Rossinyol (bolet)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaRossinyol
Cantharellus cibarius
Chanterelle Cantharellus cibarius.jpg
Bolet
Píleu

[[Píleu|capell en forma d'embut Tradueix]]

Himenòfor

[[Himenòfor|crestat Tradueix]]

Làmina

[[Làmina (micologia)|himeni decurrent Tradueix]]

Edibilitat

[[Gastronomia dels bolets|excel·lent comestible Tradueix]]

Estípit

[[Estípit (micologia)|estípit nuu Tradueix]]

Color de les espores

[[d:Q594187|groc Tradueix]]

Ecologia

[[micoriza Tradueix]]

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreCantharellales
FamíliaCantharellaceae
GènereCantharellus
EspècieCantharellus cibarius
Fr., 1821
Modifica dades a Wikidata

El rossinyol[1] (Cantharellus cibarius, del llatí Cantharellus, diminutiu de kántharos: 'copa'; cibarius: 'comestible') o ginesterola és un tipus de bolet excel·lent comestible, i molt cercat. En algunes regions de Catalunya (Gironès, Alta Garrotxa...) és conegut com a vaqueta, picornell a Mallorca, i a Cerdanya també se'n diu bolet de vaca.

Descripció[modifica]

És tot massís i de color groguenc, groc daurat o ataronjat, però el peu és més atenuat a la base. El barret, de 4 a 10 cm, primer és convex, després aplanat deprimit i finalment en forma d'embut; el seu marge és ondulat. Fa una olor agradable, afruitada, i el seu gust és dolç.

Els rossinyols tenen la particularitat de no corcar-se mai i es poden collir molts dies després del seu naixement. En fer-se vell, negreja a les puntes del capell i el groc es torna amarronat.

Hàbitat[modifica]

Es fa als boscos de planifolis (alzinars, suredes, fagedes, castanyedes i rouredes) i coníferes, des de la primavera fins a la tardor, segons la pluja.

Gastronomia[modifica]

Sol utilitzar-se en guisats i és apte per a assecar o salar. També es pot menjar cru.

Perill de confusió[modifica]

Hi ha dos bolets que s'assemblen al rossinyol amb una coloració similar. Són, d'una banda, el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), que és comestible i, per l'altra, la gírgola d'olivera (Omphalotus olearius), que és tòxica.

Referències[modifica]

  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.