Vés al contingut

Rossinyol (bolet)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuRossinyol
Cantharellus cibarius Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreCantharellales
FamíliaCantharellaceae
GènereCantharellus
EspècieCantharellus cibarius Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1821
Nomenclatura
Sinònims
Craterellus cibarius
Cantharellus neglectus
Cantharellus cibarius f. neglectus
Cantharellus carneoalbus
Cantharellus rufipes
Cantharellus cibarius var. flavipes
Cantharellus cibarius var. rufipes
Cantharellus cibarius var. squamulosus
Cantharellus cibarius subsp. squamulosus
Cantharellus cibarius var. albidus
Cantharellus cibarius var. albipes
Cantharellus cibarius var. carneoalbus
Cantharellus cibarius var. inodorus
Cantharellus cibarius var. latifolius
Cantharellus cibarius var. longipes
Cantharellus cibarius var. multiramis
Cantharellus cibarius var. nanus
Cantharellus cibarius var. neglectus
Cantharellus cibarius var. pallidifolius
Cantharellus cibarius var. pallidus
Cantharellus cibarius var. salmoneus
Cantharellus cibarius var. squamosus
Merulius alectorolophoides
Merulius cibarius
Agaricus alectorolophoides Modifica el valor a Wikidata

El rossinyol[1] (Cantharellus cibarius, del llatí Cantharellus, diminutiu de kántharos: 'copa'; cibarius: 'comestible') o ginesterola[2][3] és un tipus de bolet excel·lent comestible, molt buscat. En algunes regions de Catalunya (Gironès, Alta Garrotxa…) és conegut com a vaqueta, i a Cerdanya també se'n diu bolet de vaca.

Creix a Europa des d'Escandinàvia fins a la conca del Mediterrani, principalment als boscos de coníferes caducifolis.[2][4][5][6] Pel seu color i forma característics, és fàcil de distingir-lo dels bolets amb potencial toxicitat desaconsellats pel consum humà. Es cull normalment des de finals d'estiu fins a finals de tardor a Europa.[2]

Taxonomia

[modifica]

Antigament, s'havien classificat altres bolets dins aquesta denominació. Mitjançant l'anàlisi d'ADN, des de llavors s'ha demostrat que són un grup d'espècies relacionades conegudes com a grup o complex d'espècies Cantharellus cibarius, amb C. cibarius sensu stricto restringit a Europa.[5][6][7] L'any 1997 es va identificar el C. formosus i C. cibarius var. roseocanus,[8] seguit de C. cascadensis el 2003[9] i C.californicus el 2008.[10] L'any 2018 es va descriure i seqüenciar una espècie asiàtica pertanyent al complex de C. cibarius, C. anzutake, registrada al Japó i Corea.[11]

Descripció

[modifica]

És un bolet fàcil de detectar i reconèixer en la natura.[2] Amb una amplada de 3 a 10 cm i una llargada de 5 a 10 cm, el seu color varia del groc daurat a l'ataronjat.[2][4] Hi ha taques vermelles a la part superior del bolet quan està danyat.[12] El seu aroma és lleuger i el gust té similituds amb l'albercoc.[2][4] Té formes molt variables, amb barret irregular. Per exemple, n'hi ha de carns primes amb barret obert als castanyers, o colors grocs intensos amb barrets atapeïts en brucs i alzines.[13]

Els rossinyols tenen la particularitat de no corcar-se mai i es poden collir molts dies després del seu naixement. En fer-se vell, negreja a les puntes del capell i el groc es torna amarronat.

