Rossinyol (bolet)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuRossinyol
Cantharellus cibarius Modifica el valor a Wikidata
Chanterelle Cantharellus cibarius.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

Capell en forma d'embut

Himenòfor

Crestat

Làmina

Himeni decurrent

Edibilitat

Excel·lent comestible

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Groc

Ecologia

Micoriza

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreCantharellales
FamíliaCantharellaceae
GènereCantharellus
EspècieCantharellus cibarius Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1821
Nomenclatura
Sinònims
Craterellus cibarius
Cantharellus neglectus
Cantharellus cibarius f. neglectus
Cantharellus carneoalbus
Cantharellus rufipes
Cantharellus cibarius var. flavipes
Cantharellus cibarius var. rufipes
Cantharellus cibarius var. squamulosus
Cantharellus cibarius subsp. squamulosus
Cantharellus cibarius var. albidus
Cantharellus cibarius var. albipes
Cantharellus cibarius var. carneoalbus
Cantharellus cibarius var. inodorus
Cantharellus cibarius var. latifolius
Cantharellus cibarius var. longipes
Cantharellus cibarius var. multiramis
Cantharellus cibarius var. nanus
Cantharellus cibarius var. neglectus
Cantharellus cibarius var. pallidifolius
Cantharellus cibarius var. pallidus
Cantharellus cibarius var. salmoneus
Cantharellus cibarius var. squamosus Modifica el valor a Wikidata

El rossinyol[1] (Cantharellus cibarius, del llatí Cantharellus, diminutiu de kántharos: 'copa'; cibarius: 'comestible') o ginesterola és un tipus de bolet excel·lent comestible, i molt cercat. En algunes regions de Catalunya (Gironès, Alta Garrotxa...) és conegut com a vaqueta, picornell a Mallorca, i a Cerdanya també se'n diu bolet de vaca.

Descripció[modifica]

És tot massís i de color groguenc, groc daurat o ataronjat, però el peu és més atenuat a la base. El barret, de 4 a 10 cm, primer és convex, després aplanat deprimit i finalment en forma d'embut; el seu marge és ondulat. Fa una olor agradable, afruitada, i el seu gust és dolç.

Els rossinyols tenen la particularitat de no corcar-se mai i es poden collir molts dies després del seu naixement. En fer-se vell, negreja a les puntes del capell i el groc es torna amarronat.

Hàbitat[modifica]

Es fa als boscos de planifolis (alzinars, suredes, fagedes, castanyedes i rouredes) i coníferes, des de la primavera fins a la tardor, segons la pluja.

Gastronomia[modifica]

Sol utilitzar-se en guisats i és apte per a assecar o salar. També es pot menjar cru.

Perill de confusió[modifica]

Hi ha dos bolets que s'assemblen al rossinyol amb una coloració similar. Són, d'una banda, el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), que és comestible i, per l'altra, la gírgola d'olivera (Omphalotus olearius), que és tòxica.

Referències[modifica]

  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.