Rossinyol (bolet)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaRossinyol
Cantharellus cibarius
Chanterelle Cantharellus cibarius.jpg
Bolet
Capell

capell en forma d'embut

Himenòfor

crestat

Enganxament de l'himeni

himeni decurrent

Comestibilitat

excel·lent comestible

Vel

estípit nuu

Color de les espores

Color groc

Ecologia

micoriza

Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Cantharellales
Família Cantharellaceae
Gènere Cantharellus
Espècie Cantharellus cibarius
Fr., 1821
Modifica dades a Wikidata

El rossinyol[1] (Cantharellus cibarius, del llatí Cantharellus diminutiu de kántharos: copa; cibarius: comestible) o ginesterola és un tipus de bolet excel·lent comestible i molt cercat. En algunes regions de Catalunya (Gironès, Alta Garrotxa...) és conegut com a vaqueta, picornell a Mallorca, i a Cerdanya també se'n diu bolet de vaca.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És tot massís i de color groguenc, groc-daurat o ataronjat, però el peu és més atenuat a la base. El barret, de 4 a 10 cm., primer és convex, després aplanat-deprimit i finalment en forma d'embut; el seu marge és ondulat. Fa una olor agradable, fruitada, i el seu gust és dolç.

Els rossinyols tenen la particularitat de no corcar-se mai i es poden collir molts dies després del seu naixement. En fer-se vell, negreja a les puntes del capell i el groc es torna amarronat.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es fa als boscos de planifolis (alzinars, suredes, fagedes, castanyedes i rouredes) i coníferes, des de la primavera fins a la tardor, segons la pluja.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Sol utilitzar-se en guisats i és apte per a assecar o salar. També es pot menjar cru.

Perill de confusió[modifica | modifica el codi]

Hi ha dos bolets que s'assemblen al rossinyol amb una coloració similar. Són, per una banda, el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), que és comestible, i, per l'altra, la gírgola d'olivera (Omphalotus olearius), que és tòxica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.