Gastronomia

[modifica]

Els rossinyols s'utilitzen en molts plats.[2][4] Té una carn dura i compacta molt apreciada[13] amb capacitat per absorbir aigua i especialment gustosa.[14] Es pot conservar assecant-lo o congelant-lo. No s'ha d'emprar en un forn per assecar-lo.[2] Es pot consumir tant cru com cuinat en plats molt diversos com estofats o arrossos.[15]

Perill de confusió

[modifica]

Hi ha dos bolets que s'assemblen al rossinyol amb una coloració similar. Són, d'una banda, el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), que és comestible i, per l'altra, la gírgola d'olivera (Omphalotus olearius), que és tòxica.[16] També es pot confondre amb la llengua de bou (Hydnum repandum).[17]

Referències

[modifica]
  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Cantharellus cibarius Fr. - Chanterelle». First Nature, 2020. [Consulta: 27 gener 2020].
  3. «Golden chanterelle (girolle)». Missouri Department of Conservation, 2020. [Consulta: 27 gener 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Learn about chanterelle mushrooms». Forbes Wild Foods, 13-04-2017. [Consulta: 27 gener 2020].
  5. 5,0 5,1 «Cantharellus "cibarius"». [Consulta: 1r setembre 2018].
  6. 6,0 6,1 Buyck, Bart; Hofstetter, Valérie; Olariaga, Ibai «Setting the Record Straight on North American Cantharellus». Cryptogamie, Mycologie, 37, 3, setembre 2016, pàg. 405–417. DOI: 10.7872/crym/v37.iss3.2016.405.
  7. Thorn, R. Greg; Kim, Jee In; Lebeuf, Renée; Voitk, Andrus «The golden chanterelles of Newfoundland and Labrador: a new species, a new record for North America, and a lost species rediscovered». Botany, 95, 6, juny 2017, pàg. 547–560. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2021. DOI: 10.1139/cjb-2016-0213 [Consulta: 2 octubre 2019].
  8. Redhead, S.A.; Norvell, L.L.; Danell, E. «Cantharellus formosus and the Pacific Golden Chanterelle harvest in Western North America». Mycotaxon, 65, 1997, pàg. 285–322.
  9. «Analysis of nrDNA sequences and microsatellite allele frequencies reveals a cryptic chanterelle species Cantharellus cascadensis sp. nov. from the American Pacific Northwest». Mycological Research, 107, 10, 2003, pàg. 1163–77. DOI: 10.1017/s0953756203008475. PMID: 14635765.
  10. Arora, D.; Dunham, S.M. «A new, commercially valuable chanterelle species, Cantharellus californicus sp. nov., associated with live oak in California, USA». Economic Botany, 62, 3, 2008, pàg. 376–91. Arxivat de l'original el 2018-12-22. DOI: 10.1007/s12231-008-9042-7 [Consulta: 17 juliol 2023].
  11. Buyck, Bart; Hofstetter, Valérie; Ryoo, Rhim; Ka, Kang-Hyeon; Antonín, Vladimír «New Cantharellus species from South Korea» (en anglès). MycoKeys, 76, 22-12-2020, pàg. 31–47. DOI: 10.3897/mycokeys.76.58179. ISSN: 1314-4049. PMC: 7772287. PMID: 33384572.
  12. «Cantharellus "cibarius" (MushroomExpert.Com)». [Consulta: 22 octubre 2019].
  13. 13,0 13,1 Font, Jaume Carles i. La cuina tradicional dels bolets (segona edició). Cossetània Edicions, 2002, p. 53. ISBN 978-84-95684-99-8. 
  14. Gràcia, Enric. Puc sembrar rovellons al meu jardí?. Enric Gràcia, 2006, p. 173. ISBN 978-84-7871-765-1. 
  15. Giró, Josep Lladonosa i. La cuina catalana: 800 receptes d'avui i de sempre. Penguin Random House Grupo Editorial España, 2022-11-17. ISBN 978-84-18033-92-6. 
  16. Phillips, Roger. Mushrooms and Other Fungi of North America. Buffalo, NY: Firefly Books, 2010, p. 248. ISBN 978-1-55407-651-2. 
  17. Rius, Jordi; Batlle, Albert; Grau, Albert; Marieges, Albert. Mushtool, las setas: La app en libro (en castellà). Mushtool, 2014-09-08. ISBN 978-84-617-1246-5.