Bola-de-neu de bosc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaBola-de-neu de bosc
Agaricus silvicola
Agaricus silvicola father and son.jpg
Bolet
Capell

capell convex simple

Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni lliure

Comestibilitat

bolet comestible

Vel

estípit anellat

Color de les espores

Color marró

Ecologia

sapròfit

Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Agaricales
Família Agaricaceae
Gènere Agaricus
Espècie Agaricus silvicola
Modifica dades a Wikidata

La bola-de-neu de bosc o rubiol de bosc (Agaricus silvicola) és un dels bolets més corrents entre els d'aquest gènere.

Morfologia[modifica]

Quan surt és blanc del tot, però amb el temps es taca de groc, sobretot al peu i allà on es toca amb els dits.

El barret pot fer de 4 a 10 cm de diàmetre i de jove està tancat, amb el marge incorbat. La superfície és seca, llisa, sedosa i brillant. Porta làmines lliures que, com les de tots els Agaricus, comencen blanques, passen per un to rosat i acaben de color bru xocolata, quan les espores són madures.

El peu és esvelt i se separa fàcilment del barret amb un cop. És un xic engruixit cap a la base i porta un anell membranós i rebregat.

Carn blanca i tova, amb una suau i agradable olor d'anís.

Hàbitat[modifica]

Ix des de final d'estiu fins a la tardor en boscos, preferentment de planifolis, sovint en grupets.

Comestibilitat[modifica]

És un bon comestible que, com tots els seus congèneres, és bo per guisar. Convé menjar-se'l abans no s'enfosqueixin del tot les làmines.

Possibles confusions amb altres bolets[modifica]

Hi ha espècies properes, també bons comestibles, com ara el camperol (Agaricus campestris) i la bola-de-neu (Agaricus arvensis), però que una equivocació no revesteix cap perill.

En canvi, cal evitar no confondre aquest bolet amb la bola-de-neu pudent (Agaricus xanthodermus), tòxic o, si més no, indigest i de gust desagradable, que se'n diferencia per la seua olor, que no és d'anís, sinó de tintura de iode o de tinta i per una tendència a tacar-se de groc intens tan bon punt se'l toca. El peu, a la part de sota, és sempre groc, si més no, a la part interna.

Bibliografia[modifica]

  • Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Col·leccions Temàtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 94.
  • Phillips, Roger: Les Champignons, Éditions Solar, ISBN 2-263-00640-0.
  • Marchand, André: Champignons du Nord et du Midi, volums I / IX, Hachette ISBN 84-499-0649-0.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bola-de-neu de bosc Modifica l'enllaç a Wikidata