournament» (en en-us). Kotaku.
  21. «Electronic Games Magazine (March 1982)». [Consulta: 12 març 2017].
  22. Bramwell, Tom. «Walter Day leaves Twin Galaxies» (en en-uk), 08-03-2010. [Consulta: 12 març 2017].
  23. «GameSetWatch World's Oldest Competitive Gamer Passes On». [Consulta: 12 març 2017].
  24. «GameSetWatch Walter Day: Twin Galaxies and the Two Golden Domes». [Consulta: 12 març 2017].
  25. «Star-News - Google News Archive Search». [Consulta: 12 març 2017].
  26. Borowy, Michael «Public Gaming: eSport and Event Marketing in the Experience Economy». Tesis, 18 setembre del 2013, pàg. 131.
  27. «Oxford American.com», 29-02-2008. [Consulta: 12 març 2017].
  28. Plunkett, Luke «Arcades Don't Make for Good TV (But Starcades do)» (en en-us). Kotaku.
  29. Biggs, John. «The That's Incredible! Video Game Invitational: This is what we used to watch». [Consulta: 12 març 2017].
  30. Ebert, Roger. «Tron Movie Review & Film Summary (1982) | Roger Ebert» (en en). [Consulta: 12 març 2017].
  31. Kelly, Kevin «The First Online Sports Game» (en en-us). WIRED.
  32. «Blockbuster Video World Game Championship Guide» (en en-us). [Consulta: 12 març 2017].
  33. Mozur, Paul «For South Korea, E-Sports Is National Pastime». The New York Times, 19-10-2014. ISSN: 0362-4331.
  34. Jin, Dal Yong «Korea's Online Gaming Empire». MIT Press, 2010.
  35. «KeSPA 한국 e-Sports 협회». [Consulta: 12 març 2017].
  36. «2011: The Year of eSports» (en en). PCWorld.
  37. 37,0 37,1 «Field of streams: how Twitch made video games a spectator sport», 30-09-2013. [Consulta: 12 març 2017].
  38. «Zuma Deluxe» (en en), 11-10-2006. [Consulta: 12 març 2017].
  39. «FNATIC.com: G7 teams launched» (en en). [Consulta: 12 març 2017].
  40. Taylor, TL. Raising the Stakes: E-Sports and the Professionalization (en anglès), 2013. 
  41. «League beginning for video gamers». SFGate.
  42. «ESL TV» (en en). [Consulta: 12 març 2017].
  43. «League beginning for video gamers». SFGate.
  44. Schiesel, Seth «World Series of Video Games - CBS - TV». The New York Times, 28-07-2007. ISSN: 0362-4331.
  45. «League beginning for video gamers». SFGate.
  46. «Twitch dominated streaming in 2013, and here are the numbers to prove it» (en en-us). Dot Esports.
  47. Campbell, Evan. «Super Smash Bros. Invitational Roster Revealed» (en en-us), 29-05-2014. [Consulta: 12 març 2017].
  48. «Microsoft Launching ‘Halo Championship Series’ eSports League» (en en-us). Game Rant, 06-11-2014.
  49. «Announcing the North American Collegiate Championship | LoL Esports» (en en-us). [Consulta: 12 març 2017].
  50. «Blizzard esports initiative will support your college gaming club» (en en). GameSpot.
  51. Tassi, Paul «Second US College Now Offering 'League of Legends' Scholarship». Forbes.
  52. GmbH, Turtle Entertainment. «Turtle Entertainment: ESL to bring world class eSports to Japan with new local partner» (en en_en). [Consulta: 12 març 2017].
  53. «One World Championship, 32 million viewers | League of Legends» (en en-us). [Consulta: 12 març 2017].
  54. «Welcome to the League of Legends 2014 World Championship! | LoL Esports» (en en-us). [Consulta: 12 març 2017].