Llengua de bou (bolet)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLlengua de bou
Hydnum repandum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Estat de conservació
Risc mínim
UICN122090544 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreCantharellales
FamíliaHydnaceae
GènereHydnum
EspècieHydnum repandum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
Hydnum aurantium
Hydnum bulbosum
Hydnum clandestinum
Hydnum diffractum
Hydnum medium
Hydnum washingtonianum
Hydnum repandum var. album
Hydnum repandum var. denudatum
Hydnum repandum var. flavidum
Hydnum repandum var. intermedium
Sarcodon repandus var. albus Modifica el valor a Wikidata

La llengua de bou, picornell pelut (Hydnum repandum, del grec hydon: un tipus de tubercle) o picornell de pi (a Mallorca) és un bolet comestible de l'ordre dels cantarel·lals.

Descripció[modifica]

És un bolet molt trencadís, difícil de collir sencer. El capell de 3-15 cm, passa de ser convex a aplanat, i finalment aplanat deprimit. És molt irregular i presenta el marge molt gruixut i lobulat. La superfície és ondulada, seca i finament vellutada, de color pàl·lid, que va del blanc a un groc molt clar, podent enfosquir-se fins a gairebé ataronjat. Himeni format per agulletes molt fràgils, trencadisses, decurrents, i més clares que el barret. Esporada de color daurat. Peu curt, irregular i gruixut, sovint excèntric, primer és de color blanquinós, més tard ocre, i finalment es taca de bru ferruginós. Carn blanca, que es torna groga i posteriorment taronja en estar en contacte amb l'aire. És compacta i no sol corcar-se. La seva olor és fruitada i el seu gust, lleugerament amargant.[1]

Hàbitat[modifica]

Fong micorrizogen que viu en tota mena de boscos, encara que prefereix els planifolis. Encara que no gaire nombrós, es troba des del litoral fins als Pirineus.

Gastronomia[modifica]

És un bon comestible però abans requereix que es bulli una bona estona, ja que així perd l'amargantor de la carn. Especialment recomanat per guisats, car agafa el gust dels altres ingredients. Es pot conservar amb vinagre

Confusions amb altres espècies[modifica]

En els mateixos llocs, surt la llengua de bou vermellosa (Hydnum rufescens), d'una mida menor i de color més pujat fins a taronja vermellós, també comestible. A les pinedes de pi blanc, als mateixos llocs on surt la llenega (Hygrophorus latitabundus), surt la llengua de bou blanca (Hydnum albidum), totalment blanca, un bon comestible i menys amargant.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengua de bou
  1. Vidal, Josep Maria Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars : els millors comestibles i els més verinosos. Brau [Figueres], 2013, pàg. 139.