Rossinyol (bolet)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Rossinyol
Manca una imatge
Classificació científica
Regne: Fungi
Classe: Homobasidiomycetes
Ordre: Cantharellales
Família: Cantharellaceae
Gènere: Cantharellus
Espècie: C. cibarius
Nom binomial
Cantharellus cibarius
Característiques morfològiques
Cantharellus cibarius

Capell forma d'embut.png
forma d'embut

Gills icon.png
laminar

Làmina decurrent.png
decurrent

Bolet excel·lent comestible.png
excel·lent comestible

Bare stipe icon.png
peu nu

Yellow spore print icon.png

Color daurada

Mycorrhizal ecology icon.png
micorrizogen

Nuvola apps important.svg
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires.

El rossinyol[1] (Cantharellus cibarius, del llatí Cantharellus diminutiu de kántharos: copa; cibarius: comestible) és un tipus de bolet excel·lent comestible i molt buscat. En algunes zones de Catalunya és conegut com a Vaqueta.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Tot ell és massís i de color groguenc, groc-daurat o ataronjat, però el peu és més atenuat a la base. El barret, de 4 a 10 cm., primer és convex, després aplanat-deprimit i finalment en forma d'embut; el seu marge és ondulat. Fa una olor agradable, fruitada, i el seu gust és dolç.

Els rossinyols tenen la particularitat de no corcar-se mai i es poden collir molts dies després del seu naixement. En fer-se vell, negreja a les puntes del capell i el groc es torna amarronat.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es fa als boscos de planifolis (alzinars, suredes, fagedes, castanyedes i rouredes) i coníferes, des de la primavera fins a la tardor, depenent de la pluja.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Sol utilitzar-se en guisats i és apte per assecar o salar. També es pot menjar cru.

Perill de confusió[modifica | modifica el codi]

Hi ha dos bolets que s'assemblen al rossinyol amb una coloració similar. Són, per una banda, el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), que és comestible, i, per l'altra, la gírgola d'olivera (Omphalotus olearius), que és tòxica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rossinyol (bolet)
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.